A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

trambucadórzu , nm Definitzione tretu malu ue si podet imbruconare e orrúere Sinònimos e contràrios irmoladórgiu, iscolladorju, rutorzu Ètimu srd.

trambucajólu , agt Definitzione chi tenet su pecu de trambucare, chi camminat a imbruconadura, fintzes chi faet trambucare Sinònimos e contràrios imbruncadore, imbrunconeri, imburchinadori Ètimu srd.

trambucàre trabbucài 1

trambucàta trambucàda

trambuchète , nm Definitzione fossu cuau chi faet imbruconare e orrúere; genia de dificurtade o trassa fata apostadamente po fàere orrúere o ibballiare s'àteru Sinònimos e contràrios trabbucu Tradutziones Frantzesu trappe, piège Ingresu pitfall Ispagnolu trampa Italianu trabocchétto Tedescu Fallgrube.

trambucósu , agt Definitzione nau de logu, mescamente camminu, chi si trambucat, chi faet imbruconare, chi dhue at fossos, iscamedhos, bicas e àteru de istrobbosu Frases in su cuile bi amus late e calchi pischedhu de casu: no at a chèrrere mandhigare cussu solu poi de tantu caminu trambucosu!(A.M.Pinna) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu accidenté Ingresu uneven, bumpy Ispagnolu accidentado, abrupto Italianu accidentato Tedescu uneben.

trambúcu trabbúcu

trambuliàre , vrb Definitzione pònnere trambúliu, in trambúliu, in pidinu, pentzamentu, fàere a pentzare fintzes cun ispantu, meravíglia, coment'e timendho Sinònimos e contràrios isculiertare, trumbugliai Frases limba faltza infernale trambúliat sa rejone! (A.Isoni)◊ resteit cun s'ànimu trambuliadu meda e no ischiat su de nàrrere Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu déconcerter Ingresu to disconcert Ispagnolu trastornar Italianu sconcertare Tedescu verwirren.

trambúliu , nm Definitzione genia de pentzamentu, de pidinu, idea o timoria chi no lassat asseliare Sinònimos e contràrios apinioni, atrepógliu, pessamentu, pidinu, sudha 2, trambullu Frases sas tempestas de sa vida, sos trambúlios de s'edade ◊ sos pisedhos si che infulculeint in mesu a su trambúliu e si fateint amigos cun totu Ètimu itl. trambusto + subbuglio Tradutziones Frantzesu trouble, confusion Ingresu bewilderment Ispagnolu desconcierto Italianu sconcèrto Tedescu Verwirrung.

trambullàna tambulàna

trambúllu , nm: trambúgliu, trumbullu Definitzione su trumbullai, murigamentu de cosas, fintzes in su sensu de avolotare, fàere de no si pòdere bíere bene; fintzes boghes, moida e tzàcurros o cropos a meda Sinònimos e contràrios abbatúliu, abbolotu, atrepógliu, baraundha, murísima, pilissu, sciumbullu, stragambullu, subuzu, suluvertu, tregollu, trepollu / trullesa | ctr. assébiu Frases mi abbaideit cun d-una ograda isagherada chi mi at postu in trambullu 2. sa boxi ndi essiat arrembombendu de mesu de unu trumbullu de àtaras boxis chi pariant is boxis de totu sa genti de su mundu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu turbidité, pagaille, vacarme Ingresu turbidity, mess, bustle Ispagnolu turbidez, confusión, ruido Italianu torbidézza, scompìglio, chiasso, fracasso Tedescu Trübe, Verwirrung, Lärm.

trambuscàda , nf Definitzione su trambuscare; móvia a forte e avolotu mannu Sinònimos e contràrios trubbada Frases at fatu una trambuscada su tempus, cun tronos e lampos pariat chi si cheriat irfàghere totugantu! Ètimu srd.

trambuscàre , vrb: trobbuscare, trubbuscare, trumbuscare, trummuscare Definitzione pònnere avolotu, fàere murigu, pesaresindhe cun fortza po aferrare a ccn. o ccn. cosa, iscúdere, atumbare o àteru deasi; nau de su tempus, isconciare, cambiare in malu / oju trambuscadu = malu, malàidu Sinònimos e contràrios agegherai, assulurgiare, isciuliai, ispabuciare, trumbugliai / afarcai, salargiare, trubare Frases arribbaos a cara a unu tzilleri cumintzant a si trubbuscare: una tropa de zòvanos s'est iscudendhe e picandhe a predas ◊ su procu de pressorju trumbuscadu chin su tirju s'arràsciat su pojolu ◊ cust'atzorodhu at trambuscadu totu sas datas e no si cumprendhet prus nudha ◊ bentos de gherra si sunt trambuscados 2. cust'ómine giughiat un'oju trambuscadu, ma no fit feu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu mettre en émoi, se jeter (sur) Ingresu to cause a turmoil, to throw oneself Ispagnolu alborotar, lanzarse, arremeter Italianu subbugliare, avventarsi Tedescu in Aufruhr versetzen, sich stürzen.

trambústu , nm Sinònimos e contràrios chimentu, pilisu, trambullu.

tramènte , nm Definitzione tempus in mesu de duos àteros tempos, de duos fatos distintos Sinònimos e contràrios impeltantu, intere, sughestantu Frases bos aiseto: in su tramente s'umbra cumparet (F.E.Solinas).

tramesàda , nf Definitzione su si tramesare, móvia coment'e po fàere calecuna cosa cun atza, a face manna, a prepoténtzia Sinònimos e contràrios atribida, manigiada, mesurada Frases no la fatas sa tramesada de m'iscúdere, sinono!… Ètimu srd.

tramesài , vrb: tramesare 1 Definitzione pònnere o fàere tramesu, muru de mesu, po ispartzire su logu (prus che àteru de sa domo) Sinònimos e contràrios intramesai, istramesare, stabbicai, trebesai 2. su cuile fit un’aposentu mannu, tramesadu dae una tendha a tota fatzada Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu cloisonner Ingresu to partition Ispagnolu tabicar Italianu tramezzare Tedescu durch eine Zwischenwand trennen.

tramesàna tamejàna

tramesàre , vrb: atramesare, tremesare Definitzione fàere calecuna cosa a un'àteru a face manna, cun atza, chentza arrispetu, a prepoténtzia; fintzes pentzare sa cosa, istare pentzandhosidha / tramesare su tempus = impreare bene su tempus, chentza ndhe pèrdere, ma fintzes manigiare bene totu su chi unu tenet (es. dinare, siendha), pentzare bene a comente dh'ispèndhere méngius Sinònimos e contràrios atrevire / meledai, penciai, tressemare Frases no ti trameses, no, a mi fàghere cussa! ◊ marranu chi ti tremeses a bènnere a inoche! 2. canno unu at de si gastare su dinaredhu suo si lu devet tremesare vene prima de l'ispènnere ◊ su vitirinaju aiat imparatu a tremesare sas paràulas chei sas meichinas ◊ aiat incomintzatu a fàchere cantu s'aiat tremesatu ◊ su chi penso e trameso deo mi lu distrues tue! 3. cun su de su mese no bi la faghet a campare ca no ischit tramesare su tempus (G.Ruju) Tradutziones Frantzesu oser, risquer Ingresu to risk Ispagnolu arriesgar Italianu azzardarsi Tedescu sich erkühnen.

tramesàre 1 tramesài