Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

acoràe , vrb: acorai, acorare Definitzione su si dha pigare a coro, istare dispràxios, pònnere in pena, fàere sufrire (ma si narat fintzes acoraisí de disígiu, de allegria, de su fritu) Sinònimos e contràrios afligire Frases lampos e tronos acorant su pastoredhu fatu de s'ama ◊ mancari su babbu no cherjat, si Deus cheret za bos cojubades: lassae de bos acorare! ◊ no maltrates sas criaduras, ca su babbu e sa mama si ndhe acorant! ◊ acoranne de su fritu, tocaiat a sas giannas petinne focu (A.Pau)◊ candho at lézidu cudha lítera, si est acorada e morta! Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu affliger, peiner Ingresu to grieve Ispagnolu afligir, apenar Italianu accorare Tedescu betrüben (tief).

addolimàre , vrb Definitzione fàere a dolores, a dólimas; dispràxere meda Sinònimos e contràrios addoliare, addolie, addolimorjare, addozare, indolai, indolimire, indolire, indoloriri / afligire, dispiàchere Frases sa betzesa ti at totu addolimadu 2. ti podet afligire unu dolore pulpa, nérviu e ossu, ma ti addólimat s'amore conca e coro, ànima e dossu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu endolorir Ingresu to numb Ispagnolu adormecer Italianu indolenzire Tedescu weh tun, betrüben.

addozàre , vrb Definitzione fàere a dolore, nau siat de sa carena e siat de s'ànimu Sinònimos e contràrios addoliare, addolie, addolimare, addolimorjare, indolai, indolimare, indolimire, indolire, indoloriri 2. chene respiru, a malaggana tiro sa carena addozada Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu peiner, affliger Ingresu to grieve Ispagnolu afligir Italianu addolorare Tedescu schmerzen, betrüben.

agiorràre , vrb rfl: azorrare Definitzione pigare matana, múngia, po calecuna cosa o chistione, su si dha pònnere a coro Sinònimos e contràrios agiorridare, aporare Frases tantu de su piantu no ti azorres! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu s'affliger, se faire du souci Ingresu to grieve Ispagnolu afligirse Italianu afflìggersi, angustiarsi Tedescu sich betrüben.

aporàre , vrb Definitzione su si pigare dispraxere, èssere dispràxios, tristos, pònnere isporu, isarcu, fàere a tímere Sinònimos e contràrios agiorrare Frases su ràngulu ndh'etesi dai tronu e su chi aporat s'ànimu aorcadu ◊ pastores e massajos aporados nues de abba chircant sempre in chelu (G.Ruju) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu tourmenter, angoisser Ingresu to afflict Ispagnolu afligir Italianu angustiare Tedescu quälen, sich betrüben.

atragàre 1 , vrb Definitzione giare tragu, amargori, dispraxeres mannos Sinònimos e contràrios afligire, contribbulai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu affliger Ingresu to afflict Ispagnolu afligir Italianu afflíggere Tedescu betrüben.

disconsolài , vrb Sinònimos e contràrios sconsolai | ctr. aconnoltare, conciolare Ètimu spn. Tradutziones Frantzesu décourager, abattre Ingresu to dishearten Ispagnolu desconsolar Italianu sconsolare Tedescu betrüben.

dispiàchere , vrb: dispiàghere, displàxiri, dispràgere, dispràgiri, dispràsere, dispràxere, dispraxi Definitzione provare o fàere provare in s'ànimu una genia de sufrimentu po calecuna cosa de male o de dannu o cosa chi no andhat comente si iat a bòllere / pps. dispràsiu, dispràgiu Sinònimos e contràrios desaggradèssiri, indipetire | ctr. allegrare, piàchere, prexai Frases mi dispiaghet ca no ti poto acuntentare, sinono cun totu su coro l'aia fatu! ◊ custu mi dispraset a dhu nàrrede ◊ sa tzia si fiat dispràsia meda ◊ mi disprajet, non potzo! ◊ ca mi ant contau un'ateruna cosa, m'iat a dispragi po esse beru!◊ mischinu, mi dispiachet pro isse! Tradutziones Frantzesu regretter Ingresu to dislike Ispagnolu desagradar, disgustar, dolerse Italianu dispiacére Tedescu leid tun, betrüben.

intristài, intristàre , vrb Definitzione fàere o essire tristos, dispràxios; nau de s'aera, annuare Sinònimos e contràrios annicare, atejare, intristiri, pirmare | ctr. allegrare Frases fintzas s'animali s'intristat candu est a solu ◊ dèu m'intristamu candu fui arrennegara e mi abruncudhiu 2. sa dí si est intristada, parit marchendu po proi Tradutziones Frantzesu rendre triste Ingresu to grieve Ispagnolu entristecer Italianu rattristare Tedescu betrüben, sich betrügen.

pistorjàre , vrb Definitzione pistare pruschetotu in su sensu de si pigare múngia, matana, pelea meda Sinònimos e contràrios pistatzare, pistongiai, pistorai Frases in custa terra pistorjada dae milli peleas no si pesat frama chi ómine no cherjat ◊ no est de nemos sa neche e no bi est su bisonzu de bos pistorjare tra frades ◊ che cheriat ispèrdere su fenapu pistorjàndhesi chin su picu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu fatiguer, affliger Ingresu to weary, to harrass Ispagnolu afanarse Italianu affaticare, travagliare Tedescu anstrengen, sich betrüben.