A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

trantzilléri, trantzillóru transilléri

trantzíre, trantzíri trancíre

trantzíri 1 transíre

trantzíu transíu

tranviéri , nm Definitzione chie trebballat in o cun is tranvios.

tranvíu , nm Sinònimos e contràrios tram.

traócu , nm, nf: trauca, traucu Definitzione una segada a bisura de ogu in s'orrobba cun s'inghíriu orrollau cun filu po intrare unu butone o una limeta, in bestimentu; nau in cobertantza, segada fata cun aina segante e puntuda Sinònimos e contràrios ageta, bachíglia, baga, oghedhu, sisa, trabu, traca Frases at postu su dischente a fàghere sos traucos e a ifretzire 2. si agatat a calicunu conchedha che a isse etotu li faghet carchi traucu a lepa! Ètimu ctl. trauc Tradutziones Frantzesu boutonnière Ingresu buttonhole Ispagnolu ojal Italianu occhièllo, àsola Tedescu Knopfloch.

tràpa , nf Definitzione apertura chi si faet in is teuladas po intrare lughe e pruschetotu in is intaulaos po pòdere andhare a su bàsciu o a su sostro (de serrare o apèrrere coment'e una porta cuadrada a tapu, in paris); genia de ferrada chi tupat is tumbinos de is orrugas a manera de lassare intrare s'abba próina; segada puru Sinònimos e contràrios caderata / abberta, trapada Frases agatat sa trapa, l'abberit e che falat in sas iscalinas ◊ pro falare a sa cantina bi est sa trapa ◊ andhat a batire vinu e ndhe rughet in sa trapa ◊ sa pitzinna ascurtaiat sos contos dae sa trapedha de su taulatu 2. sa ballina mi ch'est ruta in su tumbinu: amus alciadu sa trapa e ndhe l'amus bogada 3. punghes e lassas in su coro addoloridu de puntas e trapas sa peuta (A.Porchedhu) Ètimu ctl. trapa Tradutziones Frantzesu trappe Ingresu trapdoor Ispagnolu trampa Italianu bòtola Tedescu Bodenluke.

tràpa 1 , nf Definitzione genia de pigione chi faet su niu in terra in mesu de is laores Sinònimos e contràrios atapadita, piatarita Frases agatei unu nidu de trapa chi fit ciochendhe sos chimbe os minoredhos in colore de chixina e randhinados ◊ sa prendha chi mi faghiat piús dícia fit candho agataia in terra unu nidu de trapa (P.Fogaritzu) Terminologia iscientìfica pzn.

tràpa 2 , nf Definitzione pértiga furada, pértiga ciurpa, canna de bide chi si interrat a betare arraighinas chentza che dha segare de su fundhu Frases sa trapa si mullit e s'interrat, ma bollit de corina, no pértia de frutu!

trapacería , nf: trapasseria Definitzione su èssere o fàere su trapasseri Sinònimos e contràrios faltzidúdine, ingànniu, trapassa | ctr. sincheresa, singillidadi Frases de su coro benit sa malesa, is afancedhaduras, sa trapaceria Ètimu spn. trapacería.

trapàda , nf Definitzione su trapare; segada o tzacada chi si faet e gurtedhu apostadamente a s'olia de cunfetu po dha pònnere a indrucare impresse, o chi si faet a sola in cosas tostadas, comente sicant o àteru (es. fintzes in sa carre, in sa pedhe po su fritu) Sinònimos e contràrios calpida, secada, tachedhada, trapadura, trapu Frases a s'olia de cufetu si li faghet unas bàtoro trapadas e si ponet a modhe in abba a indurcare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu incision Ingresu incision Ispagnolu incisión Italianu incisióne, intàglio Tedescu Einschnitt.

trapadígliu, trapadíllu , nm: traparígliu Definitzione ispétzia de trebballu trapau chi faent is féminas in sa tela / a t. = fatu trapau Frases si est posta a recramare unu trapadillu a bentallos, totu a punta de acu ◊ pro su príntzipe ant fatu fàghere una camisa a trapadígliu Ètimu spn. trepado.

trapàdu , pps, agt Definitzione de trapare; chi portat trapadas, apertas, segadas (prus che àteru piticas) Sinònimos e contràrios isgrenadu 2. zuto sas laras trapadas de sa frebba ◊ sas manos sunt totu trapadas de su fritu, parent unu ratagasu!

trapadúra , nf Definitzione su trapare; su trapai; genia de segada, de aperta, de istampu, fintzes puntu de ricamu (t. a àrgias, a culurgionedhos, de filei a naischedhas, a s'ingresa) Sinònimos e contràrios secada, trapada / istampadura Frases zughet sos pes insambentados dae sas trapaduras de sos zelones Ètimu ctl. trepadura Tradutziones Frantzesu fente, coupure Ingresu notch, piercing Ispagnolu incisión, agujero Italianu incisióne, strafóro Tedescu Einschnitt, Bohrung.

trapài , vrb: trapari Definitzione istampare, fàere totu a istampos de una parte a s'àtera, passare de parte in parte Sinònimos e contràrios istampai, trabbanare Ètimu ctl. trapar Tradutziones Frantzesu percer, forer, cribler Ingresu to drill Ispagnolu taladrar, acribillar Italianu trapanare, straforare, crivellare Tedescu durchbohren.

trapajòni trabajòni

trapanadòre, trapanadòri , agt, nm Definitzione chi o chie faet trapanaduras.

trapanadúra , nf Definitzione su trapanare, su trebballare a trapante Tradutziones Frantzesu forage, perçage, trépanation Ingresu drilling Ispagnolu taladrado Italianu trapanazióne Tedescu Durchbohrung.

trapanài, trapanàre , vrb Definitzione istampare a trapante Sinònimos e contràrios trabbanare, trapai.