A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

tràma , nf: tramma Definitzione filu po prènnere sa tela, su chi si passat a istúturu cun s'ordiu in is telàrgios cun s'ispola Maneras de nàrrere csn: fai una cosa a tramas tzopas, sopas = a coredhu, male, in manera chi is cosas no torrant paris; no zúghere una trama assuta = èssiri isciustu colagola, cun sa bestimenta isciusta totu; istudiare una cosa a trama trama = bene meda, a s'atenta, a puntinu; tramas iscapadas, in d-una faina = cosa chi pro paga atentzione ch'est colada chentza èssere fata bene Frases su moentedhu si at papau sa funi de sa campana: lobai sa prova, dus lumburonis de trama! ◊ in su tessinzu bi at tramas iscapadas ◊ ti at frundhidu che lórumu de trama 2. oi ndi at arrutu una matulada de cussa burra: mi parit ca is topis funt fendindi trama ◊ de su dellúbbiu ndhe semus ghirados chentza una trama assuta! Ètimu ltn. trama Tradutziones Frantzesu trame Ingresu weft Ispagnolu trama Italianu trama Tedescu Schuß.

tramacàle , nm Definitzione its, logu de malesa? Frases Cainu atrubiscadu, isce puru at a cúrrere peri sas tupas e sos tramacales, che boe muilache.

tramàciu , nm, nf: tramatza, tramassu, tramatzu Definitzione genia de linna, prus che àteru a tupa, chi faet ororu de is errios e de su mare o fintzes in àteru logu de umidore Sinònimos e contràrios framaritu, tamariche, tamaríciu*, tamariscu Frases una mata de tramatza che ponzo in su zardinu ◊ su piciochedhu at fatu una traca cun arrampus de tramàciu istichius in su carrúciu Sambenados e Provèrbios smb: Tramatzu Terminologia iscientìfica mt, Tamarix africana, T. gallica Tradutziones Frantzesu tamaris Ingresu tamarisk Ispagnolu taray Italianu tamerice Tedescu Tamariske.

tramàcu tamàciu

tramàdighe , nf Definitzione bobboi chi ponent a esca po cassare su pische Sinònimos e contràrios tramarígia Tradutziones Frantzesu ver d'eau Ingresu sea-mouse, nereid Ispagnolu afreza, bayo, lombriz de tierra Italianu afrodite, nerèide, bruco di mare, ésca di fango Tedescu Borstenwurm.

tramafílu , nm: tramavia Definitzione trambullu, avolotu Maneras de nàrrere csn: a tramafilu = aira, a meda, a pil'in pedhe; bi est su tramafilu (in carchi chistione)= bi at zente trassendhe Frases si ammenteit su tramafilu de su note: su curre curre, a boghes, a cuscuxinu, a lamenta, giannas abbelzèndhesi e tanchèndhesi 2. candho s'at fraigadu sa domo Pepantoni, bi fit sa zente a tramafilu e totu faghiant a brintzis proas pro carrare rena e pedra (G.Ruju)◊ nci at a èssi sa genti a tramavia, cras, po biri sa cummédia!

tramàghe, tramàgu tamàciu

tramài , vrb: tramare Definitzione tessendho, pònnere o passare sa trama; in cobertantza, odrire, cuncordare ingannos Sinònimos e contràrios intramare Ètimu srd.

tramajàna tamejàna

tramàju tamàciu

tramalítu tamaríciu

tramalléntzia , nf Definitzione su èssere tramalli, pagu crabbaos, ildeoltos Sinònimos e contràrios innangarúmine, managhéncia, stramidadi.

tramallète , nm: arramaletu, gramagliete, ramagliete* Definitzione matzu de frores (o fintzes de àteru); in css. frutu, duos o tres o prus frutos atacaos apare a su cambu cun su tenaghe (es. cheréssia, tzorfa, pira) Sinònimos e contràrios màrtulu, matzu, trintzilleri Frases aio unu bellu tramallete de mazinedhas.

tramàlli , agt Definitzione nau de ccn., chi est pagu futu, pagu abbistu, bonu a nudha; chi est pagu crabbau po comente si movet, in su fàere Sinònimos e contràrios babbalocu, casticau, gingiorre, saboju, tolondro Frases nara, tramalli, bollis biri ca iscís cancuna cosa?!

tramàre tramài

tramaríghe , nm Definitzione lorighedha, genia de filighedhu chi unas cantu linnas (es. bide) bogant e imbodhigant a calecuna cosa coment'e po si mantènnere Sinònimos e contràrios bentzígliu 1, pendhirighe.

tramarígia , nf: tremulígia, trimulígia Definitzione gremighedhu chi ponent a esca po cassare su pische Sinònimos e contràrios tramàdighe Frases trimulígia bia bia, trimuligioni e cambaredha! Terminologia iscientìfica crp Ètimu ctl. tremolitja.

tramarítu, tramarítziu tamaríciu

tramassài , vrb Definitzione cuncordare o odrire trampas, ingannos, cosa a dannu de s'àteru Sinònimos e contràrios acolichiai, archimingiai, conziminare, intramassai, ordimignare, trafanare Frases càstia ita totu iat tramassau cuss'ómini po cuai su dinai!… (A.Garau)◊ ita totu seis tramassendu?! ◊ càstia it'at tramassau custu dimóniu! Tradutziones Frantzesu conspirer Ingresu to conspire Ispagnolu tramar Italianu tramare, congiurare Tedescu stiften.

tramasséri , agt, nm Definitzione chi o chie cuncordat trampas, ingannos, aprofitamentu Sinònimos e contràrios ingannile, tramposu Frases a cussu no dhi apu mai ghetau istima, cancuna cosa mi narat ca est unu tramasseri mau!