caltínu , nm Definition istrégiu mannitu ue ponent pische in sale; genia de sacu po colare binu de prentzadura Sentences como sunt in abbolotu ca no podent campare obbligados a istare che atzua in su caltinu (A.D.Migheli) Scientific Terminology stz.
caltolàriu , nm: cartolàriu,
cartolaru,
catollàriu Definition
genia de giornale ue s'iscriet cosa de arregodare; butega chi bendhet cosas de paperi
Synonyms e antonyms
cuadernu
Sentences
si comporesit lapis e caltolàrios pro iscríere ◊ dogni bíndhighi sa mama li mandhaiat su càmbiu netu, calchi líbberu, cartolàriu e pinna
2.
sa buteca de su cartolaru est in su cursu
Translations
French
journal,
cahier de textes,
papeterie
English
note-book,
stationery
Spanish
diario,
papelería
Italian
diàrio,
quadèrno,
cartolerìa
German
Tagebuch,
Papierwarengeschäft.
càltu , nm: cartu 1 Definition genia de mesura po laores e fintzes po terrenu: su cartu callaresu est de 25 litros e dhue at logos chi dhi narant mesu caltu ca su caltu insoro est de 50 litros Synonyms e antonyms carra Sentences pro fàghere unu caltu de semenadu bi apo postu tres meses (F.Manca)◊ pro fàghere sa cota nos cheret duos cartos de trigu ◊ in d-un'ètaru de terrinu b'intrant bàtoro cartos de trigu a sèmene ◊ est una tanca de chentu cartos ◊ apo leadu una córbula de cartu prena de pane Scientific Terminology ans.
càltula , nf Definition su buidu ue si faet passare s'ispola, in mesu de is filos de su tessíngiu, chi arresurtant coment'e a duos pígios, in su telàrgiu Etymon srd.
càltza , nf: cartza Definition pinzos fine de bestire in peis e in cambas; su pl. genia de pantalones de pònnere asuta de is caltzas tundhas o bragas Synonyms e antonyms cartzeta, mígia Idioms csn: vocare cartzas de una cosa = bogare ragas, sbodhicai, arrennèsciri, resèssere a cumprèndhere; abbarrare a cartza tirada = (nadu de duos) abbetiai, petenare, perricare, istare unu chi ei s'àteru chi nono Surnames and Proverbs smb: Calza Scientific Terminology bst Etymon ltn. calcea.
caltzadòri , nm Definition
genia de aina po agiudare a intrare iscarpas serradas in su pei
Scientific Terminology
sbb
Etymon
srd.
Translations
French
chausse-pied
English
shoehorn
Spanish
calzador
Italian
calzatóio
German
Schuhanzieher.
caltzàdu , pps, agt: cartadu,
cartziadu Definition
de caltzare; chi portat is iscarpas postas; nau de un'animale (boe, cuadhu, molente), chi dhi ant postu is pinnas o ferru in is peis
Synonyms e antonyms
ferradu
| ctr.
isciurtzu
2.
caltzadu cun botas fit ◊ in coana de carru si bidiat unu pè cartadu chin d-unu bote a tapadinu ◊ bestiu e cartau a nou, est andhandhe a domo de s'amorada
Translations
French
chaussé
English
shod
Spanish
calzado
Italian
calzato
German
beschuht.
caltzài caltàre
caltzamènta , nf: cartzamenta Definition
trastu fatu in forte de bestire in is peis
Synonyms e antonyms
caltzinzu,
cartzadura,
cosíngiu
/
cdh.,
caltzamentu
Sentences
sa zente crobaiat prus torracontu a si leare cartzamenta fata ◊ zughet sa cartzamenta chentza corrias
Scientific Terminology
bst, sbb
Etymon
srd.
Translations
French
chaussure
English
footwear
Spanish
calzado,
zapato
Italian
calzatura
German
Schuh.
caltzàre caltàre
caltzàres , nm pl Definition
iscarpas fines
Translations
French
escarpins
English
pumps
Spanish
zapato elegante
Italian
scarpine
German
kleine Schuhe.
caltzaríta , nf Definition tira de orrobba chi si ponet a inghíriu de una camba de pudhas e pudhos po dhos connòschere Synonyms e antonyms calsone.
caltzaritàre , vrb Definition pònnere sa caltzarita a pudhas e pudhos po dhos distínghere Synonyms e antonyms calsonare.
caltzeràju , nm: cartzeraju Definition maistu chi faet caltzinzu, cartzamenta, iscarpas Synonyms e antonyms botinarju, cartzolaju, mastruiscarpas, sabbateri Sentences s'arte de su caltzeraju daiat paga resa, ca sa zente si leaiat cartzamenta fata ◊ fit caltzeraju chi aiat frunidu de cracas bullitadas massajos e bervegarzos de tota sa leada Scientific Terminology prf Etymon srd.
caltzèta , nf: caltzita,
cartzita Definition
genia de pinzos fine a bestire in is peis e in cambas; in su costúmene de s'ómine est una genia de cambale de furesu de su benugu a su pei e chi a sa parte de ananti ammontat s'iscarpa puru; tira de orrobba chi si ponet in d-una camba de pudhas e pudhos po dhos connòschere
Synonyms e antonyms
mígia
/
càrcias,
casseta
/
caltzarita
Sentences
ti lassas sas caltzetas e gai no intendhes fritu a pes
Scientific Terminology
cst
Translations
French
chaussette
English
sock
Spanish
media,
calcetín
Italian
calza,
calzino
German
Socke.
caltzetàre , vrb Definition fàere mígias, caltzetas, trebballare a ferritos Sentences sa mama fit caltzetendhe e abbaidendhe a sa criadura imparendhe a caminare Etymon srd.
caltzetèra , nf Definition
fémina chi faet o bendhet mígias
Synonyms e antonyms
cdh. caltzitera
Scientific Terminology
prf
Translations
French
bonnetière
English
hosiery manufacturer
Spanish
calcetera
Italian
calzettàia
German
Strumpfwirkerin.
caltzetéri , nm Definition
ómine chi faet o bendhet mígias
Scientific Terminology
prf
Etymon
spn.
calcetero
Translations
French
bonnetier
English
hosiery manufacturer
Spanish
calcetero
Italian
calzettàio
German
Strumpfwirker.
caltzetería , nf Definition butega inue bendhent cartzitas, mígias Etymon spn. calcetería.
caltzetòne , nm: cartzetone Definition
genia de mígia grussa e manna, longa a benugu
Synonyms e antonyms
piúnculu 1
Scientific Terminology
bst
Translations
French
chaussette montante,
mi-bas
English
knee-sock
Spanish
media de montaña
Italian
calzettóne
German
Kniestrumpf.