penciaméntu , nm: apensamentu,
pensamentu,
pentzamentu,
pesciamentu,
pessamentu Definitzione
s'atividade de sa mente, is ideas chi si cunsiderant e cuncordant; idea firma de candho si timet o si bolet calecuna cosa
Sinònimos e contràrios
immaginamentu,
ispispinzu,
pensada,
penseri,
pensu
/
agiu,
apinnicu,
arraolu,
ildinu,
intabatzu,
pedighinu,
pedine,
pestighinzu
/
ttrs. pinsamentu
| ctr.
assussegu
Maneras de nàrrere
csn:
afinare su pentzamentu = pentzai prus a fundu, cun prus precisioni; bèniri in p. = bènnere s'idea a conca; nàrrere, fàghere a p. = fuedhai, fai sentza de isciri sa cosa, a brétiu, isceti po comenti unu si dha pentzat; leàresi p., learesila a p. = tènniri coidu, arriolu, pigaisí p.; àere p. de calecuna cosa o chistione = pensare cun pinnicu, cun oriolu a calecuna cosa; bogaresiche unu p. = fai su chi unu teniat pentzamentu de depi fai (e aici no dhui pentzat prus); servire a unu a p. = bene meda, chirchendhe de ndhe cumprèndhere cun antibitzu ite cheret s'àteru
Frases
in custu puntu meda apo pecau in òperas e in malu penciamentu ◊ totus funt po tui is pentzamentus chi formu! ◊ fissa ti giuto ancora in pensamentu! ◊ chentu pessamentos li mulinabant in conca ◊ est arroliendu ma no arrennescit a callai pensamentu ◊ li est bénniu unu pessamentu a conca ◊ l'afinat su pessamentu candho depet fàghere una cosa de remédiu! ◊ de su pentzamentu no mi ndi andas mai, tui! ◊ non t’intret in coro custu pesciamentu tortu! (Bb)
2.
za mi ndhe ses ponindhe de pessamentos in conca, fizu meu!…◊ bai, immoi, ninnedhu: mammai at a èssi in pentzamentu! ◊ no bos pichedes pessamentu si istento! ◊ no istes in tristura, ne in dispiaghere o pensamentu! ◊ lu tenzo a pessamentu a fàghere cussa cosa ◊ petzi bi cheriat cussu pessamentu puru, como!…◊ apo comporadu su regalu pro s'isposonzu de fizolu tou: e bogadu cussu pessamentu!
3.
dèu gei dh'apu cumpréndia, mi dh'apu fata a pentzamentu! ◊ no faedhedas a pessamentu, candho no ischides!
4.
cussu trancuillone no si leat pessamentu!
5.
no bi at bisonzu de l'irvapiare, ca mi servit cun su pessamentu! (G.Ruju)◊ a maridu meu lu servo a pessamentu
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
pensée,
souci,
sollicitude
Ingresu
thought,
care
Ispagnolu
pensamiento,
preocupación
Italianu
pensièro,
preoccupazióne,
sollecitùdine
Tedescu
Denken,
Gedanke,
Sorge.
pensàda , nf: pentzada,
pentzara,
pessada Definitzione
su pentzare (si narat fintzes incurtzau a sa tónica: pensà); su chi si pentzat o idea, pruschetotu bistu coment'e manera de bínchere una dificurtade, de fàere ccn. cosa
Sinònimos e contràrios
apensamentu,
idea,
penseri,
pensu
/
ttrs. pinsada
2.
a ndhe faghet, totu, de pessadas su pisedhu!…◊ m'abbàida arratza de pessada, a pònnere fogu! ◊ a ndhe cheres bídere de pessada a pònnere cuss'isterzu in su fogu: lu guastat! ◊ no cretas, prendha amada, chi intre pro ti afaltzare, ca tiat èssere mala sa pensada! ◊ ideas, pessadas, dissinnos, chistionos, istúdiu, totu fit in italianu ◊ a nci betari totu s'abba chi calàt de su monte fut una pensà mala ◊ apu fatu sa pentzara de mi bufai un'ou a surbidura
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
idée
Ingresu
bright idea
Ispagnolu
ocurrencia,
salida
Italianu
pensata,
trovata
Tedescu
Denken,
Idee,
Gedanke.
pispínu , nm Definitzione
genia de pentzamentu, de oriolu, de pinnicu, fintzes su chi sentit (o cumportamentu chi paret deasi) una fémina acanta a s'illibbertare, un'animale acanta a angiare
Sinònimos e contràrios
apensamentu,
arraolu,
pedine,
pestighinzu,
pispiniu
/
subrina
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
hantise
Ingresu
torment
Ispagnolu
obsesión
Italianu
assillo
Tedescu
quälender Gedanke.