A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

transídu , pps, agt: atrassidu, trassidu, trassitu Definitzione de transire; nau de ccn., chi est coment'e atontau o ammammalucau de s'ispantu, de sa meravíglia, po cosa chi no s'ibertaiat própriu, bista mai Sinònimos e contràrios abbaucadu, atrallaradu, spantau, trassicu Frases daghi apo bidu cussa funtzione mi so restadu transidu e cunfusu ◊ fint trassitos de cantu fit baratu s'afitu pro una domo gai ◊ ndh'est restadu a buca abberta, trassidu, intendhindhe chi un'ambidha fit gai longa ◊ fint transidos abbaidendhe s'ispantu Tradutziones Frantzesu stupéfait Ingresu dismayed Ispagnolu estupefacto, atónito Italianu sbigottito, stupefatto, attònito Tedescu verblüfft, erstaunt.

transíe trancíre

transilléri , nm, nf: trantzilleri, trantzilloru, trintzillera, trintzilleri, truntzilleri Definitzione unos cantu acàpios postos impare in su derreri de sa sedha, pendhe pendhe, po acapiare, apicare cosa, e fintzes su chintórgiu po acapiare sa sedha etotu a s'animale Sinònimos e contràrios presógliu / apasibi, pendhone Maneras de nàrrere csn: a t. = a gurdoni; portai fangotu a trantzilleris = apicadu a sa sedha; zúchere a ccn. a trantzilloru = portaidhu sempri apicigau avatu (fintzas innamoradu) 2. cussa ti nche ghetat sa dommo, ti nche ghetat, ca no bi cheret su trantzilleri tuo a mantènnere una fémina prena de bíssios! ◊ nara, ma no seghist is trantzilleris meda meda, no! 3. sa superba bogat su frutu a trintzilleris Ètimu spn. trencillo Tradutziones Frantzesu ficelle de la selle Ingresu saddle string Ispagnolu cincha Italianu legàcciolo della sèlla Tedescu Schlaufe.

transíre , vrb: transiri 1, trantziri 1, trassire Definitzione abbarrare o fintzes lassare ispantasiaos, meravigliaos meda e fintzes cun dispraxere / pps. transidu Sinònimos e contràrios ispantai, trassicare Frases mi trasso de no mi àere avelenadu sos fiagos chi deo che apo ingullidu (G.Ruju)◊ custu fatu ancora oe trassit sa zente! Ètimu ctl. transirse Tradutziones Frantzesu stupéfier Ingresu to astonish Ispagnolu asombrar Italianu stupefare, trasecolare Tedescu erstaunen, verblüfft sein.

transíre 1, transíri trancíre

transíri 1 transíre

trànsit trànsi

transitívu , agt Definitzione nau de una genia de verbos de atividade, chi podent pigare unu cumplementu ogetu.

trànsitu , nm Definitzione su colare, tràvigu / t. de morte = morte, puntu de mortu Sinònimos e contràrios transu Frases mi des batire a trànsitos de morte si tue puru ti mi mustras dura umpare cun sa mia mala sorte ◊ altzare in punta a su monte sagradu de roca in roca in trànsitos de morte, crelu, Barore, no fit bagatella! (P.Casu)

transíu , pps, agt: trantziu Definitzione de transiri, -ire 1; nau de ccn., chi est mesu macu Sinònimos e contràrios andhau, barigadu, colau, frantu, tróciu / macotu, machillotu, machisóngiu.

transósu , agt, nm: trassosu Definitzione chi o chie est totu trassas, prenu de trassas malas Sinònimos e contràrios ammalisciadu, androgheri, fraíciu, gafante, malgone, trasseri, trassista Frases est trassosu chei su matzone ◊ cudhu coiamprosu est su lodhe, e za no est transosu…: no ti fides e fue, daghi lu seras! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu rusé Ingresu astute (person) Ispagnolu astuto Italianu astuto Tedescu schlau.

trànsu , nm Sinònimos e contràrios trànsitu*.

trantàllu , nm: tratallu, tratazu Definitzione orrughedhu de ossu (o de ferru) de is sonàgias, de is campanas, apicau aintru, po dhas fàere sonare; in cobertantza, sa natura de s'ómine Sinònimos e contràrios antarzu, batàgliu*, limbassa, limbatzu, limbedha, matàgliu, pichiagiolu Frases po s'Orroseri o sa Befana s'arrepíchiu de sa campana acumpangiàt sa crufessone ◊ sonat is campanas chi parit ca portant unu tiàulu in dogna tratallu! ◊ mancai mi furri dèu a tratallu, ma is campanas po sa festa depint sonai! ◊ su bentu santziàt s'impicau coment'e su tratallu de una campana 2. cudha cosa in mesu de is cambas pariat su tratallu de sa campana manna Tradutziones Frantzesu battant Ingresu clapper Ispagnolu badajo Italianu batàcchio Tedescu Glockenschwengel.

tràntula taràntula

trantulòne , agt Definitzione chi est a su tàmbula tàmbula, chi est pagu seguru fintzes in su fàere Sinònimos e contràrios tzantzigaditu | ctr. securu, tzérrimu Frases oe torro a inoghe, trantulone, tristu e muduleu, e no canta canta coment'e candho fio giòvanu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu chancelant Ingresu swaying, hesitant Ispagnolu tambaleante Italianu barcollante, tentennante Tedescu schwankend.

trantzacóllu, trantzagóllu , nm Definitzione fasche de linna intrada in d-unu fuste (o àteru) chi si ponet in su codhu: sa fasche che arresurtat apalas, ananti si poderat su fuste; in cobertantza, cosas chi si faent ammalaògia o chentza praxere Frases est recuendhe cun su trantzacollu 2. so traxinendhe su trantzagollu de s'esisténscia.

tràntzara , nf Definitzione passai in t. (nau de cosa giada po dha torrare) = fàghere a s'irméntiga irméntiga fintzas a candho no si torrat prus.

tràntze trànse

trantziài , vrb Sinònimos e contràrios issuzire, istregire, tòlchere, trancire

trantzidúra , nf Definitzione su trantzire, su mòvere de logu, ispostamentu fintzes de tempus Sinònimos e contràrios franghidura, istrizidura Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu déplacement Ingresu shifting Ispagnolu desplazamiento, aplazamiento Italianu spostaménto Tedescu Verschiebung.