ingreghéri , agt, nm Definition chi tenet su vítziu o avesu de ingreghiai Synonyms e antonyms arrebuseri, fraitzu, imbodhiosu, imbusteri, inganneri, tramperi, trasseri Etymon srd.
ingreghiadòri , nm Definition chie costumat a ingreghiai Synonyms e antonyms ingranguleri, ingregheri, ingreghianti Etymon srd.
ingreghiadúra , nf Definition su ingreghiai Synonyms e antonyms ingrangúgliu Etymon srd.
ingreghiài ingregài
ingreghiànti , agt, nm Definition chi o chie costumat a ingreghiai Synonyms e antonyms ingranguleri, ingregheri, ingreghiadori Sentences si bidiat s'immàgini ingreghianti refléssia in s'àcua Etymon srd.
ingreméntzia increméntzia
ingremigàe imbremigài
ingrenucàre , vrb Definition pònnere is benugos in terra (fintzes unu solu, e a dónnia modu in bàsciu e is cambas piegadas) Synonyms e antonyms imbenuciare*, indenugiare, ingenugai Sentences sa zente si li ingrenucaiat in dainnantis.
ingrenucatógliu , nm Synonyms e antonyms
imbrenugadorzu*
Sentences
sa créjia fit belle che fata, chin turre e campanas, artare mazore, ingrenucatòglios e trona
Translations
French
agenouilloir
English
kneeling-stool
Spanish
reclinatorio
Italian
inginochiatóio
German
Betstuhl.
ingrenucàu , pps Definition de ingrenucare 2. a su fitzu l'aiat bistu, a s'ingrenucata comente fit, acumerànnesi supra de sos carcantzos.
ingrésu , agt, nm Definition
chi pertocat a s'Inghilterra, chi o chie est de s'Inghilterra / crae i. = aina pro afíere dados cun sos duos bicos chi faghet a regulare de abbertura
Translations
French
anglais
English
english (man)
Spanish
inglés
Italian
inglése
German
englisch,
Engländer.
ingribbiài , vrb Definition
pònnere in gríbbia, in presone
Synonyms e antonyms
imprasonai,
ingalerare,
ingiabbulare
/
incabbiai
/
incassidhare
2.
coru ingribbiau chi sufris, poita no dh'acabbas, tui puru, e mi lassas drommí?! (E.Collu)
Etymon
itl.
Translations
French
encager
English
to cage
Spanish
enjaular
Italian
ingabbiare
German
in einen Käfig sperren.
ingrichinàre , vrb Synonyms e antonyms colovrinare, imbovai, ingannai, ingregai.
ingrichinéri , nm Synonyms e antonyms imbusteri, inganneri, ingregheri Etymon srd.
ingrídulu , nm Synonyms e antonyms cérriu, grida Sentences is tzérrius e is ingrídulus de Lutziferru s'intendiant in totu sa bidha (Ghironi-Staffa).
ingrigliàdu , pps, agt Definition
de ingrigliare
Synonyms e antonyms
alleporedhau,
alleporizadu,
arreputzadu,
incaboniscau
Translations
French
ragaillardi
English
cocky (made)
Spanish
engallado
Italian
ringalluzzito
German
eitel.
ingrigliàre , vrb Definition
abbiatzare, essire prus atzudos e inganios
Synonyms e antonyms
alleporedhare,
alleporizare,
apudhai,
apudhichinare,
incaboniscai,
ingrilliri
Sentences
a sa música allegra s'ingrígliant finas sos betzos
Etymon
srd.
Translations
French
ragaillardir
English
to make cocky
Spanish
engallar
Italian
ringalluzzire
German
eitel werden.
ingriglionài, ingriglionàre , vrb Definition
pònnere is grigliones, is ferros de arrestare a unu
Synonyms e antonyms
ammusare,
arrestai,
imbrillonai,
imbrucinitai
/
acapiae,
prèndhere
2.
nos ant ingriglionadu a sa solidade de un'andhira morta ◊ sa Sardigna est bivendu ingriglionada e torrada a tzaraca de is istràngius ◊ no est su mari ch'ingriglionat un'ispera!
Etymon
ctl.
engrillonar
Translations
French
passer les menottes
English
to handcuff
Spanish
esposar
Italian
ammanettare
German
Handschellen anlegen.
ingrígna , nf Synonyms e antonyms incrina, índula, iscarpentu, uta Sentences no est zente de ingrigna mala, tribàgliat, ma est issaéschida curpa de sos bighinos ◊ sos azufos dependhiant piús dae sas càusas políticas chi no dae s'ingrigna mala de sa zente.