Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

aportzedhàre , vrb Definitzione fàere o pònnere portzedhos, nau de is linnas, bogare e ammanniare is ogos acanta a si apèrrere Sinònimos e contràrios abbuturare, aoghire, butonire Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu bourgeonner Ingresu to gemmate Ispagnolu brotar Italianu gemmare Tedescu Knospen treiben.

cadhicàre , vrb: cadhigare, cuadhigai Definitzione cicire e andhare a cuadhu; coment'e cicire a cuadhu in su sensu de intrare apare sa natura de s'ómine cun cussa de sa fémina; fàchere sas malas artes / abbarrare a pedra de cadhigare = a pedra de setzi a cuadhu, durare meda, tempos e tempórios Sinònimos e contràrios cabadhare 1 / codhai, futire, saltiare, zúchere Frases a sas duas de sero ant cadhigadu cun sas campanas sonendhe si podiant intopare sos Frantzesos 4. cadhicatinche a sa màchina! Ètimu ltn. caballicare Tradutziones Frantzesu féconder, forniquer Ingresu to fornicate Ispagnolu montar, cabalgar, montar, cubrir, acaballar Italianu montare, gallare, fornicare, coire Tedescu decken, befruchten, Unzucht treiben.

carvàre , vrb Definitzione nau de is matas, fàere a carvas, a cambos Sinònimos e contràrios forchidhare, furcaxai Tradutziones Frantzesu se ramifier Ingresu to branch Ispagnolu ramificar, ramificarse Italianu ramificare Tedescu Zweige treiben, sich verzweigen.

chimíre , vrb Definitzione nau de erbas, fàere o bogare sa chima o candhelita ue faent su frore Sinònimos e contràrios abbrabai, abbrossare, frunzire 1, inchimire, inceurrare, ingrilliri, tidhire / folai, indobiri Frases beda, tzicória, litos betzos e gai si che chimint comente intrat beranu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu bourgeonner Ingresu to sprout Ispagnolu germinar, brotar Italianu germogliare, fare il gètto o stèlo di alcune èrbe Tedescu sprießen, treiben.

ocíre , vrb: aoghire, ocrire, oghire, ogire, ogrire, ojire, oxire Definitzione foedhandho de is matas, de is linnas, fàere crèschere is ogos po fàere su frore o sa fògia noa e cambos noos Sinònimos e contràrios abbuturare, aguxai, aportzedhare, butonire, indroghie, inocrare, obire, oxare Frases sos ratos sunt ojidos ◊ sa linna in beranu comintzat a oghire e a fiorire ◊ sas froghedhas sunt totu ocrindhe 2. canta frua ojit su truncu tou sempre in cria!… Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu bourgeonner Ingresu to bud Ispagnolu brotar Italianu gemmare Tedescu knospen, Knospen treiben.

piglionài , vrb: pillonai, apillonai, pixonai, puzonare Definitzione fàere àteru pigione; bogare sa tzeurra, àteros tudhos o pigionatzos, àteros cambos, nau de s'erba, de su laore, de is matas; aciapare, cassare pigiones; in cobertantza, cricare pillona, cricare ómine / pudha pillonada = chi zughet sos pudhighinedhos, is pigionedhos aifatu Sinònimos e contràrios schissurai / acambare, afroghedhare, apuzonare, brionire, brotai, brundhire, pigionaciare, puzonire, rampudhire, tidhire / turdare Frases cussos mògios bi ant pagu a puzonare ◊ candho si acúrtziat sa die de puzonare, sa reina faghet unu cíulu fine fine e sas àteras abes si ponent in movimentu pro si tucare 2. s'erva est puzonendhe ◊ su trigu at puzonadu in sete e oto cambas ◊ segundu s'erba chi est, mancai ndi dha tiris torrat a pillonai ◊ sa craba distruit sa mata apena pillonendi ◊ a sos frutales sa temporada los danníficat candho sas àrvures sunt fioridas o puzonadas ◊ totus is sèminis pillonant 3. custa est una pudha piglionada 4. chi cuss'amori torrit a pillonai! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu bourgeonner Ingresu to sprout Ispagnolu germinar, brotar Italianu germogliare Tedescu sprießen, sprossen, treiben.

stagiài , vrb: istagiare*, stalgiai, stallai, staxae, staxai, stellai Definitzione pigare o istesiare pegos de su tàgiu, nau fintzes in su sensu de istesiare una cosa de un'àtera, separare, de lassare addaesegus, fàere distintzione de personas faendho partzialidades, faendho a iscéberu, separare fintzes a segadura; connòschere o agatare distinghendho cosa o gente de totu su restu Sinònimos e contràrios irgrustiare, iscambuliare, iscamedhare, iscedhai, istanzare 1, istellare / istegiare / chirrare, iscrobare, sceberai / istacare, secare | ctr. aggrustare Frases stallai s'angioni de sa brebei ◊ nd'at stallau su fillu de su babbu ◊ si no acodint is de biginau a dhas stagiai ciai si donant una bona craminada! ◊ Conchiatu fàci'a susu, stellau currendi sou, pariat unu crabiou (S.Baldino)◊ immoi ca si seus connotus si bolit staxai?!… Abarrit! ◊ una buchemeli stallendisindi de is cumpàngias si acostat a su casotu 2. in dus mesis, filla mia istudiendi ndi at giai stellau a totus ◊ ispronendi a totu ispronai fiat lómpiu su primu stallendinci is àterus cuadhus 3. ant donau cosa de Comunu ma ndi ant stallau própiu a fillu miu chi tenit prus abbisúngiu de àterus! 4. s'aposentu fut stalladu a tàula de sa coxina ◊ seu innòi… in sa furca, chi ti ndi stallit su tzugu! ◊ a mússiu ndi dh'at stallau una manu ◊ cun s'ispada ndi dh'iat stallau s'origa ◊ is fuedhus no depint èssiri iscritus picigaus ma stalgiaus 5. emu biu su sordau a palas, ma no ndi dh'apu stallau candu dh'apu biu in faci in mesu de totu is àterus ◊ po ndi stallai s'unu de s'àteru dhis ant postu nòmini diferenti Tradutziones Frantzesu faire sortir du troupeau Ingresu to separate Ispagnolu desmanar, descarriar, identificar Italianu sbrancare, individuare Tedescu aus der Herde treiben.

subbacuài , vrb Definitzione piscare asuta de s'abba Tradutziones Frantzesu pêche sous-marine Ingresu to go in for underwater fishing Ispagnolu hacer pesca submarina Italianu fare pésca subàcquea Tedescu Unterwasserjagd treiben.