A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Abbreviations Legenda | Symbols Legend

cabexèta , nf: cabixeta, calaxerta, calixerta, calixértula, calixeta, caluxerta, caluxértula, caluxétula, carixeta, cauxeta Definition genia de animaledhu o arresia, de diferentes colores e mannària (unu mesu prammu), chi camminat trisinandho in pitzu de sa bentre, ma portat bàtoro cambighedhas puru, una coa longa: che a s'àtera arresia, naschit a oos chi lassat a frochire asuta de terra; assimbígiat unu pagu de bisura a su lassinavenu / làngiu che una c. = istrízile, finigosu Synonyms e antonyms agilestru, alighelta, angiuleta, atalighelte, caixedha, cargileta, colovredha, coxueta, gilestra, lucesti, saligherta, satzagula, talaerta, tilicherta, tzorompis Sentences sa caluxértula essit po assorinai ◊ in s'ortu apu biu tres calixertedhas ◊ tziu Gavinu est làngiu cument'e una cabixeta Scientific Terminology anar, podarcis sicula cettii, p. tiliguerta tiliguerta, p. t.ranzii, archaeolacerta bedriagae sardoa, a.b.paessleri, a.b.ferrerae, algyroides fitzingeri Etymon srd. Translations French lézard English lizard Spanish lagartija Italian lucèrtola German Eidechse.

càbi , nm, nf: cai, càliu, càlui, càrui, càui, càula, càule, càuli, càulu Definition genia de ebrúgiu prantau meda chi faet a conca, tundhu unu pagu a bòcia, de is calidades prus connotas, una est totu fògia a fògias mannas largas e istrintas, is de mesu, un'àtera faet coment'e una conca de frore cracu cun pagas fògias lascas / calidades de càule: acupau o de botza, arrufau, birdi, a conca, c. a frori, c. a truncu, líscia Synonyms e antonyms / cdh. fodha Sentences su cradhaxu est cungimminau cun cai, allu, píbiri e sai ◊ dh'at lassada che fundu de cai iscarésciu in s'ortu ◊ at comporau unu fundu de càliu de flori ◊ sa càula a fiore est incurtida in cagarantu ◊ in sas ortalíscias si piantat sa latuca, sa càule, sas pumatas Surnames and Proverbs smb: Càoli, Caula, Cauli Scientific Terminology rbzc, Brassica oleracea Etymon ltn. caule(m) Translations French chou English cabbage Spanish col Italian càvolo German Kohl.

cabiadólzu , nm Synonyms e antonyms cabiga, cangiolu, carícia.

cabícia , nf: cabissa, cabitza 1 Definition sa conca de su trigu, e de àteru chi dhi assimbígiat, fintzes sa conca de su cristianu; in is pitariolos a súlidu (es. launedhas) est su bicu o punta chi s'intrat in lavras Synonyms e antonyms ispiga Sentences benniat avatu incrua incrua ispighendi cabitza ◊ su messaju bisat cabitzas de òru ◊ in beranu su soli at a cumpriri cabitzas barracocas ◊ s'intendit unu frúscinu de seda de is cabitzas ◊ su sèmene nasset, bogat su cammitedhu, posca sa cabícia e in custa su trigu Surnames and Proverbs smb: Cabitza, Cabizza Scientific Terminology rbr Etymon ltn. capitia Translations French épi English ear Spanish espiga Italian spiga German Ähre.

cabiciàle , nm: cabitzale 1, capitzale 1 Synonyms e antonyms cabidabi, coscinu Sentences cudhu billetedhu dh'ia cuau aintru de su cabitzale e dónnia note primu de mi crocare dhu ligia.

cabiciàna , nf: cabitzana, cabitana Definition in su letu, sa parte ue si ponet su cabitzale, sa conca; genia de tedile mannu; genia de sachitu prenu de cosa modhe chi si ponet asuta de sa conca po crocare / min. cabitedha = conchedha Synonyms e antonyms cabetzera, cabitzalera / cabidabi 2. si ch'est intanadu in duas molas de modhitza, bene acrobadu e cun cabitzana de titione e bidighinzu Translations French tête du lit English head of a bed Spanish cabecera Italian capolètto, capezzale German Kopfende, Keilkissen.

cabíciu , nm Definition genia de crau chi si faet intrare in s'istampu fatu a berrina, in sa linna intrada apare Synonyms e antonyms assaedhu, rocu Scientific Terminology fst Etymon itl. Translations French cheville English wooden pin Spanish travesaño (scala), clavija, tarugo (falegn.) Italian cavìcchio, pèrno German Holzpflock, Zapfen.

càbida , nf: càbuda Definition sa capacidade de fàere càbere, istare, pigare cosa de un'istrégiu, unu logu, o àteru Synonyms e antonyms cabéntzia Sentences cust'isterzu at tres litros de càbida ◊ apo comporadu unu cunzadu de sete caltos de càbida Etymon srd. Translations French contenance English capacity Spanish cabida Italian capiènza, stazza German Fassungsvermögen.

càbida 1 , nf Definition una c. (de bestiàmene) = unu fiadu, unu pegus; leare c. = andhare addainanti Etymon ltn. capita.

cabidàbi, cabidài, cabidàle , nm: cabidali, cobidale, cubidai Definition cabitzale, genia de sachitu prenu de cosa modhe (lana, crinu, àteru) e ladu de pònnere asuta de sa conca crocaos (e postu aintru de un'àteru sachitu o cabidalera de cambiare dónnia tanti)/ min. cabidaledhu, cavidaledhu Synonyms e antonyms cabetzera, cabiciale, cabidoni, cabita, coscinu, pumma / cdh. capitali Sentences no ndi podiu artziai sa conca de su cabidai ◊ Sardigna, ses corcada in su letu fatu de ispina e de perda a cabidabi (D.Maccioni)◊ pro li muntènnere sa conca unu pagu altziada s'at postu unu cabidale suta ◊ in campu, si est imboladu in s'erba e si at postu una pedra lada a cabidale Etymon ltn. capitalis Translations French oreiller English pillow Spanish almohada Italian guanciale German Kissen.

cabidalèra , nf Definition genia de beste de su cabitzale po no imbrutare custu; si narat a su cabitzale puru Synonyms e antonyms coscinera Etymon srd. Translations French taie (d'oreiller) English pillowcase Spanish funda Italian fèdera del guanciale German Kissenbezug.

cabidàli cabidàbi

cabidànne, cabidànni , nm: cabuannu, cabudanni, caburanni, capidanne, capidanni, capitanni, capudanni Definition su de noe meses de s'annu, nau deosi ca in s'antigóriu fut su cuménciu (su cabu) de s'annu; cabuannu est fintzes Annunou, sa prima die de s'annu Synonyms e antonyms cdh. capidannu Sentences cabidanni est su mese de sa binnenna ◊ is sitzigorrus essint a is primus àcuas de caburanni ◊ in cabidanni fintzas su corvu pàstinat binza! ◊ sa gente no s'incurada de su sole de su cuménciu de cabudanni e abbarrada totu a inghíriu alleghetandho e bufandho ◊ su lunis, su tréighi de su mentovau mese de cabudanni, partesint dae su logu inue fuint Scientific Terminology tpc Etymon ltn. caput anni Translations French septembre English September Spanish septiembre Italian settèmbre German September.

cabidannítu, cabidannítzu , agt Definition chi est de cabudanni, chi benit o lompet in cabudanni / pira cabidannita Etymon srd. Translations French de septembre English september Spanish septembrino Italian settembrino German September.

cabidànnu cabidànne

cabidàre , vrb: acabidai* Definition arregòllere, pigare e pònnere in istrégiu, buscare Synonyms e antonyms acoglire, acollocare, arragolli, arremonire, assantai, assetiai, bòdhere, bodhire, preulire, tòdhere, umprire | ctr. frundhire Sentences andho a cabidare olia: dae su sodhu de s'iscampullitu carchi cosa apo a fàghere ◊ a benis a cabidare nie? 2. est rundhendhe che majore in bidatone pro cabidare calchi congiuntura.

cabídha , nf Synonyms e antonyms cabícia, ispiga.

cabidhàda , nf: capidhada Definition cosa o trastos postos subràbare; cantidade manna, unu muntone, meda (nau fintzes de cosas de una matessi genia ma de mannàrias diferentes), fintzes sa pira de su pane carasau cotu Synonyms e antonyms assorte, assortimentu / impillada, pira 1 Sentences apu comperau una cabidhada de pingiadas 2. una cabidhada de birbantis ◊ sa cabidhada de s'abbardente chi faghent la bendhent in àteras bidhas ◊ prides maghiarjos e antzedhaos vi ndh'at àpiu a capidhadas (G.Chironi)◊ at preparau una cabidhada de linna po su fogu ◊ portat una bella cabidhada de pilus 3. sa fresa si assétiat a cabidhadas in su cherrigu po dha torrare a su furru a dh'arridare (Frau-Puddu) Etymon spn. capillada Translations French batterie English battery, set Spanish batería Italian batterìa German Batterie.

cabidhúdu , agt Definition nau de un'erba, chi portat coment'e pilos, s'areste = ispiga múrina (Dasypirum villosum).

cabidiàna , nf: cabudiana, capidiana, caburiana Definition de duas pudas de sa bide, sa prus in artu, sa primu pértiga de su sermentu, sa chi portat s'ogu de frutu e chi si lassat prus longa (e fintzes sa pértiga noa chi faet) Synonyms e antonyms barriadorza, carriadòrgia | ctr. codiana Sentences su bentu mi ndi at isciusciau totu sa caburiana, in bíngia Scientific Terminology bng Translations French sarment fructifère English vine-shoot Spanish sarmiento fructífero Italian tràlcio di vite fruttìfero German Rebling.