A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

trancafílu , nm: trangafilu Definitzione tirighedha de orrobba po acapiare su deventale in su chintzu; tirighedha de orrobba de pònnere a singiale in mesu de unu libbru; filu po istèrrere s'orrobba po asciutare Sinònimos e contràrios presógliu Ètimu spn. *trancafilo Tradutziones Frantzesu signet Ingresu bookmark, cord Ispagnolu hilo, marcalibros Italianu cordoncino, segnalibro Tedescu Bindfaden, Lesezeichenband.

trancaíllu , nm Sinònimos e contràrios impedu / dobidori, duritu Tradutziones Frantzesu empêchement, frein Ingresu impediment Ispagnolu obstáculo, estorbo Italianu impediménto, rèmora Tedescu Hindernis.

trancamàglia , nf Definitzione cosa o atzione chi si faet cun trancu, in trampa Sinònimos e contràrios coglionu, trampa Frases in trancamàglia che li podiat bogare dai su coro s'arréjinu de comare ◊ mudare tiant chèrrere sa desdiciada sorte de fedales insoro rutos in trancamàglia ◊ sa trancamàglia de s'istadu fit chi, si su sordadu resessiat a recuire, li daiat una pólitza de chentu iscudos.

trancamallósu , agt, nm Definitzione chi o chie acostumat a fàere trancamàglias, imbodhigos, ingannos po su torracontu suo Sinònimos e contràrios arruseri, trafaneri, tramposu, trancheri, trapuleri Frases cussu trancamallosu narat de sa pedra pane: no li ponzas mente! Terminologia iscientìfica ntl Tradutziones Frantzesu flibustier, escroc Ingresu scoundrel Ispagnolu estafador Italianu filibustière, imbroglióne Tedescu Betrüger.

tranchèra , nf Definitzione ricamu in sa parte de ananti de s'imbustu, segundhu su costúmene.

tranchéri , agt, nm Definitzione chi o chie portat trancos, dhi praghent is denghes, a istare o a pigare a losingas; chi est inganiau a féminas o, nau de fémina, a ómines Sinònimos e contràrios dengheri / coallutu, pissineri Frases o istampaxinu lestu, trancheri e femmineri, aundi ti ses postu? ◊ bessiminci de innòi, curridori, trancheri! ◊ sa fémina tranchera fait s'ómini macu! ◊ issu fiat trancheri e totu pigau de su maligràbinu.

tranchiglidàde , nf: tranchillidade, trancuillidade, trancuillidadi Definitzione su èssere trancuillos, in asséliu, chentza pentzamentos, in paghe Sinònimos e contràrios abbaucu, assébiu, assussegu, paidhu, serenidade | ctr. oriolu Frases as a sos tzegos sa vista torradu e a sos coros sa tranchiglidade ◊ totu est cambiadu, tranchiglidade e recreu! Tradutziones Frantzesu tranquillité Ingresu quiet Ispagnolu tranquilidad Italianu tranquillità Tedescu Ruhe.

tranchígliu , agt: tranchílliu, tranchillu, trancuílgiu, trancuillu Definitzione chi est in asséliu, chietu, chentza arreolu o pentzamentos Sinònimos e contràrios asselenau, asseliau, asseriau, resetu, séliu | ctr. avolotadu, bolluzadu Maneras de nàrrere csn: t. che paba = chentza pidinos…; fàghere vida t. = chentza dificurtades, chentza patire bisonzu e ne dannos; mari t. = chi no bi at bentu, pàsidu; ista t.! = no ti les pessamentu! Frases istit trancuílgiu ca a votai contr'a is centralis atómicas andu e comenti! Ètimu ctl., spn. tranquil Tradutziones Frantzesu tranquille Ingresu peaceful Ispagnolu tranquilo Italianu tranquillo Tedescu ruhig.

tranchillài , vrb Definitzione istressiai, trantzire, istesiare e cambiare filada Sinònimos e contràrios iscritzire, iscrostiare, issuzire, istirire, istregire, tòlchere, transiri 1.

tranchillidàde tranchiglidàde

tranchílliu, tranchíllu tranchígliu

tranchinàre , vrb: trancuinai Definitzione su fàere de cambas de is pipios piticos; su istare sèmpere faendho, girandho, ammungiandho, impreaos in calecuna faina, fintzes atèndhere a ccn. Sinònimos e contràrios afateriai, arcobai, cuntronai, fainare / peleare Frases a su chertu de sa vida sa boghe tua annanghes: ries, apunzas, tranchinas, pianghes (G.Fiori)◊ est sempri trancuinendi, no asséliat mai ◊ su pische est friscu, est movendhe ancora s'irgutolu, tranchinendhe morimori 2. no ndi podit prus, scerada: totu cussas féminas bècias boint trancuinadas! ◊ no fait prus a dhu trancuinai, cussu pipiu: ariseu no dhu podemu apaxiai, prangendi circhendi sa mama! Tradutziones Frantzesu agiter Ingresu to wave, to shake Ispagnolu patalear, bregar Italianu dimenare, agitare Tedescu schlenkern, hin- und herbewegen.

trancíre, trancíri , vrb: transie, transire 1, transiri, trantzire, trantziri, trasiri, trensiri, trentzí, trentziri Definitzione cambiare camminu, istesiare unu pagu, passare de un'oru o tretu a un'àteru, de unu camminu a un'àteru, pigare o ispostare, mòvere de unu logu (o determinu) a un'àteru; fàere a mancu, pònnere a una parte po no istrobbare o èssere istrobbaos, lassare istare a un'àtera borta, a un'àteru tempus / pps. transiu, trànsiu Sinònimos e contràrios apaltare, arrociare, cansai 1, frànghere, ischerciai, istransire, issuzire, istregire, passai, pesai, stressiai, tasire, tòlchere, trantziai / crastinare, faltare Maneras de nàrrere csn: trantzirisí de pari = lassàresi, irbortàresi (nadu mescamente de ómine e fémina cojendhe o cojados); trantziri su puntu de… = colàreche su límite, isazerare; transire su pretzipitu = muntènneresi o istaresindhe de fàghere carchi cosa de malu, fràngheresi de s'ocasione de fàghere male; s'annu trasiu = s'annu coladu; transire su pecadu, sas cunzunturas malas = itl. fuggire il peccato, le occasioni; transire de + inf. = fàere a mancu de… Frases si no trancis t'investo! ◊ transidí unu pagu! ◊ transis istrada po no t'incontrare deo? ◊ no transo sos tzumbos de codina in sos buturinos ◊ trantzidí de innòi a ingudheni! ◊ comenti fatzu a trentzí sa màchina po passai tui?! ◊ transit caminu candu bit a mei ◊ fiat màrtura e no si transiat de su letu ◊ su landiredhu no at trantziu sa téula in crabetura ◊ dhi at torrau sa lei sena de transiri una vírgula de su chi dhoi fiat iscritu ◊ ti giuru ca de custu votu no potzu trantziri! ◊ trasiu su soli, bivis in rénniu de bellesa ◊ sas arbeghes de inoghe che dhas trantzo a Sa Serra ◊ che ant trantziu sa làcana de su cugnau ◊ trantzidi de dienanti!◊ de s'opinioni sua no dha pòciu trancí 2. fipo vénniu peri a pede, ma cras apo imperjos chi non poto trantzire ◊ de àteru podis transiri, ma no de mòrriri ◊ no aiat pótiu transire de si cojubare ◊ su pagu chi bivis, no trantzas minutu de acanta mia! (Pillai G.)◊ de su chi mi timemu no mi trancemu! 3. no dhu permitit Deus chi si trantzaus de pari ◊ si m'istimas tui, de pari no trantzeus! ◊ at trantziu su puntu de sa seriedadi e megat de èssiri disonestu ◊ pro transire su pretzipitu donzi die mi castigo ◊ no si podit trentziri su destinu 4. su tempus trasiu est meda ◊ mi timu ca at a tocai a transiri sa coja! Ètimu itl. transire Tradutziones Frantzesu éloigner, écarter, se déplacer Ingresu to remove, to step aside, to shift Ispagnolu apartarse Italianu discostare, distògliere, spostarsi, scansarsi, rinviare Tedescu entfernen, ausweichen.

trancósu , agt Definitzione nau de ccn., chi portat trancos, chi est totu trancos Sinònimos e contràrios trancheri / aponciau Ètimu srd.

tràncu trànca

trancuílgiu tranchígliu

trancuillamènte, trancuillamènti , avb Definitzione a sa séria, cun asséliu, in manera pàsida, chentza pentzamentos, a coro seguru.

trancuillidàde, trancuillidàdi tranchiglidàde

trancuillòne , agt, nm Definitzione chi o chie acostumat a èssere tropu chentza pentzamentu perunu, lassandho totu a comente bolet andhare Sinònimos e contràrios ilvioladu, lebiotu | ctr. apensamentau, apidinadu, penciamentosu Frases trancuillone, tantu za ti ndhe ses pesadu chito!… Terminologia iscientìfica ntl Tradutziones Frantzesu insuciant Ingresu carefree Ispagnolu despreocupado Italianu spensierato Tedescu sorglos.

trancuíllu tranchígliu