A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

trapantàre , vrb Definitzione andhare, essire coment'e isparessendho, a ue no s'ischit Sinònimos e contràrios trabentare* Frases no boche trapantedas! – neit sa minnanna, ma niunu aiat boza de si che illalgare (A.Langiu).

trapantàre 1 , vrb Definitzione pertúnghere, istampare a trapante.

trapànte, trapànti , nm Definitzione aina cun punta de atzàrgiu po istampare ferru, pedra, àtera cosa tostada meda (fintzes terràglia); fintzes aina de su sabbateri, coment'e a pintza cun orrodedha totu a puntas tuvudas, po fàere istampos in sa pedhe Sinònimos e contràrios girabbachinu, tràbbanu, tràpulu 2. cussu pastori fait sa pertunta a is brebeis cun su trapanti Terminologia iscientìfica ans Ètimu ctl. trepant Tradutziones Frantzesu foreuse, vilebrequin, trépan Ingresu drill Ispagnolu taladro Italianu tràpano Tedescu Bohrer.

trapàre , vrb Definitzione fàere segadas o trincos a lepedha, a gurtedhu, o fintzes segare a sola si est cosa tostada o frida Sinònimos e contràrios intacugliare, ispitighedhare, sacai / trapai* Frases si trapat s'olia pro la cufetare, sa castanza pro l'arrustire ◊ su fritu mi at trapadu totu sas manos ◊ s'impastu tropu rassu si trapat, comente assutat, si no est abbadu meda 2. adhae si bidet una lughe atzesa tremulendhe che oju lagrimosu in tundhu in tundhu trapendhe sa note (G.Fiori)◊ su dolore punghet e trapat carres e sentidu Tradutziones Frantzesu graver, entailler, fendre Ingresu to engrave, to notch, to cleave Ispagnolu incidir, hendir Italianu intagliare, incìdere, fèndere Tedescu schnitzen, einschneiden.

trapàri trapài

traparígliu trapadígliu

traparíli , nm Definitzione istampu, buidu, trapadura / matones a t. = istampaos.

trapàssa , nf Definitzione genia de ingannu, de falsidade Sinònimos e contràrios abberintu, cumpoltura, estremagiogu, imbovu, màngana, tarasca, tràglia, tramòglia, trampa, troga Ètimu spn. trapaza.

trapassadúra , nf Definitzione su trapassare, su passare de parte in parte Sinònimos e contràrios trapadura Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu transpercement Ingresu transfixing Ispagnolu transfixión Italianu trafiggiménto Tedescu Durchbohren.

trapassài, trapassàre , vrb: traspassai, traspassare Definitzione púnghere o segare passandho de parte a parte Sinònimos e contràrios ifertzire, taladrare Frases sete ispadas de dolore su coro mi ant trapassadu ◊ Ulisse solu resessiat cun fritza a trapassare dóighi anedhos totu in fila apare ◊ sa ghidhighia trapassat peri sa pedhe de su boe ◊ issu teniat totu su necessariedhu po agiudai su pobiritu a nci trapassai a s'atra vida ◊ ajaja si contàt custu contu candu fiaus sétzius in pratza e is istedhus froriant in su celu coment'e ogus luxentis chi si trapassànt s'ànima Ètimu itl. trapassare Tradutziones Frantzesu transpercer Ingresu to transfix Ispagnolu traspasar, atravesar Italianu trafìggere Tedescu durchbohren.

trapasséri , agt, nm Definitzione chi o chie faet male a s'àteru a traitoria, chi dhi portat sa traitoria Sinònimos e contràrios caratzanu, falsu, fingidore, fingidu, ifidau, traitore Frases trapassera, daet a bídere una cosa e ti est faghindhe sa furca! ◊ trapassera mala, est a prima cun totu su biginau Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu traître, trompeur, perfide Ingresu traitor, deceiful, wicked Ispagnolu traidor, engañador Italianu traditóre, ingannévole, pèrfido Tedescu Verräter, Betrüger, betrügerisch.

trapassería trapacería

trapàssu , nm: atrapassu, trabassu, trebassu, trepàtziu Definitzione giaúngiu, de istare chentza papare nudha, chi si faet de gióbia a sàbadu in chida santa, o fintzes giaúngiu mannu ca no si tenet it'e papare Sinònimos e contràrios dejunu, giaugnu Frases bi ndh'at de malaigher su destinu ca mi tocat de fagher su trebassu (Piras) Ètimu itl. trapasso.

trapatàre , vrb Sinònimos e contràrios maligorare, peleare Frases b'at chie che trapatat sa vida gherrandhe, che framma mórtura, in su sartu ◊ a frorint sas tupas chi, a ghisa de colovros, trapatant ritzas po chèrrere papare su chelu? ◊ babbos nostros trapataiant cantandhe su travallu.

trapàu , pps, agt Definitzione de trapai; chi est totu fatu a istampos, passau de parte in parte Sinònimos e contràrios istampau, paltusatu, peltuntu Tradutziones Frantzesu criblé Ingresu riddled Ispagnolu acribillado, agujereado Italianu crivellato Tedescu durchlöchert.

trapèi , nm Definitzione genia de iscapolàriu chi si ponet a su pipiu chi istentat a camminare / segai su t. = iscapai a pei.

trapèra , nf Definitzione fémina chi sestat e cosit bestimentu Frases est andhada a domo de sas traperas a si racumandhare sa munnedha ◊ truncat e sestat de dogni manera: zughet sa limba che fóscighe de trapera! Terminologia iscientìfica prf Tradutziones Frantzesu couturière Ingresu dressmaker Ispagnolu modista, costurera Italianu sarta Tedescu Schneiderin.

trapéri , nm: draperi Definitzione maistu de pannu, maistu chi sestat e cosit bestimentos Sinònimos e contràrios festadore, sartu 1 Frases cale est su traperi chi at sestadu su mantu de s'universu? Terminologia iscientìfica prf Ètimu ctl. draper Tradutziones Frantzesu couturier Ingresu tailor Ispagnolu sastre, modista Italianu sarto Tedescu Schneider.

trapètus , nm Definitzione genia de erba a fògias largas chi creschet is mesu de orrocas in logu de palassole: cale? Frases cuss'abba sumit a retentu tra tzufos de azu-porru e de trapetus Terminologia iscientìfica rba.

trapétziu , nm Definitzione figura giométrica prana cun duos latos parallelos de is bàtoro chi dhu faent.