Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

alzenína , nf: arzinina Definitzione sa coa de s'argiola, granu de trigu aortitzu, minudedhu; is granos de trigu orruinau ammesturau a pedrighedha chi si ndhe sèberat candho su trigu dhu faent in chiliru po dhu chistire límpiu Sinònimos e contràrios arenúgiu, cerfa, coale, coamaderzu, coalina, coana, coatzu, culischedhu, enina, genina, ghinina, ischivozu, pealinu Frases bennasu de peràulas, nàrami chie cantat candho agabbas sas istajones in sas alzolas mannas de arzinina! (C.De Martis)◊ cussu fit cantadore de arzininas mortas Tradutziones Frantzesu grenaille Ingresu refuse Ispagnolu mondadura Italianu mondìglia Tedescu Spreu.

arrefúdu , nm: arrefuru, arrefussu, refudu Definitzione su arrefudare, su no bòllere prus o no bòllere fàere o nàrrere calecuna cosa; cosa chi no si bolet prus, abbandhonada, coigiada (fintzes ca nemos ndhe at prus gana o no dha bolet própriu) Sinònimos e contràrios arrecusa, arreusa, dennega, revudada / afrantzuchena, rebuzu / crébida Maneras de nàrrere csn: arrefudu de presoni (nadu de unu) = avassu de galera, delincuente, malafatore; a arrefudu = a révudu, a meda de ndhe pòdere avassare 2. custa est arrobba noba, no funt arrefudus de fuliai! ◊ apenas Giudas dh'at basau, a Gesús dhu pigant totu acapiau coment'e un'arrefudu de presoni ◊ a pobidha si at pigau s'arrefudu de sa bidha!◊ oi a prandi no fatzu nudha: si papaus is arrefurus 3. a prandi nci fiat sa petza e su binu a arrefudu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu déchet, abjuration Ingresu refuse, abjuration Ispagnolu negativa, rechazo, abjuración, resto Italianu rifiuto, abiura, scarto Tedescu Ablehnung, Abschwörung, Ausschuß.

arreúsa , nf: reusa Definitzione su no bòllere, su no bòllere nàrrere o fàere una cosa Sinònimos e contràrios arrecusa, arrefudu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu refus Ingresu refuse Ispagnolu negativa Italianu rifiuto Tedescu Ablehnung.

ischivíre , vrb: schiviri Definitzione tènnere àscamu, ischifu, de sa cosa Sinònimos e contràrios aschiare, grisai 1, ischifare Tradutziones Frantzesu éprouver du dégoût, refuser Ingresu to loathe, to refuse Ispagnolu sentir asco Italianu provare schifo, rifiutare Tedescu ekeln, nicht vertragen.

mundhàza , nf Definitzione àliga chi si arregollet mundhandho, purgadura de is laores Sinònimos e contràrios mundadura / cerfa, coale, coamaderzu, coalina, coana, culischedhu, enina, genina, ghinina, ischivozu Frases in dogni trigu bi at mundhaza ◊ su mare buliadu bombitat mundhaza Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu rebut, épluchure, grenaille Ingresu refuse Ispagnolu barredura, monda Italianu mondíglia Tedescu Spreu, Abfälle (Pl.).

rebusàre 1 , vrb: arreusai, reusai, reusare, rebuzare, ribuzare Definitzione nàrrere chi nono, no bòllere ccn. cosa, no bòllere prus a unu; tirare a longas, lassare a tempus addenanti Sinònimos e contràrios arrafudai, rivuzare / crastinare, dilatai Frases una borta chi ti càpitat s'ocasione bona la rebuzas? (T.Ledda)◊ mi at rebuzau sa fiza e commo la cheret dare a muzere a un'àteru 2. no podimus reusare ancora a che l'interrare, ca semus timindhe ◊ su sole ch'est intrendhe e no si podet piús reusare ca si che iscúrigat! Sambenados e Provèrbios prb: su mare no rebuzat abba Ètimu spn. rehusar Tradutziones Frantzesu refuser, renvoyer, remettre Ingresu to refuse, to postpone Ispagnolu rehusar, aplazar Italianu rifiutare, ricusare, respìngere, rimandare Tedescu ablehnen, verzögern, hinziehen.

refudài, refudàre, refudàri , vrb: arrafudai, refussai, reudare, revudare Definitzione no bòllere o no bòllere prus una cosa o a unu, negare una cosa a chie dha pedit; rfl. nau de bestiàmene, illangiare Sinònimos e contràrios deudare, necare, rebusare 1, rivuzare | ctr. bòlliri, chèrrere Frases sos puzones revudant su nidu candho bident chi bi lis ant tocadu ◊ sigo poderendhe gràscias e anneos chi cumpanzia mi ant fatu ma no revudo prite mi balent de memórias birdes ◊ si lu mutiant a fàghere a nonnu, ca fit comunista su retore lu reudàt ◊ ti ndhe ses volada reudandhe su nidu chi aias 2. sos boes si sunt revudados Ètimu ltn. refutare Tradutziones Frantzesu refuser, abjurer Ingresu to refuse, to abjure Ispagnolu rehusar, rechazar, abjurar Italianu rifiutare, abiurare Tedescu ablehnen, abschwören.

resúzu , nm: rusuzu Definitzione cosa avantzada, coígiu chi abbarrat, cosa arrasigada, de fàere a arrasigadura Sinònimos e contràrios arremusulla, palfaruza, romasiza / iscutura, revuzu Frases bi at abbarradu resuzos ◊ de sa pedhitza de contzare si ndhe ràtzigat donzi rusuzu de peta e de seu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu résidu, déchet Ingresu residue, refuse, surplus Ispagnolu sobras, restos Italianu rimasùglio, resìduo, rifiuto Tedescu Rest, Abfall, Ramsch.