acabussài , vrb: cabussai Definition
brinchidare a modhe, in s'abba, a conca a bàsciu: rfl. fintzes imbergheresiche in s'abba, calàreche a fundhu o, nau de su cuadhu, pesare coment’e prantau in is cambas de asegus, archetare
Synonyms e antonyms
tzurruvigai
Sentences
est acabussendi in mari ◊ su piciochedhu fut prontu a acabussai de un'iscógliu ◊ iat acabussau ma essendu totu de linna abbarràt asuba de s'àcua ◊ is caus marinus cincidhànt asuta de su soli acabussendi in s'àcua po piscai
2.
is piscadoris si funt acabussaus cun sa barca
Etymon
ctl.
(a)cabussar
Translations
French
plonger
English
to dive
Spanish
zambullirse,
hundirse
Italian
tuffarsi,
inabissarsi
German
eintauchen.
acabussòni , nm: cabussoni* Definition
brínchidu a conca a bàsciu chi si faet de artu a mesu de s'abba / e it'acabussoni!… = ita dannu!, it'arrore!… (nadu de cosa chi est andhada male)
Synonyms e antonyms
acabussu,
tzurruvigau
/
cdh. caputzina
Translations
French
plongeon
English
dive
Spanish
zambullida
Italian
tuffo
German
Eintauchen.
acabussòni 1 , nm Definition
genia de pigione chi faet abbitu in is istagnos
Synonyms e antonyms
afungaciolu,
coàciu,
cucumartzolu
Sentences
me in su stani de Molentraxus agatant s'ambienti naturali sa pudha de àcua, s'acabussoni, sa púliga, is mangonis
Scientific Terminology
pzn, poliocephalus ruficollis
Translations
French
grèbe
English
little dive
Spanish
zampullín chico
Italian
tuffétto
German
Zwergtaucher.
acabússu , nm: cabutzu 2 Definition
su si che betare a modhe in s'abba a conca a bàsciu; is cobertantza, su orrúere a conca a terra, su andhare male meda
Synonyms e antonyms
acabussamentu,
acabussoni
Etymon
srd.
Translations
French
plongeon
English
dive
Spanish
zambullida
Italian
tuffo
German
Kopfsprung.
acabutzadúra , nf Definition su acabutzare, betare totu a unu, arregòllere impare Synonyms e antonyms acabutzamentu Etymon srd.
acabutzaméntu , nm Synonyms e antonyms acabutzadura.
acabutzàre acabuciàre
acàcia , nf: acàssia,
acatza,
arcatza Definition
carrubba ispinosa, genia de linna chi faet a mata manna, ispinosa: su frore (pipiu) sèberat una tega pitica e fine ue faet su sèmene / acàcia a frori arrúbiu (faghet a arburedha) = Robinia hispida
Synonyms e antonyms
carrubbaresta,
pudhighinedhu 1
Scientific Terminology
mtm, Robinia pseudacacia
Translations
French
acacia
English
acacia
Spanish
acacia blanca
Italian
acàcia comune
German
Robinie.
acacigài , vrb: acarcigai, acatigare, acatzigai, acracigai, cacigai* Definition pònnere asuta de is peis, passare apitzu cun is peis Synonyms e antonyms abbaticare, acarcangiai, addongare, apatigai, apetillai, apeutare, incalcare, iscarcanzare, ischitzare Sentences cussa est genti chi prus dh'acacigant e prus incruat sa conca!
acacigaméntu , nm: carcigamentu Definition su acacigai, su pònnere asuta cosa passandhodhoe apitzu, nau fintzes de gente in su sensu de ndhe aprofitare Synonyms e antonyms cacigadura Etymon srd.
acaciuciàre , vrb Definition andhare o abbarrare sèmpere impare coment'e unu catzedhu avatu de su mere Synonyms e antonyms acatedhare Etymon srd.
acadassadúra , nf Synonyms e antonyms arrematadura, arrematu Etymon srd.
acadassàre , vrb Definition mòrrere de su fritu, de su fàmene Synonyms e antonyms allebigiare, artanare / stingai 1 Etymon srd.
acadàssu , nm Definition su acadassare.
académia , nf Definition
genia de iscola de gradu superiore
Translations
French
académie
English
academy
Spanish
academia
Italian
accadèmia
German
Akademie.
académicu , agt, nm Definition
chi pertocat un'académia, iscolas artas; chie faet parte de un'académia, fintzes professore
Scientific Terminology
prf
Translations
French
académique
English
academic
Spanish
académico
Italian
accadèmico
German
akademisch,
Akademiker.
acadenài, acadenàre , vrb Definition pònnere cadena, acapiare a cadena Synonyms e antonyms acapiae, incadenai Etymon srd.
acadenanciàre , vrb Definition apicigare che una cadanca Synonyms e antonyms acadrancai, apicigai, incadranancare Etymon srd.
acadèssi , vrb: acadèssiri, acaèssere Definition su bènnere o capitare de calecuna cosa desesi, a sola, chentza chi neune dha bògiat Synonyms e antonyms acontèssere, capitai, cumbinare, incapitae, sucèdere Sentences drommidu coment'est no si abbizat de su chi li est acaessendhe ◊ s'ammentu de cussos tempos est nébidu e atraessat sa mente coment'e chi siat acaessendhe como (C.Meridda) Etymon spn. acaecer.
acadessiméntu , nm: acaessimentu Definition su acaèssere Sentences un'acaessimentu bénnidu dae chelu aiat fatu agabbare sa tribbulia Etymon srd.