tràja , nf Definitzione linnàmene grussu de pònnere po fàere teulada, pontes de maistu de muru o àteru Sinònimos e contràrios biga, trabe Frases chini càstiat s'arritzu allenu sa traja sua non bit ◊ dhi serbiat una periga de metrus de funi po poderai una traja chi megàt de ndi arrui Ètimu srd.
tràja 1 tràgia
trajàdu , agt Definitzione
chi est sicau àrridu
Sinònimos e contràrios
bídrinu,
chídrinu
Frases
semus in tríulas e sa pastura est totu sica trajada
Tradutziones
Frantzesu
très sec et aride
Ingresu
very barren
Ispagnolu
muy árido
Italianu
estremaménte àrido e sécco
Tedescu
sehr trocken.
trajànu , agt, nm Definitzione de trau (magiolu), nau po grae, chi si movet abbellu, malu a mòvere Sinònimos e contràrios cagallente, cojanesu, immajonadu, isandhaladu, mandrone Frases fit unu trajanedhu e pro fàghere carchi cosa fintzas s'annu li fit iscassu! ◊ ses cari longu e pei trajanu in su caminare.
trajòne , nm Definitzione traja, busa o tupa manna de orruo, tetione e matedu deasi Sinònimos e contràrios busa 1, macra, mata, matione, moa 1, tele, tupa Frases silvones, muras, lèperes, matzones, chelvos e crabolos fuiant a sa tzega in sos trajones.
tràju tràgiu
tralàrgiu, tralàxu telàgiu
tràldu tàldu
tràlla tràglia
tràllaga , nf Definitzione èssere, istare a t. = batallendi, a tzarra Sinònimos e contràrios bàdula, ciaciarra, ciaramedha, ciarra Ètimu srd.
trallài , vrb Definitzione sòrbere, fríere / gióbia de t. ollu = gióbia de trallajolu, de carrasegare.
trallajólu , nm Definitzione gióbia de trallajolu = su gióbia de carrasegare, candho poniant s'ógiu a caentare po arrefinare.
trallallèra, trallallèro , nm Definitzione genia de càntigu a mutetos improvisaos / a sa t. = (cantare) a mutetos, fintzes unu fàere chentza régula precisa e ne contivígiu, comente andhat andhat, cun pagu incuru Frases a s'úrtimu trallallera su cantadori e su sonadori si fiant citius Ètimu srd.
trallàre tragliàre
trallatzéri , nm Definitzione chie faet trallatzos, chie ponet s'unu contr'a s'àteru Sinònimos e contràrios imbodhiosu, intrallatzeri Ètimu srd.
trallàtzu , nm Definitzione
odríngiu de trallas po pònnere a unu de punta cun s'àteru
Sinònimos e contràrios
abbisu 1,
concivada,
transa
Tradutziones
Frantzesu
complot en vue de semer le désaccord
Ingresu
intrigue
Ispagnolu
tejemaneje
Italianu
macchinazióne per creare disaccòrdo
Tedescu
Anstiftung.
trallàxi telàgiu
tralughènte , agt Definitzione nau de unu materiale, chi lassat pàrrere o bíere de una parte a s'àtera, chi lassat passare, trapassare sa lughe de parte in parte Sinònimos e contràrios trasparente Frases segundhu issa, su muru chi chírriat sos moltos dae sos bios est fine, guasi tralughente (P.Gajas).
tralúghere, tralúxiri , vrb Sinònimos e contràrios brigliai, grigliare, illampizare, illughentare, lúchere, lutzigare.
tràm , nm Definitzione in citade, genia de vetura manna chi camminat a currente, in binàrios o fintzes in istrada che a totu is àteros mezos, po portare gente meda Sinònimos e contràrios tranviu.