ideàu , pps, agt Definition de ideare; chi est in s'idea de calecuna cosa Synonyms e antonyms imbideadu.
idebbiànca , nf Definition genia de erba linnosa chi faet a cannàile e si che àrtziat a pitzu de àteru matedu a imbodhigadura; dhi narant puru brodau coluvrinu, iparau de cannitu (ca is pigionatzos noos modhes si papant coment’e ispàrau), àxina de margiani (faet coment’e unu pibionedhu velenosu), tzuca marina Synonyms e antonyms canina 2, ligadolza 1 Scientific Terminology rbl, Dioscorea communis.
idegollài , vrb: irdegollare, isdegollai, sdegollai Definition fàere a orrugos, fàere disatinu, dannu mannu a gente, animales o a cosas Synonyms e antonyms chimentare, degogliai 2. s'intendit bestiàmini in trumbullu, idegollau, in is cuilis Etymon srd.
idèi idèa
ideleghennàu , agt: idereghennau Definition nau de ccn., chi est pagu o nudha abbistu Synonyms e antonyms bambioco, bambu, bijoncu, braballu, tzinnai | ctr. abbistu, cabosu Sentences idereghennau, sa berrita est in sa cassa!
identàu , agt: irdentadu,
irdentau,
isdentadu,
sdentau Definition
chi no portat is dentes, chi at pérdiu o che dhi ant bogau dentes
Synonyms e antonyms
ildentigonadu,
isdentigadu
/
cdh. isdintatu
Sentences
immoi, dèu, pòburu béciu, mesu identau, bollu cosixedha modhi a itzacarrai…◊ identau deosi mi pareis unu procu: cuncodro una dentiera!
Etymon
srd.
Translations
French
édenté
English
toothless
Spanish
desdentado
Italian
sdentato
German
zahnlos.
idénticu , agt: edénticu Definition chi si assimbígiat meda, chi est lintu e pintu che un’àteru Synonyms e antonyms totunu.
identidàde, identidàdi, identitàte , nf Definition
totu su chi faet de unu, o fintzes de unu pópulu, a bisura distinta de dónni’àteru, una bisura diferente, cunsiderada coment’e suma no solu de piessignos istóricos e naturales puru ma fintzes de su chi si bolet èssere / carta de i. = documentu cun fotografia cun totu is datos personales a manera de pòdere averguare chie est unu
Sentences
semus chircandhe s'identidade nostra de zente líbbera ◊ sa língua est su chi si donat un'identidadi pretzisa ◊ sa bidha est su locu e su tempus de s'identitate: locu nostru, limba nostra ◊ chi no fuedhaus tra nosu in sardu cali identidadi podeus presentai?! (G.P.Fois)
Translations
French
identité
English
identity
Spanish
identidad
Italian
identità
German
Identität.
identificài, identificàre , vrb Definition cumprèndhere duas cosas bàsciu una matessi idea, precisare s’identidade de ccn., de una cosa; rfl. su si fàere, su si crèdere o pentzare sa matessi cosa de un’àteru, in s’àteru (es. su pipiu si identíficat in is mannos); averguare chie est unu, s’identidade de unu, it’est una cosa.
identificatziòne , nf Definition nau de su cristianu, su si pàrrere o pentzare un’àteru; su identificare, precisare, averguare s’identidade de una cosa o de ccn.
ideósu , agt: bideosu Synonyms e antonyms
ideàticu
Sentences
ma ite balla cheriat cust'ideosu de pitzinnu?! ◊ chie ne lis leat capu a cussos ideosos de su chi lis ballat in conca? (A.Pau)◊ unu de sos duos médhigos fuit ideosu e fogaritzu, cadredhosu e presumidu
Etymon
srd.
Translations
French
extravagant
English
peculiar
Spanish
extravagante
Italian
stravagante
German
extravagant.
idereghennàu ideleghennàu
iderriài, iderriàre, iderriàri , vrb: idirriai, irderriai Definition fàere érriu un’animale angiau, bochíere is angiones o is crabitos po salvare su madriedu, menguare is prochedhos de sa màdria angiada; menguare is pigionatzos a su cardu o àteras erbas de ortu, bogare pranteri tropu cracu Synonyms e antonyms istellare* / sderriai, illascare, immamare Sentences su pastori idérriat su mardiedu: pesat is angionis féminas e bocit is mascus ◊ s'àbbila irdérriat prus de una murva ◊ no s'idérriant is brebeis a angionis de callu.
iderrigàri , vrb: irderrigai,
irdirricare,
sdarrigai Definition
fàere a dolore o pònnere dolore mannu a errigos, a s’ischina in su tretu de is errigos
Synonyms e antonyms
illumbai,
illumbedhare,
irrenare,
isarrigai,
iscrocare 1,
isderenare
Sentences
is massaus si funt irderrigaus carrixandu
Etymon
ltn.
*ex derenare
Translations
French
causer mal aux reins
English
to weary
Spanish
doler los riñones desriñonar
Italian
direnare
German
kreuzlahm machen.
iderrigàu , pps, agt Definition de iderrigari; chi est illumbau, a dolore de errigos Synonyms e antonyms irrenadu.
idhói , avb: dhoe*, illoi Definition avb. de logu / andhare per illoi per illai (perilloiberillai) = bandulai, curruntonare Synonyms e antonyms bi Sentences idhoi biviant is gianas ◊ issas idhoi tenint totu.
idhòstra, idhòstre, idhòstro , nf, nm Definition iscoba màsciu, o màscina, genia de linna chi no faet tanti manna, ma a cotzighina grussa, bona po carbone e a fàere pipas, portat sa fògia minudedhedha, frorighedhu pitichedhedhu, biancu e cracu Synonyms e antonyms cantentarzu, castagnarza, ghidhostra*, obiostri, salinavémina, túfera Sentences tziu Vissente, puntandhe in d-un'istupu de idhostre, aiat agatau un'ómine fertu Scientific Terminology mt, Erica arborea.
idiòma , nm Synonyms e antonyms limba.
idirriài iderriài