A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

trumunzonàre , vrb: trumuzonare Definitzione fàere a trumuzone, mòvere a molinadura Sinònimos e contràrios arremolinai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu tourbillonner Ingresu to whirl Ispagnolu girar Italianu turbinare Tedescu wirbeln.

trumunzòne, trumutzòne trumujòne

trumutài trumbutài

trumuzólu tremizólu

trumuzonàre trumunzonàre

trumuzòne trumujòne

trumuzóru tremizólu

trúnca , nf: truncas Definitzione sinnu de bestiàmene fatu ispuntandho una o ambas origas (truncas ambas) Sinònimos e contràrios mútzia, spitada Ètimu srd.

trúnca 1 , nf Definitzione is truncos, fintzes is naes, sa linna grussa de is matas (sa fine est sa coma) fatos a linna po su fogu Frases po sa festa de Nostra Segnora de gràtzias andànt a carru a portai linna de trunca po fai su fogaroni (G.Madeddu)◊ sa coma est po su forru, sa trunca po sa forredha ◊ at portau trunca de canna.

truncàda , nf Definitzione su truncare / leare sa t. (andhandho a calecunu logu) = andai a truncadura, a incurtzadura de mòri Sinònimos e contràrios secada, truncadura / incultzatóriu Ètimu srd.

truncadítu , agt Definitzione chi si segat luego, chi est fàcile a si segare Sinònimos e contràrios bídrinu, chídrinu, istruncaditu Frases su trigu est cumpridu, prontu a messare, árridu e truncaditu Ètimu srd.

truncadòre , agt Definitzione chi truncat, chi serbit a truncare Ètimu srd.

truncàdu , pps, agt: truncau Definitzione de truncare; chi est fatu a orrugos Sinònimos e contràrios arrogau, istuturadu, secau | ctr. intregu Tradutziones Frantzesu coupé Ingresu cut off Ispagnolu cortado Italianu troncato Tedescu abgeschlagen, abgeschnitten.

truncadúra , nf: truncatura Definitzione su truncare Sinònimos e contràrios istruncadura, ruciadura, truncamentu Maneras de nàrrere csn: andhare a t. = andai seghendi in crutzu, foras de su mòri po fai innantis a lòmpiri a su logu, colare a istruncu; èssere a t. = postu de rugadis, postu male; istendiai css. cosa a t. = de un'ala a s'àtera, de rugadis; rispòndhere a t. = segai de tressu, arrispúndiri sentza de castiai a carronis, a unu Frases sa cussorza che fit atesu e si fit incamminadu luego passendhe a truncadura peri sos cunzados 2. no aiat agguantatu prus e l'aiat respostu a truncatura ◊ favedhabat a truncadura chin totus, semper ammurrionadu 3. aiat lassatu sa vetura a truncatura in mesu de s'istradone ◊ no so coladu in su caminu: apo fatu a truncadura pro coitare a lòmpere Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu coupure, fracture Ingresu cutting off, split Ispagnolu truncamiento Italianu troncaménto, troncatura, frattura Tedescu Abschneiden, Abschnitt.

truncài , vrb: truncare Definitzione segare a límpiu, segare a manera de ndhe istacare s'orrugu (nau meda po cosa tostada, longa), fintzes traessare, passare de una parte a s'àtera de ccn. cosa o logu; nau de sentidos, de unu fàere, de is fortzas, fàere bènnere mancu / fàchere (una faina) a sa trunca e passa = bessiresindhe a sa russa, dare un'aggurgada, una passada lestra Sinònimos e contràrios arrogai, immutzurrare, istuturai, ruciare, secare Frases mi assimizo a su chercu de su monte chi sos ramos su tronu li at truncadu (A.Casula)◊ o truncat o aggànciat, o truncat o faghet gantzu ◊ cherias truncare funes e cadenas ◊ est rutu e si at truncadu s'anca ◊ una biga si est truncada ◊ iat tirau a unu cerbu e dh'iat truncau una pala 2. sa bidha est atraessata dae s'istradone printzipale chi la truncat in duos ◊ at truncau a arrogadura in is ortus po fai debressi 3. mi truncat donzi àschidu su lassare sa Sardinna ◊ seu preghendi pro chi sa vida mia no bengat truncada ◊ no podiat lassai a issu a si truncai s'ischina po is àterus Ètimu ltn. truncare Tradutziones Frantzesu couper, casser, fracturer Ingresu to cut off, to break, to split Ispagnolu truncar, partir Italianu troncare, spezzare, fratturare Tedescu abschlagen, abbrechen.

truncàli , nm Sinònimos e contràrios runcale*

truncaméntu , nm Definitzione su truncare / t. de fuedhu = su che bogare, foedhandho, parte de su foedhu (es. "’oghe" po boghe, "cò" po coa, "Pepé" po Pepedhu) Sinònimos e contràrios istruncadura, ruciadura, truncadura.

truncàre truncài

truncatúra truncadúra

truncàu truncàdu