schíchera , nf: schíchiera Definition giogu a birillas, a pículas, o fintzes sa manera de tirare sa birilla (candho si depet tirare atesu e tocat a pònnere sa manu in benugos) Sentences po giogai a schíchera tocat a èssi assumancus in dus: si fait su fossedhu in terra e serbint is biríglias Scientific Terminology ggs.
schicherài , vrb Definition giogandho a birillas, tirare a cropu sa birilla posta tra s'unga de su pódhighe mannu e sa matza de s'inditziali e bochíere (fèrrere) cussa de su cumpàngiu (chi segundhu de ite est fata si podet fintzes segare, schicherai) Sentences a schicherai est a ferri sa ballina firma de un'àteru giogadori candu unu fait spondi sa sua cun d-unu pistincu.
schícheru , nm Definition bínchida, tanti de puntos giogandho a birillas.
schichiàda , nf Definition su schichiai, su chi si narat (prus che àteru in cobertantza) o chi si faet po fàere a cumprèndhere calecuna cosa Synonyms e antonyms acínnidu Sentences abarrit seguru, su meri, apu cumpréndiu sa schichiada! (F.Carlini) Etymon srd.
schichiài , vrb Definition acinnare a ccn. cosa (prus che àteru cun foedhos naos in cobertantza, ma no solu) Sentences de custa cosa nd'ant schichiau a su preidi puru e gei est de acórdiu (I.Pillosu)◊ fait s'ogu a su pastori e dhi schíchiat a boxi bàscia: Toca, torrancedhi a ghetai sa pedra asuba!◊ ti dh’emu schichiau ca Francisca mi est pràxia!◊ mamma, fui in s'abbramu de ndi dhi schichiai e immoi si dhu nau.
schíchiera schíchera
schidài , vrb: ischidare*, scidai, scirai Definition acabbare de dormire; fàere passare su sonnu; cricare de èssere prus abbistos o prus atentos Synonyms e antonyms abbeltudare, abbitzare, irvertudare, sciambullai, seguzare / allutae | ctr. dormire Sentences mi scidai fatuvatu, notesta, a tussi fintzas chi mi ndi seu pesada ◊ a una filla fémina depit andai sa mama a ndi dha scidai ◊ po si ndi scidai su sonnu s'isciàcuat sa cara 2. scida, Bidhanoa, scida!
schidonàda , nf Definition sa cosa chi cabet totu a una borta infrissia in s'ischidone Synonyms e antonyms ispidada, spidonada Sentences fui totu sa noti a fúrriu a fúrriu cument'e una schidonada de petza Etymon srd.
schidonài , vrb: inschidonai*, schironai Definition infrissire, púnghere sa petza in s'ischidone po dh'orrostire Synonyms e antonyms iferchire, ifertzire Sentences schidonai sa petza.
schidonèra , nf Definition genia de parastàgiu a pònnere is ischidones Etymon srd.
schidòni , nm: ischidone*, schironi Synonyms e antonyms ispidu Sentences maistu ferreri, schidoni de linna.
schídu , agt: ischidu* 1,
scidu Definition
chi o chie est a ogos apertos, faendho atentzione, chi no tenet sonnu
Synonyms e antonyms
ischidadu,
izadu
/
abbillu,
abbistu,
speltu
| ctr.
dormiu
Idioms
csn:
sonniai a sa scida = bisare a ogros abbertos; donai, fai scidu = fàghere carchi cosa pro serbire de abbizu, de avisu, pro chi àtere intendhat, itl. dare l'allarme
Sentences
cussu est scidu che marxani in mesu de is angionis!
Translations
French
éveillé
English
awake
Spanish
despierto
Italian
désto
German
wach,
munter.
schifítu , nm Definition its, ischifu? Sentences sa prima crapa si fit pesada a bebbéchinos, sa de duas su matessi schifitu.
schífu , agt, nm: ischifu*, schivu Definition chi faet coment'e a gana lègia, genia de gana lègia chi si sentit po cosa chi no praghet, chi est cosa de arrefudare: in cobertantza, su margiane Synonyms e antonyms afàstiu, àscamu, ascu, gheléstia, grisu, irgrísiu, ischefa, ischifera, schivori / abborrésciu, ascamile, ischifosu Sentences bandulleri schivu, passa a innòi! ◊ fac'e coga schiva! 2. fut unu logu acantu su schivu apretàt, no fiat a fidai mancu a dedí chi dhu'iat robba minuda e si betàt finas a su mardiedu
schífu 1 , nm: ischifu* 1, schivu 1 Definition genia de barca a fundhu ladu, ciatu, longa agiummai oto metros e larga duos; schivu est sa scifedha o tianu de linna po impastare sa farra e cumossare Synonyms e antonyms balva / conca 1, conconedhu, ischivedha, lebbreri.
schighígliu , nm Definition genia de nígridu, chighígliu, tzérriu, chi betant is ómines ballandho comente atripant su pei a terra Synonyms e antonyms boche, bérchida, irgargu, ólchidu, tírriu Etymon srd.
schighitzí , vrb Definition iscabbúllere de un'impíciu, èssere líbberos Synonyms e antonyms iscabbúllere.
schiliài schiài
schiligavénu , nm Synonyms e antonyms fuisèssini, lantzinavenu, liscierba, lissialissiaebra, saltiavenu, segavenu, signurica Scientific Terminology anar, chalcides chalcides.
schíliu schéulu