Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

aórru , nm: aurru Definitzione su aorrare, sa cosa chistia, cosa chentza ispéndhia o chentza impreada Sinònimos e contràrios economia, rispàrmiu, sparagnu, stràviu | ctr. istrubberia, sperdítziu Frases a sa teraca l'intreghesit aorros suos e de sa pobidha ◊ sonniaia incunzas in aurru ◊ cun sos aorros suos comporesit unu servu ◊ cussos ant fatu aorros mannos ◊ sa domo chi si at fatu est frutu de trabàgliu e de aorru Ètimu spn. Tradutziones Frantzesu économie, gain Ingresu saving Ispagnolu ahorro Italianu rispàrmio Tedescu Sparen.

avítu , nm Definitzione su avitare; su manigiare is cosas a régula, chentza ndhe perdimentare, chentza ndhe pònnere e ne ispèndhere prus de su chi serbit / fàghere a. Sinònimos e contràrios aorru, economizu, rispàrmiu, stràviu | ctr. burrúsciu 1, disperdíssiu, istrubberia, sperdítziu Frases s'avitu est siendha Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu économie, gain Ingresu saving Ispagnolu ahorro Italianu rispàrmio Tedescu Sparen.

badàgnu , nm: badàngiu, badanzu, balàngiu, balanzu Definitzione torracontu, benefíciu chi si ndhe tenet de calecuna cosa; segundhu comente si narat, bolet nàrrere dannu Sinònimos e contràrios badagnu, gadagnu*, gagnu, gualanzu, intróitu, lucru, profetu, torracontu / achidu | ctr. dannu, példua Frases ite badagnu ndhe godis ca s'aera est sana! ◊ balanzos de cocoi… aficos mortos: su tantu de si campare! ◊ divide su badanzu ca su fundhu est su meu! ◊ bois de balanzu perunu a domo no ndhe sezis batindhe 2. odheu, fizu meu, no ti gherres cun neune, no mi batas balanzu!… Tradutziones Frantzesu gain, bénéfice Ingresu gain, earnings Ispagnolu ganancia, beneficio, provecho Italianu guadagno Tedescu Gewinn.

bínchida , nf: bíncida, bíntzida, vínchida Definitzione su bínchere; sa cabburra (dinare o àteru) chi si faet giogandho Sinònimos e contràrios binchimentu, binsa | ctr. pérdia Maneras de nàrrere csn: fàghere a bínchidas, a b. de pare = a proas, a probia, a trivas, a chini ndi podit fai de prus, o mellus; dare in bínchida (nau de genti abbetiendi o a iscórriu)= lassai chi bínciat (s'àteru) Frases de sa bíncida dhi fiat abarrau unu sentidu de sbuidori 3. cantaimis a bínchidas de pare ◊ ant promissu providimentos bínchida apare ◊ bochiant a bíncidas de pare a cine totu dhis intràt in manu! ◊ isse pro no ti la dare in bínchida menzus peleat a dópiu! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu gain Ingresu win Ispagnolu ganancia Italianu vìncita Tedescu Gewinnen, Gewinn.

cabbàle, cabbàli , nm: gabbale Definitzione dinare, interessu, fundhu, totu su chi est orrobba de propiedade; cosa chi balet, chi serbit, nau fintzes de su chi balet una persona candho est de giudu, de caràtere, onesta, àbbile Sinònimos e contràrios balanzu, lucru, profetu / imprastu, valore, zudu Frases ndhe as bogadu su cabbale de un'annu de triballu, mancu su chi as semenadu!…◊ arratza de cabbale, triballendhe e chentza pagados! ◊ istat semper pistandhe ma chene fàchere cabbale ◊ barriamus meda, assumancus acoghi faghimus su fiazu est cun cabbale! 2. cussa est fémina de cabbale, ómine de cabbale Ètimu ctl. cabal Tradutziones Frantzesu gain Ingresu gain, value Ispagnolu propriedad, cabal (detto di persona) Italianu guadagno, valóre Tedescu Gewinn, Wert.

gadàgnu gadàngiu , nm: godàngiu, goràngiu, guadàngiu 1 Definitzione torracontu, benefíciu chi si ndhe tenet de calecunu trebballu o ispesa Sinònimos e contràrios badagnu, gagnu, gualanzu, lucru, profetu, torracontu / cdh. gadagnu | ctr. példua, pérdia Frases dèu si dhu bendu a setixentus francus su chilu, su préssiu, e issu si dhu bendit a duamilla: piticu su guadàngiu!…◊ issu pensat solu a su godàngiu, est pagu arreolau ci is àteros morint de su fàmene! Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu gain, bénéfice Ingresu gain, earnings Ispagnolu ganancia Italianu guadagno Tedescu Gewinn.

lúcru , nm: lúcuru Definitzione torracontu, profetu, benefíciu, arresurtau bonu chi si ndhe tenet de calecuna cosa Sinònimos e contràrios badagnu, balanzu 1, gadagnu, gagnu, gualanzu, ingogna, profetu, torracontu | ctr. pérdia Frases sos terrinos no dant lucru mancu a sos pastores ◊ de su tou malu operadu, ite lúcuru ndh'as tentu? ◊ bae a istudiare, fizu meu, e assumancu chi siat cun lúcuru! ◊ a ite tiat èssere a triballare chentza lúcuru?! ◊ si no mi aggantzas a díligu a díligu dae me no ndhe bogas lúcuru meda Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu gain, lucre, avantage, profit Ingresu gain, profit Ispagnolu lucro, provecho Italianu lucro, profitto, vantàggio Tedescu Gewinn, Vorteil.

rispàrmiu , nm: errespràmmiu Definitzione totugantu su chi no si consumat e si podet pònnere abbandha, su ispèndhere o pònnere prus pagu Sinònimos e contràrios aorru, avitu, economizu, spràmiu, stràviu | ctr. dispéndiu, isperdíciu, istrubberia, példua Frases su rispàrmiu tocat a l'abbaidare! ◊ sos Sardos emigrados ponent sos rispàrmios in Sardínnia ◊ aia imparadu àteru caminu, a su logu fia andhadu a rugadura e duncas fatu unu bellu rispàrmiu Tradutziones Frantzesu économie, gain Ingresu saving (s) Ispagnolu ahorro Italianu rispàrmio Tedescu Ersparnis.