ammaciàe, ammaciài, ammaciàre, ammaciàri , vrb: ammanciai,
ammarciai,
maciare* Definition
fàere marcos de diferente colore, màncias de brutore, mescamente de cosa chi no ndhe andhat; pònnere intzimia de maladia, de guastu, nàrrere cosas chi disonorant s'àteru, o fàere vilesas, male
Synonyms e antonyms
macrare,
tacai 1,
traschiare 1
| ctr.
smanciai
/
aciacai,
anneciare,
colpire,
inciacai,
tunconire
Sentences
s'arenada ammàciat s'arrobba ◊ eus ammaciau su muru de ollu ◊ ant ammanciau s'arrobba
2.
fillu miu, no ti ammancis de vilesas!
Translations
French
tacher
English
to stain
Spanish
manchar
Italian
macchiare
German
beflecken.
bogamàncias , nm Definition
genia de cosa chi serbit a fàere isparire is màncias de is bestimentos
Etymon
srd.
Translations
French
détachant,
tampon détacheur,
dégraisseur
English
stain remover
Spanish
quitamanchas
Italian
smacchiatóre
German
Fleckmittel,
Fleckenentferner,
Fleckenreiniger.
maciàre , vrb: ammaciae,
manciai,
manciare,
mantzare Definition
fàere marcos de diferente colore, magas de brutore, mescamente de cosa chi no ndhe andhat; pònnere intzimia de maladia, de guastu; nàrrere fàulas chi noghent a s'onore de s'àteru
Synonyms e antonyms
macrare,
tacare
/
aciacai,
anneciare,
colpire,
inciacai,
tunconire,
ticai
/
innoriare,
ofèndhere
Sentences
sas berveches marciavant de biancu e de sonos sas umbras de sas notes e de sas dies
2.
in is intragnas de sa mama sua at pigau una carri manciada de su pecau
3.
càgliadi, limba isfrenada, su bastante mi as manciadu! ◊ si in conca tua no ti seras, ti sighis a mantzare s'onore!
Etymon
spn.
Translations
French
tacher,
gâter,
corrompre
English
to stain
Spanish
manchar,
malear
Italian
macchiare,
bacare
German
beflecken,
schädigen,
verderben.
màcra , nf: maga,
màgia,
magra,
maja,
marca,
marga,
maxa Definition
matedu bàsciu cun cambos e naes medas chi essint totus impare, a bisura tundha; fintzes marcu de diferente colore de cosa bruta, de pistadura; curpa, mància de atzione mala / una marca de sàmmene, una magra de ozu
Synonyms e antonyms
busa 1,
màcia 2,
mata,
maúgia,
moa 1,
molarxa,
tupa,
tupili
/
màcia
Sentences
mérula ladra chi brincas lizera intro maja de chessa, ue ses? ◊ a unu malevadadu a tardighinu l'at feridu in sa maja unu silvone ◊ bi at una màgia de rú
2.
at comintzadu a li essire in totu sa carena magras rujas che bràsia ◊ portat una balígia a margas a margas, de unu birdi iscoloriu
3.
Tue mi as puliu dae cada macra de pecadu!
Etymon
ltn.
mac(u)la
Translations
French
maquis
English
stain,
bush
Spanish
espesura,
mancha
Italian
màcchia,
cespùglio
German
Buschwald,
Busch.
macràre , vrb: magare,
magrare Definition
fàere a magas, a tretos de diferente colore; fintzes imbrutare cun calecuna curpa
Synonyms e antonyms
ammaciae,
maculai 1,
tacare
Sentences
su chelu si est ammurinadu leandhe colores de fruscu e magràndhesi de biancu (Q.Falchi)
2.
l'isco de cantu male mi soe macrau!
Translations
French
tacher
English
to stain
Spanish
manchar
Italian
macchiare
German
beflecken.
màcru , nm: malcu,
marcu Definition
tretu de diferente colore, fintzes su singiale, genia de cosidura chi abbarrat de una segada, de una freadura in sa carre
Synonyms e antonyms
frincu,
leidora,
libidore,
lidigori,
pistadura,
sambellutau
Sentences
acantu arribbant, cussus peis lassant sempri unu bellu marcu biaitu ◊ chin sos ocros at sichitu sos macros biancos de sas erveches in turvontzu ◊ su sole de martu ponet marcu
Surnames and Proverbs
smb:
Marcu, Marcus
Etymon
srd.
Translations
French
marque,
signe,
trace,
plaque,
tache
English
stain,
mark
Spanish
marca,
mancha
Italian
màrchio,
ségno,
imprónta,
chiazza
German
Zeichen,
Marke,
Spur,
Fleck,
Mal,
Striemen.
màcua, màcula , nf: màgula Definition
prus che àteru, pecu de sa salude o fintzes de su cumportamentu de sa persona, neghe, curpa de s'ànima; tretighedhu de colore diferente coment'e de imbrutadura
Synonyms e antonyms
defeta,
mendha,
neche,
nésica,
peca 1
Sentences
beneigo sas òperas de Deu chi no bi at ne màgula ne neu ◊ at de prata unu bestire sentza màcula peruna
Surnames and Proverbs
smb:
Maguledda
Etymon
itl.
macula
Translations
French
tache,
défaut
English
stain
Spanish
mancha,
defecto
Italian
màcchia,
mènda,
difètto morale o della salute
German
Fleck,
Fehler,
Mangel.
tacài 1 , vrb: tacare Definition
pònnere taca, imbrutare faendho tacas; nòghere a sa salude
Synonyms e antonyms
ammaciae,
macrare,
maculai 1,
punciai
| ctr.
smanciai
/
aciacai,
atzacorare,
inciacai,
nòcere,
tachignare,
tunconire
Sentences
no bortes s'imbustu a s'infache, si no cheres a lu tacare ◊ su sutzu de sa melaeranu tacat e no ndhe andhat prus ◊ e za no tacat, mih, su mústiu!…◊ si no ti pones guantes a tirare erba ti tacat sas manos
2.
su bentu fritu no ti at mai tacadu e ne fatu male ◊ su bene sou za est seguru: no siat chi bi lu tachent sos fritos de bennarzu, puru!…
Etymon
ctl.
tacar
Translations
French
tacher,
nuire
English
to stain,
to injure
Spanish
manchar,
perjudicar la salud
Italian
macchiare,
chiazzare,
nuòcere
German
beflecken,
schaden.