bròssa , nf, nm: brota,
brotza Definitzione
is cambos noos de is matas, sa tzeurra de s'erba naschindho
Sinònimos e contràrios
froedha,
fruntza,
inseurru,
irbrossa,
pigionatzu
Frases
su terrinu fit galu netu de brossa
Sambenados e Provèrbios
smb:
Brotza, Brozza, Brozzas
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
bourgeon,
pousse
Ingresu
germination
Ispagnolu
brote,
botón
Italianu
germòglio
Tedescu
Sproß.
bullòne , nm Definitzione
pigione nou chi bogant is matas, mescamente in su truncu, in is naes grussas pudadas
Sinònimos e contràrios
brione,
brossa,
cambigiolu,
froedha,
fruntza,
inseurru,
irbrossa,
pigionatzu
Terminologia iscientìfica
rbr
Ètimu
itl.
pollone
Tradutziones
Frantzesu
bourgeon
Ingresu
sprout
Ispagnolu
brote
Italianu
rampóllo
Tedescu
Sproß.
cherchizòne , nm: crechigione Definitzione
matighedha de crecu, comente dhue ndh'at chi abbarrat bascitu, a tupa, mescamente candho essit de s'arraighina de una mata segada
Frases
solu su cherchizone bi est creschindhe in sas terras chentza prus aradas
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
bourgeon de chêne
Ingresu
oak sprout
Ispagnolu
chaparra,
sardón
Italianu
querciòlo
Tedescu
junge Eiche.
cuntzúpula , nf Definitzione
pubuntzuledha, butone de frore innanti de si apèrrere
Sinònimos e contràrios
bótzicu,
butone,
portzedhu,
tràmula
Terminologia iscientìfica
rbr
Tradutziones
Frantzesu
bouton,
bourgeon
Ingresu
bud
Ispagnolu
capullo
Italianu
bòccio
Tedescu
Knospe.
fròa , nf: froga,
frua 1,
fruga Definitzione
s'abba chi suspint e bogant is matas; ogu de cambu, is cambos noos chi bogant is matas (candho funt longos meda, ispuligaos s'impreant a fàere iscartedhas, cestas o àteru deasi, mescamente po su fundhu)
Sinònimos e contràrios
abbaorja,
allatante,
froe,
froedha
Frases
cust'àrbore est in sa mezus froa ◊ candho s'àrbure est in frua no si pudat, ma s'innestat
2.
cust'àlvure est chena piús brotare fruas bellas ◊ est fozida dogni frua ◊ canta frua ojit su truncu tou sempre in cria!…◊ s'àrbure segada bogat sas fruas
Terminologia iscientìfica
rbr
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
sève,
bourgeon
Ingresu
germination,
lymph
Ispagnolu
savia,
germinación
Italianu
linfa,
germogliazióne
Tedescu
Pflanzensaft,
Saft,
Sprießen,
Sprossen.
froèdha , nf, nm: froghedha,
froighedha,
fruedha,
fruedhu Definitzione
cambu nou, mescamente su chi essit in su truncu o in sa segada de una pudadura de is matas: si narat fintzes a sa punta de unu prantone; genia de essidura, de guronedhu in sa pedhe
Sinònimos e contràrios
annou 1,
brione,
brossa,
bullone,
froa,
froe,
inseurru,
irbrossa,
pigionatzu,
proedha
/
brussedha,
caigioni,
frusca,
laturra
Frases
de cust'àlvure ndhe paro una froedha ◊ s'àrvore at bocau froedhas noitolas ◊ che cherent segadas sas fruedhas de s'ozastru pro chi crescat sa linna de sas olias
2.
printzípiat sa vida a fruedha che una criadura (A.Piu)◊ pacos núrtiles brusant galu froedhas lassàndhennos chena àlinu ◊ mirèndhedi gasie sicu e mortu e sentza froighedhas totu in giru una tumba mi est pàrfidu cuss'ortu (P.Cabras)
Ètimu
ltn.
flagellum, flagella
Tradutziones
Frantzesu
bourgeon
Ingresu
sucker,
sprout
Ispagnolu
vástago
Italianu
pollóne
Tedescu
Sproß.
ghía 1 , nf Definitzione
ogu de linna, una de is tres partes (ghia, frore, frutu) de su tretu de unu fundhu o cambu ue bogat su frutu
Terminologia iscientìfica
rbr
Tradutziones
Frantzesu
bourgeon
Ingresu
gem
Ispagnolu
yema
Italianu
gèmma
Tedescu
Knospe.
inseúrru , nm, nf: intzaurru,
intzéurra,
intzeurru Definitzione
cambu nou chi bogant is sèmenes naschindho
Sinònimos e contràrios
brossa,
cirrione,
froedha,
grillu 1,
infeurru,
irbrossa,
pigionatzu,
schésciu,
serione,
tudhu,
tzéurra,
tzirriotu
Frases
biu tancas frorias e bíngias, biu intzaurrus frorius, sigurus (G.P.Salaris)
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
bourgeon
Ingresu
sprout
Ispagnolu
brote,
vástago
Italianu
germòglio
Tedescu
Sproß.
óciu , nm: oclu,
ocru,
ógiu,
oglu,
ogru,
ogu,
oju,
orcu 1,
orgu,
oxu Definitzione
(su tundhu de s'oju) donniunu de is duos arremos de una carena animale, in sa conca, chi ndhe bodhit sa lughe e imbiat su singiale a su crebedhu de una manera chi si formant is immàgines o figuras de is cosas e si distinghent is colores: si narat fintzes in su sensu de sa capacidade de bíere; parte de una ferramenta ue s'intrat sa màniga; fentana tundha in is crésias; foedhandho de linnas, de matedu, genia de butone coment'e upighedhu in su tretu ue portant (o ant fatu) sa fògia e bogant sa linna noa (o su frore), coment'e fogighedhas piticas acupadas / min. ocredhedhu, ocrichedhu, oghighedhu, oghitu, ojaredhu; ògios malos = ogus malàdius
Sinònimos e contràrios
aggupu
Maneras de nàrrere
csn:
chea de s'oju = sa calanca o incàsciu de s'ogru; covacu, pinna de s'oju = prapedha; su chelu de s'oju = su niedhu de s'ogru, itl. ìride; sa túniga = pizu de fora, addainanti, chi lassat colare sa lughe; s'abba de s'ogru = sa parte de mesu, fata de un'ammassu trasparente de abba abbeladinada; pipia o candela de s'ogu = s'ànzelu, sa ninna, itl. pupilla; su culatzu de s'oju, culungioni de s'ogu = sa coa, su cuzonedhu de sas prapedhas a s'ala de fora; néulas, napa de sos ojos = ogus annapaus, itl. cataratta; oju pàbaru = itl. opacaménto corneale; ogus cucurudus o cucurúcius = maduros, chi ndh'essint unu pagu fora; ojos incolonconados, ogus incofaus = ingullidos, surzidos, a fossu; oghivadhidu = chi portat un'ogu prus in bàsciu; zúghere sos ogros in pedra de sàmbene = zúghere sos ogros rujos meros, arteriados; èssiri a ogus fora de pari = lértzinu; s'ogu est carranne = est boghendhe malesa; fríere sos ogros a ccn. = portai is ogus arrúbius, ispurtidhosus, a papíngiu a parti de aintru; abbèrrere, iscanzare, tancare, cabai, isprapedhai, alluinai, annapai is ogus; ispetare o èssere a ogu in bia = castiendi, castiendi in s'arruga; imbraxai is ogus = furriare o dòrchere sos ogros a manera de si bídere sa parte bianca de sos costazos; chinnire ojos = serrare e abbèrrere sos ogros a corpighedhos de pibirista, a lampalughe; andai a ogus in terra = a chiza bassa; ojos de pinnadellu, de fada = bellos meda, galanos; ogus isprapalluciaus = isprapedhaus, abbertos deretos, ispampinados; tancare oju, cabai ogu = drommire; zúghere o fàghere sos ogros che pira, che punzu = ammadurare de ogros, castiai a ogus isprapedhaus; alciada de oju, antziare ocros = castiada, abbaidada, castiai in faci; castiai a ogu límpiu = chentza nudha (ne ortzales, ne microscópiu, e gai); zúghere a ogru (carchi cosa, a ccn.) = castiai, orbetai e biri, fai atentzioni a calecuna cosa, a ccn. (itl. tener d'òcchio); abèrriri is ogus = dare tentu bene (nau de gatixedhus e de callelledhus, obèrriri is ogus sa primu borta ca nascint e abarrant unas cantu diis cun is ogus serraus); abèrriri is ogus a unu = fàghereli a bídere o a cumprèndhere s'arriscu, su perígulu, una chistione, sa veridade; fai a ogus serraus = a sa tzurpa, sentza de castiai, chentza ischire; in d-un'artzada de oju = in d-unu sinnu; acutzai is ogus = abbaidare bene o menzus; fai cosa a ogus abertus = ischindhe bene ite s'est faghindhe; portai is ogus in su tidíngiu, in su pistidhu = andharebbei abbellu in sas cosas, a trassa a trassa; fàghere o dare a istichi in s'ogru = ponendisidha ananti ammarolla, agiummai istichendisincedha in is ogus; ghetai una cosa in ogus a unu = refatzàreli una cosa; ghetai pruini in is ogus a unu = chircare de l'ingannare, de lu leare a ingannu; pònnere sa manu in ogros a unu = chircare de l'impedire de bídere sas cosas comente sunt, chirchendhe de cuare sa veridade, mustrendhe una cosa pro un'àtera; a oxu meu, tou, sou, a oxos mios, tuos, suos, e gai = a su chi parit a mimi, a tui, a issu; abbaidare a oxu tentu = a físciu, bèni, cun grandu atentzioni; castiai a culu de ogu = abbaidare a oju revessu, a sa ghingorra, coment'e faghindhe a cumprèndhere de èssere contràriu a carchi cosa; leare sos ogros, a ogros = leare, cufúndhere sa vista (coment'e candho si abbàidat de logu artu a terra, o cosas moindhe lestras, cosa minuda meda); portai s'ogu mannu, prus mannus de sa brenti = èssere ogrianu, ingullionarzu, chèrrere prus de su chi serbit; èssiri s'ogu deretu de unu = èssere su prus istimadu; mascare, prenare, prèniri s'ogu a unu = (nadu de carchi cosa) pàrrere bella o bona meda, piàghereli meda, arreàrendhe cuntentos meda de una cosa apustis de l'àere bida; pistare s'abba de s'ogru a unu = surraidhu meda; leare a ogru a unu = ghetai ódiu, biri a unu mali, coment'e circhendi de dhi fai pagai ccn. cosa pigada coment'e ofesa, chi no est pràxia; leare a ccn. a mal'ogru = bídere o cussiderare male a unu, su ndh'àere un'idea mala; fai s'ogu a unu, fai s'oghedhu = fàghere su tzinnu, abbaidare coment'e pro lu chèrrere; èssiri fendi is ogus (nadu de baghianos)= abbaidàresi meda s'unu cun s'àteru, sinnale chi si cherent a cojare; a cantu curret ocru = a cantu imbatit ogru o vista, a cantu afiet ogru, atesu a cantu si podit biri; èssere o pònnere a oju apare = itl. in contraddittòrio; fàghere oju cau = befare; pèrdiri, no pèrdiri de ogu a unu = èssere chentza lu bídere prus, zúgherelu a ogru, istàreli ifatu; andhare ocros a…, èssere a ojos a…, a ogu de…= andai faci a…, èssiri afaca, a s'àtera parti ma ananti (e si narat fintzas de tempus: a oras de…); istare a ojos = de fronte, in dainanti; betare, pònnere, segare o fàghere a ogru = a sa grussa, sentza de misurai, aici a su chi parit; èssiri de ogu = zúghere ogru pretzisu; èssere sos òcios in… = castiai firmu a…; pònnere a oju a sole = in su sole, de li fèrrere sole; costare, cherrerebbei su suore de s'ogru = costai fadiga manna, tropu; ogu de soli = sole, su sole candho est fora; ocru de nàdiga, ogu de bàsciu (nadu cun grabbu) = pertusu, s'istampa de su culu; ocru, ogu de agu = su culu de s'agu, s'istampighedha ue intrat su filu; s'ogu de su guroni = sa puntighedha bianca; bogàrendhe sos ogros a su tzegu (nadu de carchi cosa) = èssiri ladinu tanti chi dhu bint is tzurpus puru; fàghere su ’e s'ogru = fàghere una zenia de meighina nendhe sos berbos pro sanare carchi male; ghetare, liai o pònnere ogru a unu, a carchi cosa, tocare a ogu, fàere ogu malu a ccn., pitzigare de ogu = fàghereli male solu pro l'abbaidare (e fintzas chentza lu chèrrere o chentza ndh'ischire nudha); bogaresindhe sos ogros paribari = abarrai certendi, istrobbendisí debarapari, fendisí mali s'unu cun s'àteru; èssere a ogu a ogu (nadu de duos)= istare abbaidendhe e contendhe su chi faghet unu in prus de s'àteru, èssere a trivas; bènnere, andhare, betaresiche, tzacaresiche o èssere a ogros cotos = a faci manna, sentza de bregúngia nudha, èssiri isfacius; lassare sa gianna a oju de ’oe = iscanzada, unu pagu abberta; oghighedhu portas!… = as abbaidadu bene meda, ses pertzisu, as inzertadu seberendhe (nau cun ironia, su contràriu); portai s'ogu chi parit de cera (nadu de pische) = èssere piscadu de meda, no èssere pische friscu / innestare a oju, infèrriri a ogu = faghindhe una trapada a T in sa corza e ponindhebbei unu biculedhu de corza leada de su tretu de s'ogru de sa linna càmbia; ogu lestu (de pértia, in sa puda) = ogru de frutu, oju madriu; ogu bragheri = in sa puda, ogru mortu, su prus a oru a su truncu; ogu de anedhu = sa parti aundi est ligada sa perda; ogu de bòi (oghibboi) = zenia de puzonedhu, conca de moru; ogu de oe = topi de mata, àteru puzonedhu chi si assemizat a s'oghibboi; ogulestru = s'ogru prus in artu in sa puda, su chi cun prus seguresa bogat frutu; ogulúcidu = zenia de babbautzedhu chi lughet a s'iscuru; ocru malu = guadàngiu o bide bianca (Lonicera implexa)
Frases
immamma s'imbaravat a sa zanna cun sos òcios in sa mina ◊ gireit sos ògios a donz'ala ◊ gighiat sos oxos marturiados de su piantu ◊ aundi totu fúrrias ogu est brutu ◊ abberi sos ogros e abbàida! ◊ custu pisci portat s'ogu biu biu ◊ no ti càries s'ogru ca li faghet peus! ◊ sos duos amigos si sunt abbaidados apare in sos ogos ◊ mi sunt frindhe sos ogros, los zuto rujos meros! ◊ s'amante chi las mirat e las biet de sas laras in òcios prima riet!◊ oglos a celu mi soe furriada
2.
in bidha no si nat "tolu" s'óciu de sa istrale
3.
sa bide zughet sos ogros maduros ca est apunta a isparare ◊ sa carriadroxa est una pértia de sarmentu prena de ogus de frutu ◊ sos rampos bogant ogros de foza e ogros de frutu
4.
lah, pigadí custus iscudus e bessiminci de ogus! ◊ lu so bidindhe o est sos ogros chi mi lu faghent? ◊ bi aiat palatos altos cantu afiet oju ◊ teniat su pitzinnu sempre malàidu e li costeit prus de un'ógiu ◊ bident totu finamentas a cantu curret ocru ◊ totus cicant de intzertai su pesu de su procu, po biri chin'est prus de ogu
5.
innoriades sos vetzos e a ogros cotos benides a lis pedire dinari! ◊ nci fut essiu a pratza apenas iat biu un'ogu de soli
6.
is àrias no portant ogu de iscampiai ◊ Cíciu no portat ogu de morri: est torrendi a surruschiai!
7.
oramai su púbblicu impiegu est unu monumentu de mandronia chi ndhe bogat sos ojos a su tzegu! (L.Ilieschi)
8.
si est cosa mala a si ponni a fastigiai, intzandus tui puru as fatu mali candu as cumentzau a mi fai is ogus! ◊ de féminas si nd'intendit: s'ogu dhi at prenu, filla tua! ◊ ojos ermosos divinos, ojos chi sos ojos leant ◊ custa cosa ifadosa e minuda leat fintzas a ogros ◊ mi dh'apu agatau fendi is ogus de pisci alluau cun d-una piciochedha! ◊ est durada pagu sa seriedadi: ti at prenu s'ogu su dinai!
9.
amorados ndh'aias una chedha, ma fertos ti los ant a oju malu ◊ su tribàgliu andhaiat semper male, pariat chi l'aiant postu oju ◊ tòcalu, su pitzinnu, no li ponzas ogru! ◊ unu cogu dh'iat castiada e dh'iat liau s'ogu ◊ cras ti depent bíere sas cumpanzedhas e ti ant a imbidiare: isperamus chi no ti ghetent ocru malu! ◊ sa bonànima de ajaja mia faiat sa mixina de s'ogu pigau ◊ no est chi bi crea meda, ma fia a dolore de conca forte, mi ant fatu su de s'ogru e mi est passadu deretu ◊ no lis andhes in contràriu, mighi ti leant a ogru! ◊ si s'oju nostru fit balla nos colaimus che sedatu!
Sambenados e Provèrbios
prb:
chie no at it'e fàghere s'oju si ndhe bogat ◊ a chini portat s'ogu mannu no bastat ne birdi e ne sicau ◊ s'ogu bolit sa parti sua
Terminologia iscientìfica
crn, rbr
Ètimu
ltn.
oc(u)lus
Tradutziones
Frantzesu
œil,
bourgeon
Ingresu
bud
Ispagnolu
ojo,
yema
Italianu
òcchio,
gèmma
Tedescu
Auge,
Knospe.
pigionàtzu , nm, nf: pillonàciu,
pillonassu,
pillonatzu,
pilluatzu,
pixonatzu,
puxonatza Definitzione
fruedha noàdile, cambu nou chi bogant is linnas, mescamente in tretu ue su truncu o cambu grussu dh'ant immuciurrau (o fintzes de fundhu, de is arraighinas)
Sinònimos e contràrios
brione,
brossa,
cambigiolu,
froedha,
inseurru,
irbrossa,
isfraone,
rebudhu
/
cdh. pucioni
/
prantone
Frases
tocat a puliri is matas de is pillonatzus chi crescint in su truncu ◊ is manus si aténdiant a is pilluatzus de is matas chi as prantau ◊ su pillonàciu est po infèrriri
2.
sa morti est innòi a ingíriu, currit in is alas de su bentu, iscucullat apalas de is cresuras su pillonatzu de istruncai
Terminologia iscientìfica
rbr
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
bourgeon
Ingresu
bud
Ispagnolu
chupón
Italianu
pollóne
Tedescu
Schößling,
Sproß.
portzédhu , nm Definitzione
s'ogu de is linnas a bocighedha acanta a isparare, apunta a fàere su frore; granu de laore chi orrostindho no si est ispratu deunudotu
Sinònimos e contràrios
bótzicu,
bucione,
butone,
cuntzúpula,
tràmula
Frases
no b'isparghet portzedhu in sas enas ◊ cust'ómine fit che portzedhu de lizu ◊ est issia bella che unu portzedhu de rosa ◊ ruju che portzedhu de grabellu ◊ portzedhos de melagranada
2.
dae cue a unu pacu at cumintzau s'isparada de portzedhos de trídicu moriscu istichiu in sa chisina pro arrustire
Terminologia iscientìfica
rbr
Ètimu
ctl.
poncella
Tradutziones
Frantzesu
bouton,
bourgeon
Ingresu
bud
Ispagnolu
brote
Italianu
bocciòlo
Tedescu
Knospe.
pudhòne 1 , nm: pullone Definitzione
fruedha, pigionatzu, cambu noàdile chi bogant is linnas
Sinònimos e contràrios
brione,
froedha,
irbrossa,
isfraone,
pigionatzu,
rebudhu
2.
chi brotent pudhones de sustàntzia e onestade!
Ètimu
itl.
Tradutziones
Frantzesu
bourgeon
Ingresu
sprout
Ispagnolu
chupón,
brote
Italianu
pollóne,
rampóllo
Tedescu
Schößling,
Sproß.
rebúdhu , nm: arrempudhu,
rempudhu,
rimpudhu Definitzione
cambu nou chi essit in sa linna grussa de is matas, fintzes erba naschindho
Sinònimos e contràrios
brione,
brossa,
froedha,
inseurru,
irbrossa,
pigionatzu
/
pumpullu,
tzaurra
Frases
su fiore chi apo pastinadu at bogadu rebudhedhos dae fundhu ◊ frores chene rempudhu e chene asore (L.Loi)◊ in capidanni su rimpudhu fit cumentzandhe a colorare tancas e ortos
Terminologia iscientìfica
rbr
Ètimu
ltn.
*repullus
Tradutziones
Frantzesu
bourgeon
Ingresu
sprout
Ispagnolu
brote,
vástago
Italianu
pollóne,
rampóllo
Tedescu
Sproß.
seriòne , nm: sirione,
sirioni,
tirione Definitzione
pigione o cambu nou chi bogant is sèmenes naschindho (ma dhu narant fintzes de su chi bogat sa chibudha a conca, s'àgiu, sa patata cumenciandho a naschire), fintzes pigionatzu de is matas; in cobertantza, sa natura de s'ómine
Sinònimos e contràrios
cirrione,
grillu 1,
inseurru,
síriu,
tudhu,
tzirriotu
Frases
ses cari biancu che sirione naschitu suta de preta! ◊ chi unu sirione potat essire dae sa terra chene órdine issoro los ofennet prus de una fusilata, ca su sirione est sinnu de sa vita chi timent (M.Pira)◊ sa chibudha est totu boghendhe su sirione
Terminologia iscientìfica
rbr
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
plumule,
thalle,
bourgeon
Ingresu
embryo,
sprout
Ispagnolu
embrión,
plúmula,
tallo,
brote
Italianu
embrïóne,
plùmula,
tallo,
germòglio
Tedescu
Embryo,
Knospe,
Thallus,
Sproß.
síriu , nm: siru 1,
tzíriu Definitzione
sa puntighedha noa chi bogant is sèmenes naschindho, fintzes sa chima o candhelita chi faent unas cantu erbas candho lompent po fàere su frore e su sèmene
Sinònimos e contràrios
serione,
tudhu
/
chima
Frases
campos semenados de geniosos sírios
Terminologia iscientìfica
rbr
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
thalle,
bourgeon,
bout,
cime
Ingresu
sprout
Ispagnolu
tallo
Italianu
tallo,
cima
Tedescu
Thallus,
Sproß.
túdhu , nm: (su t. = sutúdhu)
Definitzione
puntighedha noa chi bogant is sèmenes mescamente in terra o in s'úmidu, naschindho, fintzes cosa (erba o àteru) fine e longa a bisura de pilu; pilu grussu mescamente de porcu; genia de essidura in sa carre, a puntighedhas piticas (essida de t. = papavarre)/ pònnere su t. de su fritu, de sa timoria = pònnere sa tzudha, inteterare su pilu in s'oru de s'arraighina
Sinònimos e contràrios
grillu 1,
inseurru,
limbedha,
serione,
síriu
/
tudha
Frases
sa chibudha at fatu su tudhu ◊ a fríere si ponet sa chibudha a tudhu, puru ◊ unu tudhu de erba, de pilu ◊ si la giogas cun megus, s'arva cana, a tudhu tudhu tota ti l'ispilo
2.
ndhe li tirat su pilu a tudhu a tudhu ◊ nos ndhe ponet pódhighe de tudhu in sa carena ◊ si bos naro sa mia, bos ndhe ponet su tudhu e su fritu
Terminologia iscientìfica
rbr
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
bourgeon,
brin d'herbe
Ingresu
blade (of grass),
sprout
Ispagnolu
tallo,
brote,
brizna de hierba
Italianu
tallo,
germòglio,
filo d'èrba
Tedescu
Thallus,
Trieb.