Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

agiobadúra , nf: giobadura Definitzione su allobare, nau mescamente de is boes acapiaos a su giuale Sinònimos e contràrios agiobu, agiuamentu, cropadura, giungidura Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu mise sous le joug Ingresu yoking Ispagnolu el enyugar Italianu aggiogaménto Tedescu Einspannen ins Joch.

assúta , avb, prep: asuta, insuta, suta Definitzione a sa parte de fundhu de una cosa o de unu logu, sa prus in bàsciu: candho su foedhu est impreau coment'e prep. (cun nm. po inditare logu precisu) arrechedit sa prep. de, ma asuta mia, tua, sua, insoru = suta meu, tou, sou, issoro e totu deasi Sinònimos e contràrios afundhu | ctr. asuba, susu Frases est lómpiu a s'oru de s'atza, s'est incrarau e asuta at apubau perdas e cresuras ◊ custu murrúngiu… abarrit siguru ca asuta asuta dhui depit èssi arruíngiu meda!… 2. dha pongu asuta mia ◊ càstia asuta de sa mesa! ◊ si est firmau asuta de is matas ◊ at allutu su fogu asuta de su cardaxu ◊ fustis a cincu o sescentus metrus asuta de terra, in miniera Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu dessous, sous Ingresu under Ispagnolu debajo, abajo Italianu sótto Tedescu unten, unter.

bàsciu , avb, prep: bassu Definitzione cun sa prep. a inditat logu a manu de fundhu; s'impreat fintzes coment'e prep. / logu de punta a bàsciu = logu in calada; bàsciu su podere, bàsciu sa fidi, bàsciu pena de… = asuta, suta, in podere de…; bàsciu de…, bàsciu chi…, in bàsciu chi… (cun vrb. ind.)= innantis de…; bàsciu su genugu = a manu de suta de su benugru Sinònimos e contràrios imbàsciu, giosso | ctr. asuba Frases immoi nci abàsciu a bàsciu ◊ ancu, si no ses mortu, abberu morzas e de s'inferru che cales a bassu! (L.Marteddu)◊ che los so bidindhe in cudhane bassu ◊ piús a in bàsciu bi at abbas bonas 2. mi furriotada totu su logu cumenti a unu bòtu in logu de punta a bàsciu! 3. Cristos istesit crutzificadu bàsciu su podere de Póntziu Pilatu ◊ bàsciu sa carta de su visurrei iat pótziu oberri un’imprenta in Castedhu ◊ sufrestis medas doloris bàsciu is imperadoris Diocletzianu e Massimilianu ◊ bàsciu is ispétzias de su pani e de su binu, s'eucaristia cuntenit corpus, sànguini, ànima e divinidadi de Cristus 4. bàsciu de bènniri s'ora no dhu podemu fai ◊ bàsciu chi est ora no ti ndi pesis! ◊ in bàsciu chi no t'isciàcuas is manus no papas! Ètimu ltn. bassus Tradutziones Frantzesu dessous, sous Ingresu down, under Ispagnolu debajo, abajo Italianu giù, sótto Tedescu unten, unter (+ Dat.).

cardufàri , nm: carduvare, carduvari Definitzione chinisu, su chinisu budhiu asuta de sa braxa Sinònimos e contràrios calduchinu, fadhisa, fairivàiri Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu cendre sous la braise Ingresu hot ash Ispagnolu rescoldo Italianu cinìgia Tedescu heiße Asche.

escecutàre , vrb: esecutai, esecutare, scecutai Definitzione fàere o pònnere in pràtiga un'órdine, nau mescamente in su sensu de su chi faet sa giustítzia candho a unu ndhe dhi leat sa cosa; pònnere a tréulu, burdellare su logu Sinònimos e contràrios aprensionai, imbargai, issucutare, istajire, preare Frases tocat a esecutai sa voluntadi de Deus ◊ faghe esecutare luego sa senténtzia! Ètimu ctl., spn. executar Tradutziones Frantzesu mettre sous séquestre Ingresu to seize Ispagnolu ejecutar Italianu staggire Tedescu beschlagnahmen.

fadhísa , nf: fadhixa Definitzione chinisu, cussu budhiu asuta de sa braxa; su fogu etotu Sinònimos e contràrios cardufari, fairivàiri Frases si sa Sardigna sighit a bruxare goi no at a passare annos meda chi s'at a reduire a un'ísula de fadhixa ◊ coghiat sa cótzula in sa fadhixa Ètimu ltn. *falliva Tradutziones Frantzesu cendre sous la braise Ingresu hot ash Ispagnolu ceniza caliente debajo de las brasas Italianu cinìgia Tedescu Glutasche.

fairivàiri , nm: farivàiri, farivari, frarivrari Definitzione chinisu biu e giai orrúbiu de cantu est budhiu meda asuta de sa braxa, tanti ca faet a dhue còere cosa (patata, castàngia, ou) Sinònimos e contràrios calduchinu, cardufari, fadhisa Frases cust'ou at a èssi prus saboriu si dhu fia tebidebi in su fairivàiri? ◊ s'istrumpat in s'arena finivini che pisita in su farivari ◊ allorigados in su farivari, mesa bentre tizirint in caentu… Ètimu ltn. flagrare Tradutziones Frantzesu cendre sous la braise Ingresu hot ash Ispagnolu ceniza caliente debajo de las brasas Italianu cinìgia Tedescu Glutasche.

giungidúra , nf: zunghidura Definitzione su giúnghere is boes Sinònimos e contràrios agiobadura, agiuamentu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu mise sous le joug Ingresu yoking Ispagnolu el uncir Italianu aggiogaménto Tedescu Einspannen ins Joch.

imbargài, imbargàre , vrb: imbragai Definitzione leare sa cosa a unu comente faet sa giustítzia; impedire, no lassare fàere calecuna cosa, custrínghere cun sa fortza a fàere una cosa, a óbbrigu o fintzes èssere de istrobbu, pigare logu chi serbit po àteru Sinònimos e contràrios aprensionai, escecutare, issucutare, istajire, preare / imbarratzare, impiciai Frases sa giustítzia dh'imbraghit! ◊ ant imbargau is alàscias a unu depidori ◊ "Si nd'ant imbargau is sacus de sa patata!" - tzerriàt una fémina, prangendi a sa disisperada 2. imbragandedhus a innòi, cussus giòvunus, ca s'agiudant 3. custos barduletes petzi nos imbargant su logu chentza cabu Ètimu spn. Tradutziones Frantzesu mettre sous séquestre, mettre l'embargo Ingresu to seize, to impose an embargo Ispagnolu embargar Italianu sequestrare, staggire, pórre l'embargo Tedescu beschlagnahmen.

ingalàre 1 , vrb: inghelare 1 Definitzione intrare a una cala, cuare in is calas: nau de su sole, betare o intrare asuta de s'orizonte su sero; a logos, ingurtire Sinònimos e contràrios intanae / ingúllere, ingurti | ctr. essire, cumpàrrere / abbrèschere Frases candho s'ingalat su sole pesso a un'àtera intrada chi no bidet piús dies (C.Meridda)◊ si ne fiant annaos inghelannonne che umbras malas Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se coucher (Soleil), descendre sous l'horizon Ingresu to set Ispagnolu ponerse el sol Italianu tramontare Tedescu untergehen.

iscaldíre , vrb: iscardire, scardiri Definitzione giare o fàere caente in ccn. logu o a calecuna cosa; ispitzulare, freare sa pedhe a fortza de frigare cun cosa tostada Sinònimos e contràrios acalorire, caentare, caglientai, cheghentare, iscaentare, iscardillare / friai, malandrare | ctr. ifridare Frases in cudhas dies malas de ierru rechedit su fogu a s'iscaldire ◊ acúrtzia a su fogu a t'iscardire! ◊ cun cussa linna faghimis su fogu e nos iscardimis 2. cussa robba tètera mi at totu iscardidu comente tocat sa carre ◊ sas iscarpas noas mi ant iscardidu su cambutzu e pitigadu puru, a su friga friga 3. iscardi custos coros fritos! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu chauffer, rougir la peau sous l'effet du frottement Ingresu to heat, to redden the skin by rubbing Ispagnolu calentar, enrojecer Italianu scaldare, arrossare la pèlle per sfregaménto Tedescu erwärmen, durch Reiben röten.

issucutàre , vrb Definitzione su chi faet sa giustítzia candho a unu che dhi leat sa cosa chi tenet Sinònimos e contràrios aprensionai, escecutare*, imbargai, istajire, preare Frases apo a tímere chi mi ne issucutet s'arràmene de cogina!… Tradutziones Frantzesu mettre sous séquestre, chambarder Ingresu to seize, to turn upside down Ispagnolu embargar, incautarse Italianu sequestrare, méttere a soqquadro Tedescu beschlagnahmen, durcheinanderbringen.

seína , nf, nm: esina, sesina, sisina, sisinu Definitzione cosa de pagu valore, su mesu de unu sodhu, chimbe centésimos de su francu sardu: si narat solu in su sensu de dinare pagu Sinònimos e contràrios isina Frases finas candho ses totu tramudadu no bales bator petzos de sesina! ◊ li dao sos pagos sisinos chi tenzo, bastet chi mi che let su pitzinnu Ètimu itl. sesino Tradutziones Frantzesu chose de quatre sous Ingresu half soldo, next to nothing Ispagnolu chuchería, de tres al cuarto Italianu mèzzo sòldo Tedescu von geringem Wert.

súta , avb, prep: assuta, issuta Definitzione sa parte de fundhu de una cosa o de unu logu, o fintzes solu a manu de fundhu, prus in bàsciu: coment'e prep. arrechedit aifatu àtera prep. puru (de o a) Sinònimos e contràrios | ctr. subra Maneras de nàrrere csn: èssereche s. = àere dépidu; giogare suta a ccn. = zogare in ungras, bènnere a betu, cumbinare de si ndhe pagare; fàghere suta che a sa patata = fàghere a sa muda, leare detzisiones chentza ndhe dare a ischire; cotàresi o cartàresi suta a ccn. = istrumpaidhu a terra ponendidhu asuta po dhu iscúdiri; sere, pasare suta de un'àrbure = acanta, suta de is cambus e nais Frases cussu babbautzu ch'est dadu suta e l'amus ischitzadu ◊ custa cosa la ponimus suta a modhita ◊ s'isterrimenta si ponet suta 2. como che semus suta, cun s'ira de ispesas chi amus tentu 3. su foghile est suta de sa ziminera ◊ fit acrodhadu suta de s'àlvure de sa pruna limoninca (S.Patatu)◊ sos pitzinnos ant cuatu sas frunnedhas in suta de sas tramatzas ◊ a manu de suta de su poju bi fit s'ortu ◊ tiat èssere a che fulliare a s'ispioca canes mannos e bracutzedhos suta de mesa (A.Cossu)◊ cussas bidhas abbarrant suta su monte, in su peale ◊ própriu in suta nostru vi aviat bàtoro o chimbe tumbas ◊ dae s'artura, suta mia fio bidindhe bestiàmine Ètimu ltn. subtus Tradutziones Frantzesu dessous, sous Ingresu down, under, below Ispagnolu debajo Italianu sótto Tedescu unten, unter.

«« Torra a chircare