A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

tramàssu tramàciu

tramàta tamàta

tramàta 1 , nf: tramatza 1, tremata Definitzione banita, una genia de sacone (o camisa) prenu a pígiu grussu parívile de cosa modhe (lana, crinu, àteru) po letu, largu e longu su matessi tanti, cun puntos de tretu in tretu de parte a parte (in su sensu de sa grussària) a manera de poderare su prenimentu istérriu chentza si ammuntonare o fàere a fossu Sinònimos e contràrios bainta, ballita, istrabunta, mantabafu, sabanita, sacone / cdh. stramatza Frases sas tramatas de lana sunt caentosas ◊ sas tramatas chi essiant dae manos de su tramataju nostru no las faghiant mancu sos menzus tapetzeris ◊ istat mezus cue chi no in su bàntzigu, ancus chi assupridu de tremata de issurdorija Ètimu itl. stramazzo Tradutziones Frantzesu matelas Ingresu mattress Ispagnolu colchón Italianu materasso Tedescu Matratze.

tramatàju , nm: tramatzàgiu Definitzione (f. -a) chie faet tramatas, banitas Sinònimos e contràrios baniteri, matalaferi Frases candho sas modas de sas tramatas de gommapiuma no fint intradas in bidha, su tramataju fit chilcadu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu matelassier Ingresu mattress-maker Ispagnolu colchonero Italianu materassàio Tedescu Matratzenmacher.

tramàtiga tamàtiga

tramatòla , nf Definitzione tramatedha, banita pitica Ètimu srd.

tramatólu , nm Definitzione tamatedha minore, tamàtiga pitica.

tramàtza tramàciu

tramàtza 1 tramàta 1

tramatzàgiu tramatàju

tramatzèta , nf Definitzione min. de tramatza 1: sa modhita, bàtile, isterrimentu chi si ponet asuta de sa sedha Sinònimos e contràrios bàtibi Frases s'àinu suta de su sedhone giughet sa tramatzeta.

tramàtzu tramàciu

tramavía tramafílu

trambedhài , vrb Sinònimos e contràrios istantonai, tontonae.

trambellàre , vrb Definitzione orrúere camminandho po neghe de calecuna cosa chi at traténniu su pei Sinònimos e contràrios abbruncai, atzupare, imbronconai, imbruncai 1, istambecare, trabbucai 1 Frases artiandhe e calandhe trambellant secàndheti s'àlinu.

trambéllu , nm Definitzione chie o cosa chi est de istrobbu, baraundha / t. de zente = muntone de gente, gente meda 2. a múilos de sonazos si mescrant sos cantos de sos puzones: totu est unu trambellu de chidérios chi alligrant s'aera (L.Loi) Ètimu itl. troppello.

trambíche, trambíchi , nm: tramichi Definitzione genia de tela fine, de cotone Sinònimos e contràrios cambré, cambresina, cambrí* Frases so cosíndhemi a manu sas camisas, sas de trambiche, e sunt una dusina ◊ de trambichi faiant sa camisa de sa fémina.

trambòlla , nf Sinònimos e contràrios farrassa, imbovu, ingànniu, tràglia, tramòglia Frases is acàpius, is trambollas portant a èssi sutumítius e bincit su prus forti Tradutziones Frantzesu duperie Ingresu cheating Ispagnolu embaucamiento Italianu turlupinatura Tedescu Schwindelei.

trambollài , vrb Definitzione pigare a trampa, a ingannu Sinònimos e contràrios abbuvonare, coglionai, colovrinare, imbaucare, imbuvonare, improsae, ingannai, mariolare, piocai, trampai Frases s'erricu a trassa e a fartzidadi at trambollau su fradi (G.Moi)◊ funt agiudendu a imbovai e trambollai sa genti innioranti Tradutziones Frantzesu duper Ingresu to cheat Ispagnolu embaucar Italianu turlupinare Tedescu täuschen.

trambucàda , nf: trambucata Definitzione su trambucare camminandho, atumbada de pei a calecuna cosa e movimentu coment'e orruendho Sinònimos e contràrios atuviada, atzupada, ilbronchiada, imbronchiada, trabbucu / abbrúnciu, arrocu, atzopu, barrancu, imbàssinu, imbrúnchinu, imbrunchioni, immulcionada Frases apo fatu una trambucada che tzegu! ◊ coment'est su logu totu fossos e a s'iscuru che so andhadu totu a trambucadas ◊ ite ndhe ischint sos àteros de sas trambucadas tuas in sa vida? Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu trébuchement Ingresu stumble Ispagnolu tropezón Italianu inciampaménto, inciampata Tedescu Stolpern.