Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

trarchía , nf: traschia, trascia, tríschia Definitzione tempus malu meda, de abba forte, sighia, tragonaja de abba, nie, bentu totu impare; fintzes dannu, dirgràtzia, malasorte / ite traschia! = ita dannu! Sinònimos e contràrios istrachia, librina, strasura / desacatu, digràtzia Frases fit una die de iberru, s'àghera ingrisada prena de nues nighedhas pariat chi depiat iscadenare una traschia mala ◊ daghi isvanint sas últimas trascias de s'ierru, su sole mandhat piús calorias ◊ at afrontadu dogni trascia: ràndhine, abba, astrau, bedhia, nie russu, bentu ◊ est note de traschia: ruzidendhe múilat su bentu chi paret passendhe traigolzos ◊ sas tríschias de abba pariant cànnaos a pennuleri dae sas nughes de bambaghe (A.Pau) 2. bisonzat a parare fronte a totu sas traschias chi benint! ◊ li at arrivatu una tríschia de corfos de ramu, ispuntatas de pede e istuturratas ◊ fizu de mama ditzosa, de babbu s'allegria, mai ti lompat dannu, mai tenzas traschia! ◊ tue ses luna in sa traschia! Terminologia iscientìfica tpm Ètimu ltn. thrascias Tradutziones Frantzesu tempête, tourmente Ingresu storm (snow) Ispagnolu tormenta, vendaval Italianu bufèra, tempèsta, torménta Tedescu Sturm.

trarchiàrzu , nm: traschiarzu Definitzione bentu fridu meda de travuntana, tempus malu, de traschia Terminologia iscientìfica tpm Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu aquilon Ingresu boreas Ispagnolu cierzo Italianu rovàio Tedescu Nordwind.

traschía trarchía

tràschia , nf Definitzione mància.

traschiàdu , pps, agt Definitzione de traschiare e -are 1; chi dhi at fatu male sa traschia Sinònimos e contràrios irfortunadu, mabassortau, malafadau, sciortunau | ctr. diciosu, bonu 2. pro sos betzos chi vivent in s'ammentu sunt medas sas dies traschiadas (M.L.Pisanu) Ètimu srd.

traschiàre , vrb Definitzione fàere traschia, distrúere sa cosa comente faet su tempus malu Frases de tramuntana su gélidu bentu onzi pianta mala est traschiendhe (V.Sanna) Ètimu srd.

traschiàre 1 , vrb Definitzione fàere tràschias, màncias Sinònimos e contràrios ammaciae, macrare, tacare Ètimu srd.

traschiàrzu trarchiàrzu

traschillài , vrb: trischillai Definitzione tocare a conca, furriare su crebedhu, ammachiare; alligrare a binu Sinònimos e contràrios ammachiae, irbariare / inciarire, pischilliare Frases ma nc'istupas de ingunis, petzu 'e tontu, ita ses, traschillendidiri?! (F.Inconis) 2. cussu portat su ciorbedhu traschillau, ghetendi perda a sa genti chi passat! ◊ dèu gei nau ca cussa est genti traschillara a conca!◊ sa bixina tenit una filla lègia e unu pagu traschillara de ciorbedhera ◊ su prus giovonedhu no fut abbituau a su binu e no ammancàt de si trischillai.

traschiòre , nm Sinònimos e contràrios isentíghine Ètimu srd.

traschiósu , agt Definitzione nau de su tempus, chi faet a traschia, malu meda Frases su chelu fit traschiosu de sa basca Ètimu srd.

trascía trarchía

trasciàdu , agt Definitzione nau de ccn., chi est fertu a traschiore, iscimpru Sinònimos e contràrios bichillocu, innóchidu, ispistulonadu, listrone, scioncu, tontarrone | ctr. àbbili, abbistu, intelizente Ètimu srd.

tràscina tràcina

trascúra , nf, nm: trascuru Definitzione su pagu incuru in su fàere o po fàere is cosas, su lassare andhare is cosas a s'afaiu, a su chi ndhe arresurtat Sinònimos e contràrios descuidu, discodiau, mindhafutia, trascuradesa, trascuràntzia, trascuronzu / scuntivíciu | ctr. contibizu Frases pone su sonnu abbandha, ca in custa ocasione no bi cheret trascuru! ◊ sa trascura est cumpanza de sa mala ventura Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu négligence Ingresu negligence Ispagnolu negligencia, dejadez Italianu trascuratézza, negligènza Tedescu Nachlässigkeit.

trascuradèsa , nf Definitzione su èssere o fàere chentza incuru, cun pagu contivígiu Sinònimos e contràrios trascura, trascuramentu | ctr. linghizu Tradutziones Frantzesu négligence Ingresu oversight Ispagnolu negligencia, dejadez Italianu trascuratàggine Tedescu Nachlässigkeit.

trascuràdu , pps, agt: trascuratu Definitzione de trascurare; chi no tenet incuru, no giaet cura Sinònimos e contràrios discodiau, discoidosu | ctr. apidinadu, contipizosu 2. custu fit un'ómine chi no aiat nudha de trascuradu Tradutziones Frantzesu négligent Ingresu negligent, neglected Ispagnolu negligente Italianu negligènte Tedescu nachlässig.

trascurài , vrb: trascurare Definitzione pigare is cosas a pagu incuru Sinònimos e contràrios discodiare, iscabidare | ctr. atèndhere, contifizare, giacurare.

trascuraméntu , nm Definitzione su trascurare Sinònimos e contràrios trascura, trascuradesa, trascuronzu Frases portat grandu dannu su trascuramentu! Ètimu srd.

trascurància, trascuràntzia , nf Definitzione su pigare is cosas a pagu incuru, su lassare is cosas a comente bolent andhare Sinònimos e contràrios abbandhonu, descuidu, disamparu, scabudu, scoidu, trascura, trascuradesa, trascuronzu | ctr. coidade, contibizu, presse Frases dezis piànghere cun làgrimas de fogu sa trascuràntzia de custu consizu! Tradutziones Frantzesu incurie, laisser-aller Ingresu carelessness Ispagnolu incuria, desidia Italianu incùria Tedescu Sorglosigkeit.