istratallài, istratallàre , vrb: stratagliai Definition
pigare a foedhos malos, foedhare male a unu; bogare a fora, fàere fuire
Synonyms e antonyms
agegherai,
bocare,
caciare,
inchirriai,
isciuliai,
isfraitzare,
istrulliare,
salargiare
Sentences
istratallat óminis e féminas a itzérrius e a frastimus po torrai a su trabballu
2.
mi at arrifudau sa filla… e istratallau! ◊ custas féminas las istratallamus, no las lassamus in cue bivendhe a poderiu! ◊ chi dhus intendit ajaju nci dhus istratallat!◊ is pavonis ant pigau sa carroga a abbíchidus e nci dh'ant istratallada de mesu intzoru
3.
a dónnia contonada cudhu isparàt unu guetu e is pillonis torrànt a fuiri istratallaus
Etymon
itl.
stratagliare
Translations
French
chasser
English
to drive away
Spanish
echar
Italian
scacciare
German
vertreiben.
istratamazàre , vrb Definition crastare su pegus mascu a pistadura; tratare male, pistare, pigare a ispintas Synonyms e antonyms crastai, immaxai, istrastare, magliai 2. a tie ti istratamazant e si podet dare chi ti fetant sa pedhe puru ◊ che li est rutu su bonete in sa trébbia e bi l'at totu istratamazadu.
istratazàre , vrb Synonyms e antonyms istrastare, istratamazare.
istratinavías , nf Definition genia de erba (cardu) totu ispina Synonyms e antonyms cadalava, cadàtola, colustídhiu, istrainabias Scientific Terminology rba Etymon srd.
istratòdhere , vrb: istrotòdhere Definition agiummai coment'e istratallare, fàere istesiare, istacare, pigare cun fortza; a logos fintzes orrúere de logu artu Synonyms e antonyms istacare, istòdhere, spodhai Sentences como chi ant ingustadu, cussos sunt malos a istrotòdhere ◊ sos puzones no che los poto istrotòdhere de binza! 2. abbàida chi no n'istrotodhas de cue! Etymon srd.
istratòla , nf Definition camminu malu, totu a fossos, a iscamedhos
istratolzàda , nf Synonyms e antonyms imbudada, imperta, ispinta Sentences mi deit un'istratolzada e mi fateit subra e suta che bia de carru!
istratonàre , vrb Definition its, camminare a iscutuladas? imbruconare? Sentences fit caminanne a passu chene istratonare.
istràtu , nm: estratu* Definition sa sustàntzia chi si ndhe bogat seberada de calecuna cosa; paperi o documentu cun is datos prus importantes de unu contu, de una chistione, de una situatzione; riassuntu de un'òpera.
istratúgliu , nm Definition burdellu, sciarrocu Sentences si arritzat Caravúgliu daghi intendhet chi cópia ndh'at dadu!… trazamentu, istratúgliu, pariat ch'isfundhàt su tauladu!
istràtula , nf Definition parisedhu, tretighedhu in paris in logu de orrocas, ue faet a si firmare.
istratzabbértulas , nm Definition genia de animaledhu areste, ammesturu de lèpere e de conillu, cun sa conca chi si betat prus a su lèpere ma cun su dossu de conillu, cun cambas curtzas Scientific Terminology anar Etymon srd.
istratzàda , nf Definition
su istratzare, tiradura a cropu
Synonyms e antonyms
frapu,
frata 1,
iscratzada,
istratzadura,
tiradura
Sentences
ant intesu un'istratzada forte: fit su massaju chi ndhe aiat bodhidu sa tega de su pisellu
Etymon
srd.
Translations
French
déchirure
English
rear
Spanish
tirón
Italian
strappo
German
Entreißen.
istratzadórju , nm Definition sentidu forte, chi paret de ndhe iscravare s'ànima; afinamentu de ànima, apititu forte Etymon srd.
istratzadúra , nf: istratzatura Definition su istratzare Synonyms e antonyms istrancanadura Sentences su pinnetu fit intumbitu de unu nuscu de vintza, de sarmentos e fotzas pistatas o secatas a istratzatura Etymon srd.
istratzàju , nm: istratzarzu Definition comporadore de orrobba bècia, de tzapulina; fintzes unu bestiu de tzapulina, cun bestimentu béciu Synonyms e antonyms istratzeri 2. a sa mama li pariat disonore a mandhare a iscola su pitzinnu che un'istratzarzu Etymon srd.
istratzàre , vrb: istrutzare,
straciai Definition
tirare forte a cropu (fintzes po ndhe pigare cosa a chie dha portat o no dha bolet lassare o giare), pigare a fortza segandho sa cosa puru
Synonyms e antonyms
afrapare,
arrancai,
arrebatare,
illatzare,
iscrúfere,
iscúrpere,
isfrapare,
stiritzai
Sentences
istratzare dae manos una cosa a unu ◊ no che istratzes sos fòglios dae su líbberu! ◊ ndhe li ant istratzadu sas carres, li ant pisuladu sa carena ◊ a sos màrtires cristianos lis istratzaiant sas carres cun pètenes de ferru ◊ sos corbos, chene pietu, sont istrutzanne s'úrtimu petolu
Etymon
itl.
stracciare
Translations
French
arracher,
déchirer
English
to tear (up)
Spanish
arrancar
Italian
strappare
German
entreißen.
istratzàrzu istratzàju
istratzatúra istratzadúra
istratzédhu , nm Definition istràciu piticu, istracighedhu.