trarchía , nf: traschia,
trascia,
tríschia Definition
tempus malu meda, de abba forte, sighia, tragonaja de abba, nie, bentu totu impare; fintzes dannu, dirgràtzia, malasorte / ite traschia! = ita dannu!
Synonyms e antonyms
istrachia,
librina,
strasura
/
desacatu,
digràtzia
Sentences
fit una die de iberru, s'àghera ingrisada prena de nues nighedhas pariat chi depiat iscadenare una traschia mala ◊ daghi isvanint sas últimas trascias de s'ierru, su sole mandhat piús calorias ◊ at afrontadu dogni trascia: ràndhine, abba, astrau, bedhia, nie russu, bentu ◊ est note de traschia: ruzidendhe múilat su bentu chi paret passendhe traigolzos ◊ sas tríschias de abba pariant cànnaos a pennuleri dae sas nughes de bambaghe (A.Pau)
2.
bisonzat a parare fronte a totu sas traschias chi benint! ◊ li at arrivatu una tríschia de corfos de ramu, ispuntatas de pede e istuturratas ◊ fizu de mama ditzosa, de babbu s'allegria, mai ti lompat dannu, mai tenzas traschia! ◊ tue ses luna in sa traschia!
Scientific Terminology
tpm
Etymon
ltn.
thrascias
Translations
French
tempête,
tourmente
English
storm (snow)
Spanish
tormenta,
vendaval
Italian
bufèra,
tempèsta,
torménta
German
Sturm.
trarchiàrzu , nm: traschiarzu Definition
bentu fridu meda de travuntana, tempus malu, de traschia
Scientific Terminology
tpm
Etymon
srd.
Translations
French
aquilon
English
boreas
Spanish
cierzo
Italian
rovàio
German
Nordwind.
traschía trarchía
tràschia , nf Definition mància.
traschiàdu , pps, agt Definition de traschiare e -are 1; chi dhi at fatu male sa traschia Synonyms e antonyms irfortunadu, mabassortau, malafadau, sciortunau | ctr. diciosu, bonu 2. pro sos betzos chi vivent in s'ammentu sunt medas sas dies traschiadas (M.L.Pisanu) Etymon srd.
traschiàre , vrb Definition fàere traschia, distrúere sa cosa comente faet su tempus malu Sentences de tramuntana su gélidu bentu onzi pianta mala est traschiendhe (V.Sanna) Etymon srd.
traschiàre 1 , vrb Definition fàere tràschias, màncias Synonyms e antonyms ammaciae, macrare, tacare Etymon srd.
traschiàrzu trarchiàrzu
traschillài , vrb: trischillai Definition tocare a conca, furriare su crebedhu, ammachiare; alligrare a binu Synonyms e antonyms ammachiae, irbariare / inciarire, pischilliare Sentences ma nc'istupas de ingunis, petzu 'e tontu, ita ses, traschillendidiri?! (F.Inconis) 2. cussu portat su ciorbedhu traschillau, ghetendi perda a sa genti chi passat! ◊ dèu gei nau ca cussa est genti traschillara a conca!◊ sa bixina tenit una filla lègia e unu pagu traschillara de ciorbedhera ◊ su prus giovonedhu no fut abbituau a su binu e no ammancàt de si trischillai.
traschiòre , nm Synonyms e antonyms isentíghine Etymon srd.
traschiósu , agt Definition nau de su tempus, chi faet a traschia, malu meda Sentences su chelu fit traschiosu de sa basca Etymon srd.
trascía trarchía
trasciàdu , agt Definition nau de ccn., chi est fertu a traschiore, iscimpru Synonyms e antonyms bichillocu, innóchidu, ispistulonadu, listrone, scioncu, tontarrone | ctr. àbbili, abbistu, intelizente Etymon srd.
tràscina tràcina
trascúra , nf, nm: trascuru Definition
su pagu incuru in su fàere o po fàere is cosas, su lassare andhare is cosas a s'afaiu, a su chi ndhe arresurtat
Synonyms e antonyms
descuidu,
discodiau,
mindhafutia,
trascuradesa,
trascuràntzia,
trascuronzu
/
scuntivíciu
| ctr.
contibizu
Sentences
pone su sonnu abbandha, ca in custa ocasione no bi cheret trascuru! ◊ sa trascura est cumpanza de sa mala ventura
Etymon
srd.
Translations
French
négligence
English
negligence
Spanish
negligencia,
dejadez
Italian
trascuratézza,
negligènza
German
Nachlässigkeit.
trascuradèsa , nf Definition
su èssere o fàere chentza incuru, cun pagu contivígiu
Synonyms e antonyms
trascura,
trascuramentu
| ctr.
linghizu
Translations
French
négligence
English
oversight
Spanish
negligencia,
dejadez
Italian
trascuratàggine
German
Nachlässigkeit.
trascuràdu , pps, agt: trascuratu Definition
de trascurare; chi no tenet incuru, no giaet cura
Synonyms e antonyms
discodiau,
discoidosu
| ctr.
apidinadu,
contipizosu
2.
custu fit un'ómine chi no aiat nudha de trascuradu
Translations
French
négligent
English
negligent,
neglected
Spanish
negligente
Italian
negligènte
German
nachlässig.
trascurài , vrb: trascurare Definition pigare is cosas a pagu incuru Synonyms e antonyms discodiare, iscabidare | ctr. atèndhere, contifizare, giacurare.
trascuraméntu , nm Definition su trascurare Synonyms e antonyms trascura, trascuradesa, trascuronzu Sentences portat grandu dannu su trascuramentu! Etymon srd.
trascurància, trascuràntzia , nf Definition
su pigare is cosas a pagu incuru, su lassare is cosas a comente bolent andhare
Synonyms e antonyms
abbandhonu,
descuidu,
disamparu,
scabudu,
scoidu,
trascura,
trascuradesa,
trascuronzu
| ctr.
coidade,
contibizu,
presse
Sentences
dezis piànghere cun làgrimas de fogu sa trascuràntzia de custu consizu!
Translations
French
incurie,
laisser-aller
English
carelessness
Spanish
incuria,
desidia
Italian
incùria
German
Sorglosigkeit.