abboài , vrb: abbuai Definitzione
abbruxare s'istula, is terrenos de arare; curpire, tocare a népide su laore
Sinònimos e contràrios
abbrugiai,
abbruscare,
abburare
/
nabronari
/
abburvurare,
achichinare,
afurconare,
anneulare
Frases
in cudhus campus si bit fumu: stau ca funt abbuendi!
Tradutziones
Frantzesu
brûler légèrement
Ingresu
to scorch,
to affect by smut
Ispagnolu
quemar,
artigar
Italianu
abbruciacchiare,
ingolpare
Tedescu
absengen,
mit Brandpilzen befallen.
abboàu , pps, agt: abbuau Definitzione
de abboai, abbuai; guastu de sa népide, de s'abbuera, nau de laore
Sinònimos e contràrios
addulliu,
afrachilau,
allampiau,
anneuladu,
calinu,
chiconosu
Frases
su lori est abboau
Tradutziones
Frantzesu
rabougri,
niellé
Ingresu
for a fruit which,
doesn't ripe for excess of heat,
affected by smut
Ispagnolu
atizonado
Italianu
golpato
Tedescu
aufgrund von Hitze ungenügend gereiftes Getreide,
von Brandpilzen befallenes Getreide.
achichinàre , vrb: achiconare Definitzione
foedhandho de erbas e laores, tocare a népide, fàere niedhu coment'e unu chicone
Sinònimos e contràrios
abburvurare,
afurconare,
anneulare
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
nieller
Ingresu
to affect by smut
Ispagnolu
atizonarse
Italianu
rèndere golpato,
annerito dalla gólpe
Tedescu
vom Steinbrand befallen,
geschwärzt werden.
afurconàre , vrb Definitzione
pònnere su furcone, sa népide, genia de maladia chi faet niedhu su granu de is laores
Sinònimos e contràrios
abboai,
achichinare,
anneulare
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
nieller
Ingresu
to affect by smut
Ispagnolu
atizonarse
Italianu
ingolpare
Tedescu
tiefer machen.
afurconàu , pps, agt Definitzione
de afurconare
Sinònimos e contràrios
abboau,
anneuladu
Tradutziones
Frantzesu
niellé
Ingresu
affected by smut
Ispagnolu
atizonado
Italianu
golpato
Tedescu
von Steinbrand befallen werden.
anneulàre , vrb: neulare Definitzione
calare o pònnere sa népide ammontandho su logu; tocare, immalaidare a népide, nau de cosas prantadas; pigare o annapare su cumprendhóniu, sa mente
Sinònimos e contràrios
abboerai
/
achichinare,
afurconare,
annebidae
Frases
innoghe su logu no si annéulat e s'umididade dat pagu infestu
2.
custu tempus chi est faghindhe mi at anneuladu totu su basolu
3.
cussas tassas de cosa mi leant su sentitu e mi annéulant sos ammentos
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
embrumer
Ingresu
to dim,
to affect by smut
Ispagnolu
anieblarse,
coger el añublo,
ofuscar
Italianu
annebbiare,
ingolpare
Tedescu
umnebeln,
vom Steinbrand befallen werden.
atitonàtu, atitonàu , agt: atzitzonatu,
atzitzonau Definitzione
chi est niedhu de sa népide, nau de is laores
Sinònimos e contràrios
abburvuradu,
afrachilau,
allampiau,
anneuladu,
calinu
Frases
tricu, trídicu atzitzonatu
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
niellé
Ingresu
affected by smut
Ispagnolu
atizonado
Italianu
golpato
Tedescu
von Steinbrand befallen.
néula , nf: néura Definitzione
nues de vapore de abba no tanti cracu chi calant bàscias bàscias in sa terra o fintzes in pitzu de s'abba; foedhandho de matas e pruschetotu de erbas (laores), genia de maladia, coment'e narba niedha (Tilletia caries), chi dhis ponet e dhos guastat
Sinònimos e contràrios
abboeru,
boiratzu,
bòrona,
nébida,
neulore
/
gurtizone
Maneras de nàrrere
csn:
néulas giagadas a pighe = néula russa, nébida aici meda chi no lassat biri nudha; n. de abba, de sole = nébida chi si fúrriat a pròiri, chi si fúrriat a soli (chi isparessit comenti àrtziat su soli); issacare n. = pistai àcua, fai cosas debbadas; n. de sos ocros = napa; èssere prenos de n. = totu barra, bantaxeri, creitosu chentza sustàssia
Frases
in montes si est betendhe sa néula ◊ candho si betat sa néula carca est malu a bídere, atesu ◊ custa est néula chi comente essit su sole che la pesat dereta
Terminologia iscientìfica
tpm
Ètimu
ltn.
nebula
Tradutziones
Frantzesu
brouillard,
nielle
Ingresu
fog,
smut
Ispagnolu
niebla,
niebla,
caries,
tizón
Italianu
nébbia,
gólpe
Tedescu
Nebel,
Steinbrand.