A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

trampónzu , nm Definitzione su trampare, su pigare a trampa, cun ingannu Sinònimos e contràrios trampadoria Ètimu srd.

trampósu , agt, nm Definitzione chi o chie est prenu de trampas, faet trampas, odríngiat ingannos / peràulas tramposas = chi lassant dudosos ca faent pentzare a prus de una cosa, o ndhe faent pentzare una po un'àtera (che candho si giogat a intzertare) Sinònimos e contràrios afrascadore, arrebuseri, fraitzu, imbodhiosu, imbusteri, inganneri, inganniosu, ingregheri, mànghinu, mariolu, tramasseri, trampajolu, tramperi, trampista, trasseri Frases apitzigada ti l'apo sa trampa: eo puru, si cheres, so tramposu ◊ cussu est tramposu che matzone, totu ingannos! ◊ tramposu ses? míseru moris! ◊ pàgami su salàriu, tramposu, chi ses rebbelle e no cheres pagare! (A.M.Scanu) Ètimu spn. Tradutziones Frantzesu escroc Ingresu swindler, cheating Ispagnolu tramposo Italianu imbroglióne, truffatóre Tedescu Betrüger.

trampucéri , agt, nm: trampusseri Definitzione chi o chie costumat a trampare Sinònimos e contràrios afrascadore, arrebuseri, fraitzu, imbodhiosu, imbusteri, inganneri, tramperi, tramposu, trobedheri.

trampuléri , agt, nm Sinònimos e contràrios arrebuseri, imbodhiosu, imbusteri, inganneri, ingregheri, tramperi, trampisteri.

trampulinàre , vrb Sinònimos e contràrios trampistare Frases chi viva friscu e sanu trampulinendhe sa pòvera vida!

trampusóriu , nm Definitzione genia de tíbbia de linna in sa guturada chi si ponet po ferrare (pònnere sa sonàgia) brebès e crabas.

trampusséri trampucéri

trampúsu , agt, nm Sinònimos e contràrios mauchedhu, pigliete, serpellucu, tribbuletu Ètimu srd.

tramputzàre , vrb Definitzione arrennèscere in calecuna cosa, mescamente a campare, a fortza de ispedientes, a sant'arràngia, coment'e pigandho a trampa Sinònimos e contràrios trampai, trampigiare, trampistare.

trampuzéri , agt, nm Definitzione chi o chie campat de ispedientes, chi trampistat Ètimu srd.

tramúda, tràmuda , nf Definitzione muda, cambiamentu, mescamente de su bestiàmene de una cussòrgia o pastura a s'àtera Sinònimos e contràrios cambiamentu, tramudantza, tramunera, trua, trubbera Frases sa gama est in tràmuda ◊ sa tràmuda unu tempus si faghiat in dies e dies de caminu a pè: como si faghet a càmio in pagas oras 2. su palcu est istadu su primu signale chi Antoni Cubeddu aiat congruidu una tràmuda de significu gai mannu de pòdere lassare istiga in s'istória de sa poesia cantada a bolu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu transhumance, déménagement Ingresu transhumance, removal Ispagnolu trashumación, mudanza Italianu transumanza, traslòco Tedescu Transhumanz, Umzug.

tramudadórju , agt Definitzione chi mudat, chi càmbiat, fintzes chi serbit a tramudare, po andhare de unu logu a s'àteru Sinònimos e contràrios mudangiosu Ètimu srd.

tramudadúra , nf Sinònimos e contràrios cambiamentu, tramuda, tramudantza Ètimu srd.

tramudài , vrb: atramudai, tramudare, tramulare, tramunare, tramurai Definitzione cambiare, mescamente bestimentu, logu, cunditziones; fintzes traduire o furriare un'iscritura de una limba a s'àtera Sinònimos e contràrios cambiai, mudaciare, mudai, stramudai, tramuxulare Frases bi at cosas chi tràmunant in fele sos chervedhos ◊ si passas in logu chi potzas arrui, su mellus chi fatzas tramura caminu! (D.Bernardini)◊ cussos butios de suore si sunt tramulados in prellas ◊ po chi apas su pilu cambiau tramudai no podis sa natura ◊ su sole bellu si tràmunat in chimera ◊ sos pastores tramudant a sartu cajente a iverrare ◊ po Santu Zuanni cadhos e cadheris, tramudaos a festa, current a inghíriu de sa crésia 2. su pastore setziat s'ebba e faliat a bidha a si tramunare ◊ mi tràmuno ca esso a foraidha Ètimu ltn. tra(n)smutare Tradutziones Frantzesu changer, déménager Ingresu to change, to move Ispagnolu mudar, cambiar, mudarse Italianu mutare, cambiare, traslocare Tedescu ändern, versetzen.

tramudaméntu , nm Sinònimos e contràrios cambiamentu, tramuda, tramudadura Ètimu srd.

tramudàntza, tramudàntzia , nf Sinònimos e contràrios cambiamentu, tramuda, tramudadura Ètimu srd.

tramudàre tramudài

tramudàu , pps, agt: tramunadu Definitzione de tramudare Sinònimos e contràrios allichididu, mudau Frases s'est tramunadu e si ch'est essidu a ziru 2. como chi ses tramunadu no ti ponzas a fàghere cosa bruta!

tramudónzu , nm: tramunonzu Definitzione su tramudare Sinònimos e contràrios cambiamentu, istramúxulu, tramuda Frases isse viet sa morte coment'e unu tramudonzu, unu ghironzu a bidha ◊ sas arvuritas si bogant dai su sulcu cun d-una chérvia manna de terra arrampiada a sas raighinas pro no lis nòghere su tramunonzu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu changement Ingresu change Ispagnolu mutación Italianu mutaménto, cambiaménto, mutazióne Tedescu Veränderung, Wechsel.

tramúdu, tràmudu , nm: tramuru, tràmutu Definitzione bestimentu càmbiu, límpiu; fintzes cambiamentu de logu Sinònimos e contràrios muda, mudadura, mudóngiu / tràmmudu / tramuda Frases mi apo bestidu su tràmudu chi mi at ammanitzadu mamma Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu vêtements propres, changer le linge Ingresu change of clothes Ispagnolu el mudarse de ropa Italianu càmbio della biancherìa, dei vestiti Tedescu Wäsche zum Wechseln.