iscàrpa iscàlpa
iscarpèdha , nf Definition min. de iscarpa Synonyms e antonyms iscarpita.
iscarpedhàre , vrb: iscrapedhare Definition
trebballare a iscrapedhu
Synonyms e antonyms
iscrafedhai
Sentences
mi so postu a iscrapedhare unu santugristos ◊ ndh'as iscarpedhadu de crastos, tue!…
Etymon
itl.
scalpellare
Translations
French
sculpter
English
to sculpt
Spanish
esculpir
Italian
scolpire
German
hauen.
iscarpedhónzu , nm Definition
su iscarpedhare, trebballu chi si faet a iscarpedhadura
Etymon
srd.
Translations
French
taille,
incision
English
chiselling
Spanish
cinceladura
Italian
scalpellatura
German
Meißeln.
iscarpédhu iscalpédhu
iscàrpere iscàlfere
iscarpínu , nm Definition css. iscarpa fine, bàscia, bona, siat de ómine o de fémina Sentences a is crapitas de pedhi fini allustradas dhis narat iscarpinus.
iscarpínzu , nm Definition coment'e un'abbruxoredhu a sa carre (mescamente in sa pedhe) chi batit sa gana de dha frigare; gana forte de calecuna cosa Synonyms e antonyms iscalfíngiu*, malichinzu, mandhichintzu, papignu, ratinzu.
iscarpíre , vrb Synonyms e antonyms arratare, iscàlfere*, iscrafire.
iscarpíta , nf Definition iscarpa pitica, de pipiu Synonyms e antonyms iscarpedha Etymon itl. scarpetta.
iscarpòne , nm: iscrapone Definition iscarpa manna, grussa, de orropu Synonyms e antonyms bota 2, ischifone Sentences sos iscrapones fuint diasi mannos chi su peinchedhu dhue istaiat chimbe bortas Scientific Terminology bst Etymon itl. scarpone.
iscarpòne 1 , nm: iscrapione, iscrapone 1, iscraponi, scrapioni Definition genia de bobboi velenosu, francudu, in colore de castàngia (o niedhu, e àteru colore), chi portat coment'e duos bratzos o dentes mannas po aferrare e su velenu dhu bogat in s'agu de sa coa Synonyms e antonyms arpau, cucurrabóina, ischifione Sentences lis damus espe, trantuledhas, iscarpones e coloras ◊ gei fiat nàsciu arratza de iscraponi…, pagu bella filla tua! ◊ bos apo dadu sa fortza de caminare subra de sas coloras e de sos iscarpones ◊ si t'incaras a su soi essis niedha che iscraponi! Scientific Terminology crp, euscorpius carpathicus canestrinii, e. flavicaudis Etymon ltn. scorpione(m).
iscàrpu iscàlpa
iscarpúdhu , nm: scrapudhu Definition genia de codrolinu (ma a logos dhu narant po iscrafudhu puru) Scientific Terminology atn, Morchella esculenta Etymon srd.
iscarrafài, iscarrafàre, iscarrafiàre, iscarranfiai, iscarranfiare , vrb: iscarraviare,
iscrafiare,
scarafiai Definition
fàere iscarràfios, aungadas, passare ccn. cosa arrasigandho a forte de lassare sa pedhe (o àteru) segada, de ndhe pigare unu pígiu, ma fintzes solu iscràfere po papíngiu; fàere frigadas, sinnos coment'e iscarràfios; in cobertantza, furare
Synonyms e antonyms
abbranchiare,
afranchiare,
arrancare,
arranculare,
farrancare,
iscalaviare,
iscarfiolare,
rafiare
/
furai
2.
sos pitzinnos fint iscurtzos, cun sos pes acorzolados e iscarraviados dae sas ispinas (E.Pes)◊ cudhu de comente at trambucadu fuit totu iscrafiadu
Etymon
itl.
sgraffiare
Translations
French
griffer,
égratigner,
gratter,
scarifier
English
to scratch,
to scarify
Spanish
arañar,
rasguñar,
escarificar
Italian
graffiare,
scarificare
German
kratzen,
schröpfen.
iscarràfiu , nm: iscarrànfiu,
iscarràviu,
scarràfiu Definition
sinnale chi abbarrat in sa pedhe (o àteru) po dhi àere passau ccn. cosa tostada arrasigandho a forte; iscritura mala a lígere, passada de pinna a improdhu
Synonyms e antonyms
afranchiada,
aranca,
arràncula,
aungada,
branchiata,
farranca,
farrasca,
frascada,
iscarfioladura,
iscràviu,
ràfia 1,
rafiada
/
scarrafioni
Sentences
in cussa gruta bi at carchi iscarràfiu chi potet èssere peri unu disinnu ◊ sos pitzinnos zughent sas ancas totu iscarràvios e trincos
Etymon
srd.
Translations
French
égratignure
English
scratch
Spanish
rasguño,
arañazo
Italian
gràffio
German
Kratzer.
iscarragiàre, iscarragliàre , vrb: iscarrarjare,
iscarrarzare,
iscarraxai,
scarragiai Definition
tròchere, trantzire sa cosa chi est serbia a carragiare, po ammontu, bogare de asuta de su carrarzu, de suta de terra; limpiare cosa o logu, pinnigare de unu logu sa malesa meda chi istrobbat mescamente inue depet passare ccn. cosa; iscabbúllere de ccn. cosa, de ccn.
Synonyms e antonyms
iscabbúllere,
isciunterrai
| ctr.
carragliare,
incarralzare
Sentences
iscarrarza sa bràsia ca faghimus su fogu! ◊ cussa cora cheret iscarrarzada, ca no colat s'abba ◊ custu logu cheret iscarrarzadu, remonidos sos trastes e assentada sa linna ◊ preides e literaos no furint istétios capatzos de ndhe iscarragiare s'iscusórgiu ◊ trigàglios goi iscarràgliant su mundhu de sa cultura
Etymon
srd.
Translations
French
déterrer
English
to disinter
Spanish
desenterrar
Italian
dissotterrare
German
ausgraben.
iscarraínzu , agt: iscarrinzu Definition
chi portat pagu carre, pagu prupa, nau de sa carena (o de una parte)/ terra iscarrainza = romasa, chi no falat a fundhu, a pillu fine
Synonyms e antonyms
assichizonidu,
iltrízile,
scarritzinu
| ctr.
grassu
Sentences
fit unu bell'ómine, artu, iscarrainzu ma forte e sanu ◊ est unu pitzinnu iscarrainzu ◊ chirco sa cara iscarrainza de mamma
Scientific Terminology
zcrn
Etymon
srd.
Translations
French
décharné
English
lean
Spanish
descarnado
Italian
scarno
German
hager.
iscarraítu , agt Definition chi no portat carres, prupa, nau de persona làngia meda Synonyms e antonyms carraitu, iscannatiatu, iscarrainzu, scalarxiu, scarritzinu | ctr. grassu, imprupiu Etymon srd.