trumbutài , vrb: trumbutai Sinònimos e contràrios tronaciare, tronai, tronitare Frases sighit a proi e is àiris funt trumbutendu e ponendu in trumbutu su sentidu (F.Onnis)◊ su celu est trumbutendi, sa luna s'est ischisciara.
trumbútu , nm Definitzione tzàcurru de tronu, ma fintzes murigamentu Sinònimos e contràrios tronu / abbolotu, trambullu Frases is arrundonis si assuermànt e si pesànt is trumbutus, pariant tzacàrridus de linna frisca passionendu po fogu ◊ lampat, tronat, e a is trumbutus de su tempus malu arretronant is susprexus de unu coru segau 2. sighit a proi e is àiris funt trumbutendu e ponendu in trumbutu su sentidu (F.Onnis)◊ fàinti totu custu trumbutu po cuatru sodhus!
trumbutúra , nf Definitzione moida, sonu forte e sighiu, ischidu, chi si faet intèndhere; in cobertantza fintzes iscurrentziadura Frases is nugis e is pénsius, in is ortus, murmudhànt tramesu a sa trumbutura de s'abba e de is pillonis (P.Doneddu)◊ is cosas dhas faeus e chena trumbutura! Ètimu srd.
trumbuxài trumbugliài
trumentadòre , agt, nm Definitzione chi o chie trumentat.
trumentadúra , nf Definitzione su trumentai Ètimu srd.
trumentài, trumentàre , vrb: atormentai,
trumentare,
trummentai,
trummentare Definitzione
istare faendho a pelea; lòmpere, arribbare a s'ingrundha e cun fortza a calecuna cosa, pònnere in tribbulia a ccn., fàere sufrire
Sinònimos e contràrios
atrepillai,
marigonare,
matanare,
peleai,
pertojare
/
lòmpere,
trubare
Frases
a bellu puntu seus: tota vida trumentaus po su dinai! ◊ est trumentendi sempri po àtera genti ◊ ca no dh'eus trumentau, custu fillu!…◊ a cust'edadi chi mi depa ponni a trumentai cun pipius!…◊ is terrenus de custus montis funt pedriaxus, epuru beniant seminaus e si trumentada po pagu resa
2.
deretu at trumentau a pròghere cada gútiu cantu un'obu! ◊ su bentu fit passau, ma apustis de cudha pache si trumentat s'iferru ◊ si l'est trummentadu su trau ◊ si si trummentant cussos canes arguai!
3.
candu mi seu infiudada no apu trummentau a nisciunus, dèu! ◊ fillu miu, no mi portis a su spidali a mi trumentai: lassamí morri in domu!
Ètimu
itl.
Tradutziones
Frantzesu
rudoyer,
harceler,
torturer
Ingresu
to mistreat,
to harass,
to torment
Ispagnolu
acosar,
agobiar,
atormentar
Italianu
strapazzare,
assillare,
tormentare,
torturare
Tedescu
belästigen,
quälen.
trumentàta , nf: trummentada Definitzione su trummentare Sinònimos e contràrios trambuscada, trubbada Frases a bi l'at dada una trummentada… si li est azuventadu ruèndhelu in su prúere! 2. una trumentata de ventu mi nche fit leandhe Ètimu srd.
trumentéri , nm Definitzione unu chi pesat avolotu contras a ccn. Sinònimos e contràrios abboloteri, abbulotadore, abburotosu, avolotadori.
trumentósu , agt Definitzione chi faet trummentare, dhue at de trummentare, de peleare Sinònimos e contràrios arrebbentosu, inzotosu, matanosu, peleosu, trabagiosu | ctr. discanciosu, lébiu Frases est trumentosu a fai custu trabballu a sa soba!
truméntu torméntu
truméntu 1 treméntu
truminàda Definitzione su truminare, móvia a cropu, de botu Sinònimos e contràrios issédhidu, sédhida Ètimu srd.
truminàre , vrb rfl Definitzione
su si mòvere a cropu coment'e po assíchidu; carrigare contras a unu, cracare
Sinònimos e contràrios
fritire,
suncai
/
afarcai,
lòmpere,
trubare
Frases
a sa bénnida de sos canes sas arveghes si sunt totu truminadas
2.
daghi l'at bidu si est truminadu pro li dare a subra
3.
fia sempre nervosu, truminadu, chena poder tènnere paghe
Tradutziones
Frantzesu
s'agiter
Ingresu
to be agitated
Ispagnolu
agitarse
Italianu
agitarsi
Tedescu
sich heftig bewegen.
trúminu , nm Definitzione su truminare Sinònimos e contràrios agiàgaru, giagaradura, salarzada, salarzu / trubbada Ètimu srd.
trúmma trúma
trummàda trumàda
trummatéri trumbitéri
trummentài, trummentàre trumentài
trummentínu , agt Definitzione nau de su colore niedhu, chi est che a su trummentu, niedhu pighe Ètimu srd.