cosinzólu , nm Definition cosíngiu de pagu contu, cosa pitica Sentences nonna, inue l'azis postu su cosinzolu meu?
cosínzu cosíngiu
cosínzu 1 cosíngiu 1
cosíre, cosíri cosíe
cositèdha , nf Definition min. de cosa, cosa de pagu importu, ma si narat fintzes in su sensu de pagu Synonyms e antonyms cosaredha, cosichedha Sentences cussa coga mi arropat pro dónnia cositedha! ◊ ti contu duas cositedhas debressi e mi ndi andu.
cósmicu , agt Definition de s'universu, chi pertocat s'universu o cosmo.
còssa còscia
còssa 1 còta 1
còssa 2 , nf Definition genia de sonàgia de brunzu chi ponent a is bacas, a is brebès Sentences catzei sas cossitas a sas berbeghes ca sinono a sa móvida de sa robba sos picarolos aiant sonadu ◊ impareit a connòschere sas bacas a su sonu de sas cossas Scientific Terminology snl.
cossaíta coisaíta
cossàle , nm Definition parte de su bestimentu, de su costúmene; foedhandho mescamente de animale macellau, sa parte de is còscias; in is gennas est s'istantarile, su cosciale; in is iscalas a manu, is duos currentes inue intrant o si púnciant is traessas 2. pagas fitizolas dae su cossale cun tzicoriedha e càule andhant bene! 3. sa túnica curtza lis falat a cossales Etymon srd.
cossàriu , nm Definition parente costrintu / avb: trabballai cossàriu, fai una cosa cossàriu = su tantu chi si podet, a sa sighida.
cossàriu 1 corsàriu
còsse còscio
cosseguéntzia , nf: cusseguéntzia Definition
su chi ndhe benit o ndhe dipendhet de calecuna cosa o fatu / faedhare de cosseguéntzia = chistionai de cosas importantis
Translations
French
conséquence
English
consequence
Spanish
consecuencia
Italian
conseguènza
German
Folge.
cossète, cossèto , nm Definition min. de cosse: cossixedhu e fintzes petígliu Etymon ctl. cosset.
cossichèdha , nf Definition min. de cossa, còscia pitica, de pegus piticu Synonyms e antonyms cossita.
cóssiga , nf Definition arraighina de mata o tupa, cossigone o tzompa mala a bogare Etymon srd.
cossighína , nf: cotichina,
cotighina,
cotzichina,
cotzighina,
cotzigina,
cutzichina,
cutzighina Definition
sa parte de is arraighinas, mescamente de una mata, de una tupa (bona fintzes po fàere pipas, segundhu sa linna); bufóngiu a tropu de pigare sa conca
Synonyms e antonyms
cocina,
coighina 1,
mola,
motzighina,
tzompa
/
coichina,
imbreachera
Sentences
cotichina de castannarju, de chessa, de ghidhostre ◊ su linnaresu essit in chirca de linna bregadina: chimuza, cotichina, frastamaza
2.
a unu tusorzu Bodale at leadu una cotzighina gai forte chi ancora ndhe faedhant, in bidha ◊ s'at picau una cotichina e andhabat a rodinu che gradharone
Scientific Terminology
rbr, upm
Etymon
srd.
Translations
French
bûche,
souche
English
log
Spanish
cepa
Italian
ciòcco,
ceppàia
German
Strunk.
cossigiàre consigiài