Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

acaída , nf Definitzione sa citia, sa firmada chi unu faet foedhandho Sinònimos e contràrios cagliada, cedada, citida Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu action de taire Ingresu action of being silent Ispagnolu callada Italianu atto di tacére Tedescu Schweigen.

aciòni , nf: (a-ci-o-ni) antzione assione, atzione, atzioni Definitzione su fàere, operatzione, ma prus che àteru pentzada coment’e manera de fàere, calecuna cosa pagu de bonu chi si faet a ccn.; acioni balet fintzes coment'e ingestu, movidedha de sa manu o de sa conca cun calecunu significau Sinònimos e contràrios faghidura, fata, fatura 1 / acínnidu, micada Frases cussa est un'antzione chi nos aus a arregodare! ◊ assiones bonas no ndhe faghet, cussu: est sempre dadu a su malu fàghere ◊ sos babbos puru, ignorantes, si ponent a baldiones, marchendhe sas atziones chi faghent sas damigellas! ◊ cun s'assione chi mi at fatu, deo torro a domo sua? mai! ◊ ndh'apo fintzas birgonza de bos nàrrere sas assiones chi mi at fatu cussu, semper imbreagu! 2. totus funt aspetendi su dotori po dhu pregontai, ma issu est telefonendi e dhus fait s’acioni de abarrai citius (A.Simbula)◊ bastat s'acioni, no sigas! Tradutziones Frantzesu action Ingresu action Ispagnolu acción Italianu azióne di particolare rilièvo comportamentale Tedescu Untat.

cagliàda , nf: callada Definitzione su s'istare mudos, citios, su si firmare de foedhare Sinònimos e contràrios acaida, cedada, citida | ctr. faedhada Frases sa cagliada est risposta ◊ fit a chistionu, ma comente li ant nadu cosa at fatu sa callada Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu action de se taire Ingresu action of being silent Ispagnolu callada Italianu atto di tacére Tedescu Schweigen.

carèla , nf: carella, carrella, cherella, cuerela Definitzione cosas de una briga o chertu, de certai, de andhare in giustítzia, ma fintzes chistionu a boghes Sinònimos e contràrios acusa, pretu / chensa Frases si est a b'intrare sa carella cherzo ischire cantu mi benit a costare ◊ ischides chie at fatu sa carela e mi ndhe cheret sa conca mutzare? ◊ sentza delitu la ponzo in carella 2. ispantadu a sa nóbbile carella, "Chie sezis", dimandho, "sorres bellas?" ◊ una carrella de diàulos àrtziant e calant in s'iferru Ètimu itl. quarella Tradutziones Frantzesu plainte Ingresu action Ispagnolu querella Italianu querèla Tedescu Klage.

carelàre , vrb: carellai, carellare, cuerelai, cuerelare Definitzione intrare o pònnere in giustítzia a unu po calecuna cosa Sinònimos e contràrios cramari, dannuntziai, incherellare, tzitare Frases m'abbàida a mi carellare de fura!…◊ issu si fiat carellau cun d-unu chi dh'iat fuedhau mali ◊ bandu a ti carellai a su pretori ca mi as iscutu! Ètimu itl. quarellare Tradutziones Frantzesu porter plainte Ingresu to bring an action against s.o Ispagnolu querellar Italianu querelare Tedescu verklagen.

catanzería , nf Sinònimos e contràrios pedulia, poberesa / limiore Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu gueuserie Ingresu shabby action Ispagnolu mendicidad, tacañería, mezquindad Italianu pitoccherìa Tedescu Bettelei.

faína , nf Definitzione css. cosa o trebballu chi si faet, abberu o a giogu, in bonu o in malu, pentzau prus coment'e atividade útile, su fàere, bistu fintzes coment'e arresurtau, prodotu, òpera Sinònimos e contràrios afainu, afare, afatzendha, berza, fainamentu, impreu, mungíliu, òbera, tarea, trabàgiu | ctr. chistionu, ciarra Maneras de nàrrere csn: f. a ischina de pisci = zenia de triballu fatu de pàrrere un'ischina de pische; donai, intregai f., pònniri in f. = dare triballu, pònnere a triballare, a fàghere; f. de màniga = isterzu de terra cun asas (brocas, frascus, istangiadas, brúnias, còngius); f. oberta = isterzu de terra largu (scifedhas, discus); f. istangiada = isterzu prus bonu, de colore birde, prus che àteru pro bellesa (brocas pintadas); fai fuedhu e f. = sa nada sa fata; maistru de f. fata = bantaxeri chi fait crei cosa sua su trabballu de is àterus Frases isse traballat s'oro e sa prata e campat dae cussa faina ◊ sa faina tua est a istudiare! ◊ fadei bosatrus, pighedhu, no est faina mia: dèu mi nd'isciacu is manus! ◊ sa faina issoro est s'annúntziu de su regnu de Deus ◊ sos disocupados sunt chentza faina 2. za l'as fata sa faina, a segare cudha broca!… Sambenados e Provèrbios prb: faina a su noti bregúngia a dedí ◊ faina de pisedhos alzola de catedhos ◊ is ainas faint is fainas Ètimu ctl. faina Tradutziones Frantzesu activité, action, travail Ingresu activity, work, action, function Ispagnolu faena, trabajo, tarea, obra Italianu attività, azióne, lavorìo, faccènda, funzióne, cómpito, òpera Tedescu Tätigkeit, Angelegenheit Funktion, Rolle, Arbeit, Werk.

fàta , nf Definitzione su fàere, sa cosa chi si faet, s'òpera Sinònimos e contràrios acioni, òbera / mirabí Maneras de nàrrere csn: si no est gai, fata! = si no est gai ite li faghet?, chi no est aici no fait nudha, no importat; dare una fata = cumentzai unu trabballu ma sentza de dh'acabbai, lassare a mesincumentu, a rugos, fatu in parte; a sa fata de sa die = obrescendi Frases morint sos sonnos a fata de die! ◊ est una rosa atraente e de valore, de númene e de fata ◊ cussa fémina est Allegria de nòmene e de fatas ◊ deo ndhe tenzo sa lumenada, àtere sas fatas ◊ su babbu li at dadu su sestu de sas bonas fatas, a su fizu ◊ li ant dadu una fata, a sa faina, e si che sunt andhados ◊ meda bi cheret a bodhire figu a ue no lompes… leas un'unchinu e fata! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu action Ingresu act, action Ispagnolu acción, acto Italianu azióne, atto Tedescu Tat, Handlung.

fatúra 1 , nf Definitzione su fàere, mescamente nau de sa manera, e fintzes su àere o su èssere fatu Sinònimos e contràrios acioni, faghidura, fata, fatesa / faitzioni Frases custas sunt faturas de macu: putzidha, no si faghet gai, no! ◊ de custas faturas no ndhe fatat, ca un'ómine che a isse, fatu a síndhigu, iscumparet pro cantu si agatat! ◊ po is malas òperas nostas, po is faturas e pentzamentus nostus Cristus est mortu in cruxi 2. chie naschet cuadru, morrer tundhu no podet, ca est àtera fatura! (A.Serra) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu action, traits Ingresu action, features Ispagnolu acción, facción, rasgo Italianu azióne, fattézza Tedescu Handlung, Zug.

isconchinàda , nf: isconchinata Definitzione isconchiada, móvia de conca coment'e abbasciandhodha o incrubandhodha a una parte; decisione pagu cunsiderada, cosa fata comente benit a conca Sinònimos e contràrios conchinada, conchizada, iscónchiu, sconchiada / aconcada, acucada Frases sa mamma, comente videt sos pitzinnos a isconchinatas, che los mandhat a letu 2. isconchinadas ndhe aiat fatu prus de una e su babbu no fit meda cuntentu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu action hasardée, inconsidérée Ingresu rash action Ispagnolu el mover la cabeza, chifladura Italianu cólpo di tèsta, azióne avventata Tedescu Kopfstoß, unbesonnene Handlung.

molentàda , nf Definitzione fata o cumportamentu de maleducaos, de gente chi no atuit, chi no faet contu de s'àteru; cotura, bufóngiu a tropu Sinònimos e contràrios abborrigada, burricada, mobenteria, tontesa / imbriaghera 2. gei dha portat una molentada!… Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu muflerie, ânerie Ingresu foolish action Ispagnolu chabacanada Italianu cafonata, asinata Tedescu Flegelei.

pisedhàda , nf Definitzione nada o fata de piciochedhos, a conca de piciochedhos Sinònimos e contràrios pitzinnada Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu enfantillage Ingresu childish action Ispagnolu niñería Italianu bambinata Tedescu Kinderei, kindliches Geschwätz.

«« Torra a chircare