Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

apiniòni , nf: opinnioni Definitzione genia de pentzamentu malu a bogare de conca po calecuna cosa chi si timet, no si bolet o no praghet Sinònimos e contràrios apensamentu, arraolu, cimbella, intabatzu, pedighinu, pedine, pestighinzu Frases no tengiais apinioni po su chi papais o bufais! ◊ sa vida tenit is apinionis suas ◊ tui ses sempri beridadosu e no ti ponis apinioni de su chi narat sa genti (Ev)◊ cun s'opinnioni de depi movi a fai is fainas si ndi furiat iscidau ◊ dèu portà s'apinioni de mi morri! Tradutziones Frantzesu préoccupation, inquiétude, souci Ingresu preoccupation Ispagnolu preocupación Italianu preoccupazióne Tedescu Sorge.

apinnícu , nm: pinnicu* Definitzione idea, pentzamentu po calecuna cosa in su sensu de àere presse, arreolu, coment'e timendho o isperandho Sinònimos e contràrios apensamentu, apinioni, arraolu, cimbella, intabatzu, pedine, pennítziu, pestighinzu, presse, spinnicu | ctr. descuidu Frases sa tardantza tua mi poniat in apinnicu ◊ mi beniat gana de abboghinare pro cussos malos apinnicos Tradutziones Frantzesu préoccupation, hâte Ingresu urgency Ispagnolu apremio, preocupación Italianu preoccupazióne, premura Tedescu Sorge, Bemühung.

atrúdhulu , nm Definitzione genia de faghevaghe, de pentzamentu Sinònimos e contràrios afendhentzu, atàviu, infendhentzu / afràsciu, pedine, solovu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu affairement, anxiété Ingresu bustle, trepidation Ispagnolu ajetreo, preocupación Italianu affaccendìo, trepidazióne Tedescu Abmühung.

cimbèlla , nf Definitzione pistighíngiu, pentzamentu po calecuna cosa / ponnirisí c. po ccn. = leàresi pessamentu pro ccn. Sinònimos e contràrios apinioni, apinnicu, franédiga, intabatzu, pensamentu, pidinu Frases de annus mi agatu in su letu e mi pigu cimbella de is malis de is àterus! ◊ tenemu una cimbella, pentzendi a sa pipia, po cuss'ogu! ◊ ndi portas de cimbellas in conca!…◊ cimbella tengu dèu, ca mairu miu est malàdiu!… Tradutziones Frantzesu souci Ingresu worry Ispagnolu preocupación Italianu preoccupazióne Tedescu Sorge.

innaéntu , nm Sinònimos e contràrios annaentu, ifadu, istrobbu Frases no suporto s'abbolotu cun sos innaentos ◊ za lu tenet s'innaentu, cussu cristianu!…◊ a s'innaentu chi podes dare a mie no bi penses! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu souci, ennui Ingresu problem, nuisance, bore Ispagnolu preocupación, molestia Italianu grattacapo, fastìdio, nòia Tedescu Sorge, Überdruß.

intabàtzu , nm Definitzione genia de pentzamentu, de arriolu Sinònimos e contràrios apinioni, apinnicu, arriolu, cimbella, pedighinu, pedine, pestighinzu Frases tue ti leas intabatzu pro donzi cosighedha (G.Ruju)◊ no ti ndhe les de intabatzu pro s'annada! ◊ ma làssami custu intabatzu! ◊ sa mannedha si aiat leadu tantu intabatzu pro l'asciutare ca fit recuidu tilciulone Tradutziones Frantzesu souci, angoisse Ingresu anguish, worry Ispagnolu preocupación Italianu preoccupazióne, angòscia Tedescu Sorge.

oriólu , nm: arraolu, uriolu Definitzione genia de pessamentu, de pidinu po calecuna cosa chi si timet, o chi si bolet o chi no s'ischit / intrare oriolu a unu = fagher bènnere oriolu, pònnere pidinu a ccn., cumenciare a èssere in pentzamentu Sinònimos e contràrios apensamentu, apinnicu, ildinu, intabatzu, pedine, pedighinu, pestighinzu / afródhiu, finitzu, ischinitzu, pistu | ctr. assébiu, tranchiglidade Frases timendho po tantos oriolos no dhos fidànt solos unu momentu ◊ no ant èssere sos oriolos a lu fàghere incanire! ◊ so in oriolu ca apo intesu s'istria cantèndhemi in cabertura! ◊ como no ti ponzas oriolu in conca, pensa de sanare! ◊ sos oriolos pro muzere e fizos mi leant sa mente e mi ponent in pauria ◊ no l'agatant in àteru oriolu si no de s'imbriagare ◊ su Temo unu tempus poniat oriolu a Bosa Tradutziones Frantzesu hantise Ingresu worry Ispagnolu preocupación Italianu assillo Tedescu quälende Sorge.

penciaméntu , nm: apensamentu, pensamentu, pentzamentu, pesciamentu, pessamentu Definitzione s'atividade de sa mente, is ideas chi si cunsiderant e cuncordant; idea firma de candho si timet o si bolet calecuna cosa Sinònimos e contràrios immaginamentu, ispispinzu, pensada, penseri, pensu / agiu, apinnicu, arraolu, ildinu, intabatzu, pedighinu, pedine, pestighinzu / ttrs. pinsamentu | ctr. assussegu Maneras de nàrrere csn: afinare su pentzamentu = pentzai prus a fundu, cun prus precisioni; bèniri in p. = bènnere s'idea a conca; nàrrere, fàghere a p. = fuedhai, fai sentza de isciri sa cosa, a brétiu, isceti po comenti unu si dha pentzat; leàresi p., learesila a p. = tènniri coidu, arriolu, pigaisí p.; àere p. de calecuna cosa o chistione = pensare cun pinnicu, cun oriolu a calecuna cosa; bogaresiche unu p. = fai su chi unu teniat pentzamentu de depi fai (e aici no dhui pentzat prus); servire a unu a p. = bene meda, chirchendhe de ndhe cumprèndhere cun antibitzu ite cheret s'àteru Frases in custu puntu meda apo pecau in òperas e in malu penciamentu ◊ totus funt po tui is pentzamentus chi formu! ◊ fissa ti giuto ancora in pensamentu! ◊ chentu pessamentos li mulinabant in conca ◊ est arroliendu ma no arrennescit a callai pensamentu ◊ li est bénniu unu pessamentu a conca ◊ l'afinat su pessamentu candho depet fàghere una cosa de remédiu! ◊ de su pentzamentu no mi ndi andas mai, tui! ◊ non t’intret in coro custu pesciamentu tortu! (Bb) 2. za mi ndhe ses ponindhe de pessamentos in conca, fizu meu!…◊ bai, immoi, ninnedhu: mammai at a èssi in pentzamentu! ◊ no bos pichedes pessamentu si istento! ◊ no istes in tristura, ne in dispiaghere o pensamentu! ◊ lu tenzo a pessamentu a fàghere cussa cosa ◊ petzi bi cheriat cussu pessamentu puru, como!…◊ apo comporadu su regalu pro s'isposonzu de fizolu tou: e bogadu cussu pessamentu! 3. dèu gei dh'apu cumpréndia, mi dh'apu fata a pentzamentu! ◊ no faedhedas a pessamentu, candho no ischides! 4. cussu trancuillone no si leat pessamentu! 5. no bi at bisonzu de l'irvapiare, ca mi servit cun su pessamentu! (G.Ruju)◊ a maridu meu lu servo a pessamentu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu pensée, souci, sollicitude Ingresu thought, care Ispagnolu pensamiento, preocupación Italianu pensièro, preoccupazióne, sollecitùdine Tedescu Denken, Gedanke, Sorge.

pestighínzu , nm: pistichinzu, pistighignu, pistighíngiu, pistighinzu Definitzione genia de pentzamentu, de gana, chi no lassat asseliare po cosa chi si timet, chi si bolet, chi si disígiat o chi si tenet de fàere po apretu o àtera presse Sinònimos e contràrios apensamentu, apinnicu, arraolu, fazellu, ildinu, ispispinzu, pedighinu, pedine, pennítziu / afródhiu, finitzu, furighedha, ischinitzu, pistu, spédhiu, spurtiòciu Frases so nadrendhe in d-unu mare de pistichinzos! ◊ su nàrrere de cudha fémina no lu lassat pasare, li dat pistichinzu ◊ ndhe apo unu pistighinzu, ca no sunt bénnidas ancora!…◊ sa piciochedha est a pistighíngiu ca no tenit isposu ◊ nisciunu como tenet pestighinzu de tribagliare sa terra ◊ apo a pistighinzu chi su grodhe noche mànighet sos anzones ◊ non ti pighes pistighignu, mamma, giai fatzo cummente mi as nau tue! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu tourment, préoccupation Ingresu worry, whim Ispagnolu preocupación, antojo Italianu ùzzolo, preoccupazióne Tedescu Lust, Sorge.