ischighinàre ischichinàre
ischíglia , nf: ischíllia,
iscríglia,
schíllia Definition
campanedha pitichedhedha; chígula, sonàgia pitichedhedha chi si ponet a unos cantu animales apicau a tzugu mescamente a trintzilleri, a cannaca, po is festas; cun s'initziale manna (e cun s'art.), sa nódida rivista de literadura sarda chi at fundhadu Ànghelu Dettori / macu a i. = macu sinzoladu de un'ischíglia, pro l'ischire e pro si ndhe frànghere
Synonyms e antonyms
caciolu,
sonagiolu,
trillitu
/
cdh. schidha
Sentences
S'Ischíglia noa sonat pro sos amantiosos de su sardu ◊ sona, ischíglia, sona a tocos mannos! ◊ no est piús de oe chi semus a su puntu d'essire totu chin sos sonajolos, o siant sas iscríglias
Scientific Terminology
snl
Translations
French
grelot
English
cascabel
Spanish
esquila
Italian
sonàglio
German
Schelle.
ischigliàda , nf: ischigliata Definition su ischigliare, su sonare s'ischíglia, sonu, tocu de ischíglia, de campana; fintzes imbruconada, farta, cosa de criticare / ischigliatas de risu = iscracàglios Synonyms e antonyms sonada, tocu Sentences a sas dóichi ischigliatas de sa mesunote totu sa vegliutina fit abbovata a su ponte ◊ in Bosa, si unu faghiat un'ischigliada de pè fit deretu cantonadu! 2. su tocu pro unu pitzinnu est un'ischigliatedha Etymon srd.
ischigliàdu , pps, agt Definition de ischigliare 1; chi est postu de ischíglia, nau de bestiàmene Synonyms e antonyms ferradu.
ischigliàre , vrb Definition
lampare o fèrrere atesu sa cosa a istídhigos; fintzes imbruconare
Synonyms e antonyms
abbrubudhai,
frofroai,
ischiglionare,
ischisciare 1,
sbrufare,
sbrufulai,
strichidhai
Sentences
s'ozu che ischígliat fora dae sa sartàina candho tzocat ◊ faghent, a s'intra-essi, chena donu, versos topos de tréighi e de noe untos, pro ischigliare, a ozuseu (Piras)
2.
si fichit su batzinu a codhu, calat impresse in s'iscala, a candho ischígliat, ruet e segat su batzinu!
Etymon
srd.
Translations
French
gicler dehors,
bondir dehors
English
to dart out
Spanish
salir,
chorrear,
abantar
Italian
schizzare fuòri
German
springen.
ischigliàre 1 , vrb Definition sonare s'ischíglia Synonyms e antonyms sonai Sentences si at a averare s'intentu de intèndhere custa rivista ischigliendhe a sonu istesu in totue Etymon itl. squillare.
ischigliàre 2 , vrb Definition
segare a ischígliu, unu pagu a istúturu, parangau a una parte
Etymon
ctl.
esquitllar
Translations
French
couper de travers
English
to cut awry
Spanish
sesgar
Italian
tagliare,
rómpere a sghimbèscio
German
schräg schneiden.
ischigliàta ischigliàda
ischiglionàre , vrb Synonyms e antonyms abbrubudhai, frofroai, ischigliare, sbrufare, sbrufulai, strichidhai.
ischigliòne , nm Definition ispergiada manna de abba Synonyms e antonyms ispertzada, istidhiada, spripidhu, strichidhada.
ischigliósu , agt Definition nau de sonu, che paret de ischíglia.
ischiglítu , nm Definition genia de ischíglia pitichedhedha Sentences sona sona un'ischiglitu li pendhiat de su tuju.
ischígliu , nm Definition
segada de traessu, a istúturu, parangada a una parte, fintzes línia fata de traessu ma sèmpere a un'imboe, prus bàscia a una parte (a cabu i.)
Etymon
srd.
Translations
French
coupe de travers
English
oblique cut (awry)
Spanish
corte oblicuo
Italian
tàglio sghémbo,
oblìquo
German
Schrägschnitt.
ischígnere , vrb: ischínghere,
iscíngere,
iscíngiri,
issínghere,
scíngiri Definition
pigare e bogare su bestimentu chi si portat bestiu (e prus che àteru de una parte solu): a logos est fintzes solu a si ndhe bogare su bonete, sa cicia de conca; iscíngere/iri fintzes in su sensu de iscapiare
Synonyms e antonyms
irraghilare,
ispogiare,
spollincai,
spollitai
| ctr.
chígnere,
beltire
Sentences
si aiat ischintu sa berrita ◊ boliat iscíngere a Cixu ca no aiat gana de pagare su bestire
2.
sos fómines pro rispetu lu salutaiant ischinghènnesi (M.Dui)
3.
cudh'ómini cun d-una funigedha nos iat acapiau e noso pensiaus de nosi pòdiri iscíngiri
Etymon
ltn.
ex + cingere
Translations
French
déshabiller
English
to undress
Spanish
desnudar,
desvestir
Italian
svestire
German
entkleiden.
ischilciàre , vrb Definition crepare, segare is cricos; nau de gente, èssere a dolore forte (de conca, de bentre o àteru) Synonyms e antonyms iddoare Sentences fintzas chi no sensat de budhire no li ponzas su tapu, ca ischílciat sa cuba!◊ sa carrada fit tota ildoada e ischilciada, totu a un'acumassu Etymon srd.
ischiliàre ischeliàre
ischiliàre 1 iscerài
ischilibbràu , agt Definition nau de ccn., chi est tocau a conca, pagu giustu de conca.
ischilibricàre , vrb Definition prnl., mòvere a sedatzadura, fàere móvias prus de su necessàriu faendho cosa.
ischilibrícu , nm Definition movimentu a ischilibricadura Etymon srd.