abbinatàre, abbinatzàre , vrb Definition ammesturare cun binatza, fàere a binatza, catzigare, istrecare comente si faet a s’àghina faendho binu 2. si nch'est ghetau a supra a los abbinatare bene Etymon srd.
abbinàu abbinàdu
abbinchizàre , vrb Definition acapiare a binchiza, a fune Synonyms e antonyms afunai, prèndhere Sentences apo abbinchizadu su cadhu a un'àrbure 2. giughet sas manos abbinchizadas.
abbinènte , agt Synonyms e antonyms imbeniente.
abbintinnàre abbentinnàre
abbinzàdu , pps, agt Definition de abbinzare; chi tenet bíngias.
abbinzàre , vrb Definition fàere bíngia, a bíngia Etymon srd.
abbinzinàre abbenzinàre
abbínzu , nm Synonyms e antonyms abbamentu, abbognu, arrusciamentu Etymon srd.
abbiobàu , agt Definition nau de ccn., chi portat sa conca leada de calecuna idea, chi est giau a su giogu, a su giru, e po cussu no faet mancu su dovere Synonyms e antonyms abbebiau.
abbiocài , vrb Definition aframatzare Synonyms e antonyms abbruscare, abbruxai, apiocai Sentences chi acostat meda a sa buca de su forru si abbiocat is pibiristas!
abbiocàre , vrb Synonyms e antonyms dormitai, sconchiai, tzilibbecare, tzurumbecare Sentences est abbiocandhe de su sonnu chi tenet!
abbiorài, abbioràre , vrb: abiorare Definition
fàere biu, prus biu, prus biatzu (nau fintzes de impastu chi si torrat a isciúndhere e murigare)
Synonyms e antonyms
abbiare,
abbiatzai,
abbibare,
alentai,
priurire
| ctr.
ammoltighinare,
ammortiare
Sentences
sos bonos volentes azudant a sos parentes de su mortu fintzas a candho custos torrant a abbiorare
Etymon
srd.
Translations
French
raviver
English
to enliven
Spanish
avivar
Italian
ravvivare
German
wiederbeleben.
abbirgàdu , agt Definition nau de orrobba, de bestimentu, chi est a gajas fatas apostadamente Synonyms e antonyms assonetadu, ingajau, picioncau Etymon srd.
abbirgontzàre abbilgonzàre
abbirgonzàdu , pps, agt: afrigonzadu Definition de abbirgonzare; fatu a bregúngia, pigau a befa, ma fintzes chi est de pigare o fàere a bregúngia Synonyms e antonyms atzantaradu, bregungidatzu, bregungiu, ibbregungiau, ibregungiu, imbregungiu, sbragungiu 2. abbirgonzadu, gai si faedhat cun zente manna?!…◊ sa mama est totu afrigonzada po su fizu imbreacu.
abbirgonzàre abbilgonzàre
abbirgonzíre , vrb: abbrigonzire,
avirgonzire Definition
pigare a befa, fàere a bregúngia
Synonyms e antonyms
abbefiare,
abbilgonzare,
ibregungire,
ifachilare,
ilvilgonzare
Sentences
pro abbirgonzire unu criedhu bastat pacu!
2.
at incrinidu sa conca avirgonzidu
Etymon
srd.
Translations
French
se moquer
English
to deride
Spanish
escarnecer,
mofarse
Italian
derìdere
German
auslachen.
abbirtiài, abbirtiàre , vrb rfl: abbritiare, arbitriare Definition giúghere abbrítiu, fàere de totu, su si pònnere o arrangiare a fàere de totu bastat de trebballare / abbirtiare, no abbirtiare a nudha = àere, no àere capatzidade e gana de fàghere, fintzas pentzai, decidi Synonyms e antonyms agentziare, arramputzare, indelletare, ingeniai Sentences dèu mi abbírtiu a fai de totu: immoi mi seu arrangendi sa màchina 2. sa pipia iat abbritiau de si dhu papai issa s’arravillió e a su cani de dhi donai sa tassa a lingi Etymon srd.
abbirtiósu , agt Definition chi si abbírtiat, si arràngiat a fàere dónnia trebballu, po no abbarrare sentza fàere nudha Synonyms e antonyms cheridore, inzeniosu | ctr. mandronàciu Etymon srd.