Definitzione Definitzione
Sinònimos e contràrios Sinònimos e contràrios
Maneras de nàrrere Maneras de nàrrere
Frases Frases
Sambenados e Provèrbios Sambenados e Provèrbios
Terminologia iscientìfica Terminologia iscientìfica
Ètimu Ètimu
Tradutziones Tradutziones
étnicos:
cadhuresu | cdh. |
corsicanu | crsn. |
catalanu | ctl. |
catalanu aragonesu | ctl.a |
tedescu | deut. |
inglesu | engl. |
ispagnolu | esp. |
francesu | frn. |
grecu | grc. |
grecu bizantinu | grcb. |
germànicu | grm. |
italianu | itl. |
italianu lígure | itl.l |
italianu lombardu | itl.lm |
italianu napolitanu | itl.n |
italianu piemontesu | itl.p |
italianu sicilianu | itl.s |
latinu | ltn. |
latinu eclesiàsticu | ltne. |
latinu medievale | ltnm. |
malesu, de Malacca | mls. |
púnicu | pnc. |
àrabbu | rbb. |
àrabbu magrebbinu | rbb.m |
sardu | srd. |
sardu antigu | srdn. |
tabbarchinu | tbr. |
tataresu | ttrs. |
generales:
agetivu | agt. |
animales de allevam. | anall. |
animales arestes | anar. |
animales de abba | anb. |
animales raros | anra. |
ainas | ans. |
antigu, antigamente | ant. |
artículu | art. |
astronomia | astr. |
antunnas/codrolinu | atn. |
ausiliàri | aus. |
avérbiu | avb. |
baroniesu | bar. |
Bíbbia | Bb. |
bidha | bdh. |
bufóngiu | bfg. |
boghe de animale | bga. |
benidore | bnd. |
bíngia | bng. |
bestimenta | bst. |
boghe de verbu | bvrb. |
campidanesu | camp. |
calecunu/a | ccn. |
calecuna cosa | ccs. |
cunfronta | cfr. |
chímicu | chm. |
colores | clr. |
cumplementu | cmpl. |
erbas de cundhire | cndh. |
congiuntzione | cng. |
congiuntivu | cong. |
Cuncíliu Plenàriu Srd | CPS |
Canzoni pop. di Sard. | Cps |
cantones populares srd. | cps. |
partes de sa carena | crn. |
cerpiu/bobboi | crp. |
animale croxiu | crx. |
comente si narat | csn. |
calesisiat | css. |
costúmenes | cst. |
contràriu | ctr. |
cunditzionale | cund. |
domo | dmo. |
druches | drc. |
Èsodu | Es. |
Evangélios | Ev. |
fémina | f. |
fantasia (cosas de f.) | fnt. |
frores | frs. |
àrbures de frutuàriu | frt. |
físicu, pertocat sa física | fs. |
Génesi | Gén. |
gerúndiu | ger. |
giogos | ggs. |
imperfetu | imp. |
imperativu | impr. |
indicativu | ind. |
infiniu | inf. |
intransitivu | intrs. |
incurtzadura | intz. |
iscritu | iscr. |
it’est? | its. |
linnas de òpera | lno. |
logudoresu | log. |
laores | lrs. |
mascu | m. |
megabbàiti | Mb. |
móbbile, mobbília | mbl. |
medidas | mds. |
miriagramma | mgr. |
minore/diminutivu | min. |
maladias | mld. |
mànigos | mng. |
massaria | mssr. |
matas/tupas | mt. |
matemàtica | mtc. |
metallos | mtl. |
matas mannas | mtm. |
matas raras | mtr. |
númene fémina | nf. |
númene, nm. mascu | nm. |
númene iscientíficu | nms. |
nara!/pronúncia | nr. |
su naturale | ntl. |
interrogatigu | ntrr. |
Números (Bb.) | Núm. |
nuoresu | nuor. |
òperas antigas | opan. |
persona (grammàtica) | p. |
plurale | pl. |
pane | pne. |
poéticu | poét. |
prus che passau | ppas. |
particípiu passau | pps. |
provérbiu | prb. |
prendhas | prd. |
preide, crésia | prdc. |
prepositzione | prep. |
presente | pres. |
professiones | prf. |
pronúmene | prn. |
pronominale | prnl. |
propositzione | prop. |
pische, pisca | psc. |
piscadore | pscd. |
pastoria | pstr. |
parentella | ptl. |
pigiones | pzn. |
erbas arestes | rba. |
erbas de cura | rbc. |
erbas linnosas | rbl. |
parte de erba, de àrbure | rbr. |
erbrúgios | rbz. |
erbrúgios coltivaos | rbzc. |
riflessivu | rfl. |
armas | rms. |
minutu segundhu | s. |
sabores | sbr. |
is abes | sbs. |
sa die | sdi. |
singulare | sing. |
sonajolos | sjl. |
su logu | slg. |
sambenaos | smb. |
sonalla/sonàgia | snl. |
usàntzias | sntz. |
sessuale | ssl. |
istrégiu | stz. |
tempus cronológicu | tpc. |
tempus metereológicu | tpm. |
transitivu | trns. |
trasportos | trps. |
tessíngiu | ts. |
unu po medas | upm. |
variante/variantes | var. |
verbu | vrb. |
verbale | vrbl. |
genias fe carena | zcrn. |
| |
| |
A./c. S’istedhu * in d-una variante o sinónimu inditat in cale de custos est posta s’etimologia; in s’etimologia narat chi cussa est s’etm. suposta.
abborrigàda , nf: abburricada,
burrigada* Definitzione
brulla pesante, giogu de martzocu: una brulla ti fatzo, un'ogu ti ndhe bogo
Sinònimos e contràrios
ghelea,
molentada,
tontesa
Frases
fatu m'at sa mascarada proite mi cheriat bellu, ma no b'at piús apellu fata chi est s'abburricada! (G.Atzori)
Tradutziones
Frantzesu
sottise,
bêtise
Ingresu
bad joke
Ispagnolu
borricada
Italianu
brutto schérzo,
spropòsito
Tedescu
schlechter Scherz,
großer Fehler,
Dummheit.
desatínu , nm: disatinu Definitzione
cosa chi faet o narat chie est fora de tinu, cosa chi andhat male, dannu (chi podet èssere de pagu contu coment'e unu bidhídhiri de pipiu chi pagu atuat, unu dispetu, o fintzes dannu mannu); su no giare atentzione, su no atinare o atuare a sa cosa chi si est faendho / èssere in d. = èssere fora de se
Sinònimos e contràrios
balossímini,
dilbaratu,
isabóriu,
lochidadi,
macheine,
tontesa
/
dannu
Frases
su brassanu bratzu sou crudele e assassinu at fatu subra mia disatinu ◊ a fortza de bufare faghent disatinos in domo ◊ tue giughes sa limba che fiama e faedhendhe naras disatinos
2.
ite disatinu, che dhi est orrutu unu cambu mannu a pitzu!◊ fillu tú cun is amighixedhus malus est faendu disatinus!
Ètimu
spn.
Tradutziones
Frantzesu
bêtise,
sottise,
vandalisme
Ingresu
inattention,
rave,
silliness,
vandalism
Ispagnolu
desatino,
vandalismo
Italianu
sciocchézza,
farnètico,
spropòsito,
sprolòquio,
disattenzióne,
vandalismo
Tedescu
Wahnsinn,
Unaufmerksamkeit,
Wandalismus.
perralía , nf: perraria,
perreria Definitzione
cosighedha de nudha, de pagu contu, nenneria, tontesa chi si narat, cosas de tostorrudos; foedhu malu, fintzes cosa nada a s'afaiu, atzione mala / picàresi p. = fai puntíglius, poribetus
Sinònimos e contràrios
garrafatoni,
ibbarione,
machine
Frases
mi faghes faedhare perrarias ◊ s'imbriagu narat perrarias ◊ dhis contat perrerias po cuai is amarguras ◊ si no lassas a mie ti naro perralias! ◊ issu candu sartat su trèmini de is cuatru tassas no est prus in sèi e cumentzat a nai una surra de perrerias
Ètimu
spn.
perrería
Tradutziones
Frantzesu
vétille,
gros mot
Ingresu
blunder,
swearword
Ispagnolu
disparate,
palabrota
Italianu
spropòsito,
parolàccia
Tedescu
Dummheit,
Schimpfwort.
tzancarronàda , nf: ciancarronada Definitzione
aconcada maca, fatura de tzancarrones
Sinònimos e contràrios
aconcada,
acucada,
garrafatoni,
isconcata,
isconchinada,
meleda
/
cdh.tzancarrunata,
ttrs. tzancarrunada
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
faute grossière,
balourdise
Ingresu
big mistake,
stupid act
Ispagnolu
disparate,
imprudencia,
falta
Italianu
cólpo di tèsta,
gròsso sbàglio,
spropòsito,
balordàggine
Tedescu
unbesonnene Handlung,
grober Fehler,
Dummheit.