A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

tramesónzu , nm Definitzione su tramesare, nau de unu manígiu metzanu, a face manna, chentza contivígiu Frases si a maniale anzenu ses torradu no est pro malu tramesonzu meu! Ètimu srd.

tramésu , prep: tramesus Definitzione in mesu de…, in mesu a…, cun… Sinònimos e contràrios intremesu Frases unu sirione imbirdinne tramesus de duas pretas ◊ no est petzi pro mene su chi ti so pedindhe tramesu de custos surdos pedrajos ◊ aiat abbubbulicatu sa vusina in buca e nche l'aiat sutzata a intro tramesus de sa limba e de sas duas dentes de dainnantis ◊ fiat bíviu sèmpiri tramesu de bòis e brebeis.

tramésu 1 , nm: trammesu Definitzione muru de mesu, mescamente fine, po ispartzire logu in aposentos; àtera cosa de pònnere in mesu po istagiare duas cosas, duos logos o tretos e àteru (es. in bíngias in costera, traessa, muru a istúturu tra birada e birada) Sinònimos e contràrios tabbicu, tremesana / cdh. stramezu Frases in cussa domu s'annu passau dhus ant fatus, is tramesus, ocannu ndi dhus ant isciusciaus: si bit ca ant cambiau idea Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu cloison Ingresu partition Ispagnolu tabique Italianu tramèzzo Tedescu Zwischenwand.

tramésus tramésu

tramíchi trambíche

tramíngiu , nm Definitzione arretza a tres telos po piscare e po cassare pigiones Frases si bidiant paradas de tramíngius e retzas de piscadoris ispartas po asciutai.

tramíntere , vrb: tramítere, tremíntere Definitzione passare s'ordiu in mesu de is litzas isterrendhodhu de un'ixubru a s'àteru, aprontandhodhu po tèssere Sinònimos e contràrios intremissiri Frases est in su telarzu tramitindhe.

tramintónzu , nm Definitzione su tramíntere Ètimu srd.

tramítere tramíntere

tràmma tràma

trammadhéri , nm Definitzione (t. de sobi) basca forte Sinònimos e contràrios caldana, cama.

trammésu tramésu 1

tràmmudu , nm: tràmunu Definitzione bestimentu càmbiu, límpiu Sinònimos e contràrios mudadura, mudóngiu, tramudu Frases dàemi su tràmunu ca sa bestimenta chi zuto in dossu est bruta! ◊ Gantine est torradu de cuile pro si che leare su tràmmudu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu vêtements propres, changer le linge Ingresu change of clothes Ispagnolu ropa limpia para cambiarse Italianu vestiti di ricàmbio Tedescu Kleider zum Wechseln.

tramòglia, tramòja, tramòlla , nf: tremoja Definitzione cosa chi si faet a ingannu de s'àteru; fintzes chie acostumat a ingannare s'àteru Sinònimos e contràrios abberintu, afrascu, cumpoltura, estremagiogu, imbovu, ingànniu, mangorra, tràglia, tramperia, troga / tramperi, trasseri Frases sas tramojas de sas lezes ◊ cussa tramoja no bi lis ischiat neunu, in sa Comune Ètimu spn. tramoya Tradutziones Frantzesu fraude, piège Ingresu trick Ispagnolu fraude, trampa Italianu fròde, tranèllo Tedescu Betrug, Falle.

tramorítu tamaríciu

tràmpa , nf Definitzione cosa chi si faet o chi si narat a dannu de s'àteru, contra a sa volontade sua, faendho crèdere una cosa po un'àtera, e fintzes sa malidade, su vítziu de trampare / leare o picare a unu in t. = bínchere, cumbínchere, pigare cun s'ingannu, contandho fàulas, presentandhodhi una cosa po un'àtera Sinònimos e contràrios abberintu, afrascu, cadràbula, estremagiogu, imbovu, ingànniu, màngana, maragna, tarasca, tràglia, trampadoria, trapassa, transa, trebedhu, troga Frases mundhu traitore: totu trampas, totu ingannia! ◊ labai de no arrui in sa trampa malladita de nc'iscavuai sa língua nosta! 2. mancu delincuentes podent leare in trampa cun su diritu a s'informatzione (L.Ilieschi)◊ in trampa che apo giutu a su mare a Bustiana, chi est birgonzosa meda Sambenados e Provèrbios prb: su matzone perdet su pilu ma no sas trampas Tradutziones Frantzesu escroquerie, piège Ingresu prank Ispagnolu estafa, trampa Italianu gherminèlla, truffa, tranèllo Tedescu Schlich, Betrug.

trampadòre , agt, nm Definitzione chi o chie trampat Sinònimos e contràrios ingabbadore, tramperi, tramposu Ètimu srd.

trampadoría , nf Sinònimos e contràrios trampa, tramponzu Frases cussu est abbituadu a fàghere bufos e trampadorias Ètimu srd.

trampadúra , nf Definitzione su trampare Sinònimos e contràrios ingannamentu, trampa Frases s'incapat no mi est costada sa trampadura de custu: muzere mia de s'assustu contat mesu furriada! (Limbudu)◊ a compare l'aviamus picau a trampadura Ètimu srd.

trampài , vrb: trampare Definitzione odringiare o fàere trampas, pigare a ingannu Sinònimos e contràrios abbovai, coglionai, colovrinare, imbusterai, imbuvonare, ingannai, ingheniare, istusciare, mariolare, stafai 1, trambollai, trapulare / trampistare, tramputzare Maneras de nàrrere csn: trampare su tempus = chircare de che colare su tempus cun ispedientes, male comente si podet, o fintzas pretenindhe de fàghere su chi… no faghet!; genia de annomíngiu: Trampasusole Frases su malu pagadore tenet s'abbitúdine de trampare ◊ in su denuntziare trampant a mesapare servèndhesi de cifras piús minores ◊ no ti fides de cussu, mighi ti trampat! 2. cun sas provistas chi tenet che trampat su zerru ◊ a s'edade nostra, goi betzos, no s'ischit comente che trampare sa die ◊ oto séculos ritzu, custu castedhu trampat su tempus resistendhe ancora Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu escroquer, tromper Ingresu to trick Ispagnolu estafar Italianu truffare Tedescu betrügen.