A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Abbreviations Legenda | Symbols Legend

cabilèra , nf Definition its, cabidalera?, cabillera? (S'Ischíglia 6,94,188) Sentences picadu subra de chimas ses de su Tufudesu minore cun s'ordinzu chi t'est a cabilera (G.Masala).

cabillèra cabaglièra

cabinzòne , nm: camignone, caminzone, capinzone, crapinzone Definition orrugu de linna chi si ponet in buca a is crabitos po no súere e in cobertantza fintzes totu su chi impedit de foedhare; su càbudu de su filu o de una funighedha Synonyms e antonyms acamu, camedha 1, camusone Sentences pariat una crabita essindhe dae su sercone: petzi su crapinzone pro no súere li mancaiat! 2. cale caminzone podet muscire sa càdara de sa zente?! (P.Mura) Scientific Terminology pst.

cabíre , vrb: crapire Definition su istare de sa cosa aintru de un'istrégiu cunsiderandho sa cantidade, nau fintzes de sa gente in su logu, in su tretu Synonyms e antonyms càbere, iltare.

càbiru càbadu

cabisciòne , nm Definition genia de bonetedhu chi ammontat totu sa conca de su pipiu lassandho solu sa cara Synonyms e antonyms cabbúsciu, cambussinu, careta Scientific Terminology bst.

cabíscu , nm: caliscu, caulísciu, cauliscu, caulitu, cobiscu, coiscu 1 Definition genia de càule areste, nau de erbas unu pagu diferentes: naschint meda in mesu de is laores, faent unu frore grogo e tegosu Synonyms e antonyms àntzala, caulina, lànsana, masaocu, pirisca / naponi 1 / alaussa, giúspinu Sentences immoi no seus fuedhendu ni de cobiscu, ni de prunixedha e ni de corastidha ◊ cobiscu no ndi papant is burricus ◊ su coiscu est sa bregúngia de su massaju… fait prus artu de su trigu!◊ su trigu dhu depis puliri de su cobiscu, desinò ita messas?! Scientific Terminology rba, Moricandia arvensis, Brassica rapa Etymon srd.

cabíssa cabícia

cabissàna , nf: capitana, capitzana Definition tretu chi abbarrat chentza trabballau orus orus de una terra, fintzes tretu prus in artu Synonyms e antonyms bacantinu, biradolzu, cabitale, spotedhàriu Etymon ltn. capitium.

cabíta , nf: capita, capitza 1 Definition in su letu, in css. crocadórgiu, sa parte ue si ponet su cabitzale po sa conca, fintzes sa parte de pitzu de unu logu, in artu; in sa carena, sa conca; cosa modhe chi si ponet asuta de sa conca po crocare Synonyms e antonyms cabatzau, cabiciana, cabitzalera / conca / cabetzera, cabidabi, pumma Sentences in cabita de letu si la podiat pònnere, cussa bomba! ◊ mamma, sétzida afaca a sa cabita, pianghet e pregat, poberita ◊ una rughe cun su Cristos in bratzos miro in sa capita de sas penas mias ◊ in s'àtera istàntzia corcant sos fitzos, in duos letos, chie in pedes e chie in capitza 2. so addobbèndhemi sa cabita a sos muros ◊ sàmuna sa cabita a s'àinu: àinu est e àinu s'istat! ◊ cussu narat totu su chi li benit a cabita ◊ fit torrendhe cun sa fàscia de ispigas in cabita 3. apo drummiu chin predas de ribu a capita ◊ pònedi cosa a cabita, ca sinono drommis male! ◊ si aiat aggheretzatu sa preta lata chi zuchiat a capitza e aiat sichitu a pònnere ifatu a su sonnu chi si fit bidenne Surnames and Proverbs smb: Cabita, Cabitta Translations French tête du lit English headboard, pillow Spanish cabecera Italian testata del lètto, guanciale German Kopfteil, Kissen.

cabitàle , nm: cabitzabi, cabitzale, cabitzali, capitzale, cobitzali Definition conca de un'órdine o giuale de bíngia, de surcu, de una tenta, su tretu a surcu ue acabbat unu terrenu, ue arandho si fúrriat s'arau e su giú a sa fine de sa tula; orrugu o corria de terra in làcana inter unu terrenu e un'àteru; a logos fintzes cosa modhe chi si ponet asuta de sa conca po crocare / èssiri sentza de cabitzabis = istremenadu, meda Synonyms e antonyms birada, biradolzu, bortadorzu / cabidabi / cdh. capitzali Sentences iscratzendi nci calàt sa conca in su cabitzali de bàsciu fintzas a candu lompiat a su cabitzali de susu ◊ at postu piantinas e matzocas in cabitales e in cheas ◊ fatzat sa carronada acanta a su cabitzabi de sa terra mia! ◊ is brebeis a bortas s'istallant e intrant in terra de lori sartendi cabitzalis allenus 2. cussu est un'isciogu sentza de cabitzabis Scientific Terminology msg Etymon ltn. capitalis Translations French lisière English unploughed side of a field Spanish cabecera, besana Italian capezzagna German Vorgewende.

cabitàna cabiciàna

cabitéllu , nm: capitellu Definition sa conca de una colunna totu trebballada a mustras; puntedhu o biga de linna po aguantare fràigu chi essit fora de su muru maistu; orrugu de linna chi s'aciunghet a una biga maista Translations French chapiteau English capital Spanish capitel Italian capitèllo German Kapitell.

cabitèra cabetzèra

cabítza , nf Definition genia de acapióngiu chi si betat a lobu in conca de s'animale po dhu pòdere méngius pigare a tira aifatu Synonyms e antonyms brunchile, cavessa, crabistu, doga 1, dogale, murrabi Surnames and Proverbs smb: Cabitza, Cabizza Etymon itl. cavezza.

cabítza 1 cabícia

cabítza 2 , nf Definition genia de pigione Synonyms e antonyms acabussoni 1, catzolu, coaciolu, gangorredha Surnames and Proverbs smb: Cabitza, Cabizza Scientific Terminology pzn, podiceps nigricollis Translations French grèbe English grebe Spanish zampullín cuellinegro Italian svasso minóre German Taucher.

cabitzàbi, cabitzàle cabitàle

cabitzàle 1 cabiciàle

cabitzalèra , nf Synonyms e antonyms cabiciana, cabitzera Etymon srd.