errespústa , nf: arraspusta, resposta* Sinonimi e contrari sceda, segurtade | ctr. dimandha.
errèssa , nf: arretza, rece* Definizione prus che àteru, aina de piscadore (ma no solu) po cassare animales.
erresultàre ,vrb: arresurtai*, resultai Definizione àere un’arresurtau, su chi ndh’essit, su chi si ndhe bogat de calecuna cosa chi si faet o chi acontesset, de su chi si cricat de ischire.
erresultàu , pps, nm: arrasurtau, resultau Definizione de erresultare; sa cosa chi arresurtat, arresurtada.
èrri , nm: berre, verre Definizione procu cogiudu po improssimare is màdrias, po parare arratza Cognomi e Proverbi smb: Erre.
érria érnia
erriàli , nm Definizione
sa ‘ànima’ de s’ou, sa parte bianca in s’orrubiou, parte de mesu necessària po ingendrare e de ue s'isvilupat su fedu nou
Terminologia scientifica
crn
Traduzioni
Francese
germe de l’embryon
Inglese
germinative macula
Spagnolo
disco germinativo
Italiano
màcula germinativa
Tedesco
Keimfleck.
erriàrgiu , nm Definizione logu de isca, de terra grussa ororu de is errios Sinonimi e contrari arriaxu* Frasi tenit unu dominàriu, bíngias, erriàrgiu, tanca e bestiàmini ◊ su nènnere ci ndhi torrànt de crésia dhu poniant peri in s'erriàrgiu ◊ cudh'annu no dhue teniat abba po abbai s'erriàrgiu.
erribbàda , nf: arribbada* Sinonimi e contrari acostada, benia, lómpia | ctr. andada, tucada Frasi po fai bella figura a s'erribbada de su meri fut decídiu a ingúrtiri e suportai totu.
erribbài, erribbàre, erribbàri , vrb: arribbai* Sinonimi e contrari arrivire, assuprire, ciòmpere, lòmpere, lompi | ctr. andai, tocai 1 / leai Frasi candu movit a sartu, carriau, comenti erribbat s'istrumpat ◊ issu ist erribbau in màchina ◊ giogandu a atacataca, is piciochedhos circant de erribbari currendho censa si fàiri biri.
erribíu errebíu
erricàe, erricài , vrb: arricai, erricare Definizione acumossare o fàere siendha, aciúnghere bene a bene; essire erricu Sinonimi e contrari errichire, inrichire | ctr. impoberai, impoberire Frasi candho su pòberu erricat su babbu impicat ◊ imprestanno custos foedhos a is àteros podeus erricare sa limma.
erricamàre , vrb: recamai arrecramare Sinonimi e contrari abbordai, alamarare, obrare, orizare 2. tenet us lensolos totu erricamaus.
erricàre erricàe
errichèsa , nf: arrichesa, irrichesa, richesa* Definizione benes chi si tenent in propriedade, a meda, prus che àteru capitales, dinare, impresas, dominàriu, terras, ma si narat fintzes de is capacidades, de sa cultura Sinonimi e contrari asiendha, interessu, propiedade | ctr. bisóngiu, poberesa Frasi sa divertzidadi est sa mellus errichesa de sa pertzoni ◊ chi si perdet sa limba de unu logu si perdet un'errichesa manna (M.Secci).
errichína erichína
errichíre , vrb: arrichire* Sinonimi e contrari arricai, inrichire | ctr. impoberai, impoberire Frasi un’istràngia si fut errichia cun is trassas malas.
erricía, erricída , nf: arrecia, recida* Definizione paperi chi narat de àere arreciu o pagau una cosa; su arregòllere o acasagiare a ccn. (istràngiu, amigu) Sinonimi e contrari acasàgiu, acogliéntzia Frasi pighit s'erricia de sa bulleta de sa luxi.
erricíe, erricíre, erricíri , vrb: arrecire, erritzire, recire* Definizione pigare calecuna cosa chi benit de un’àteru, acasagiare a ccn. Sinonimi e contrari acasagiai, acollire / acetai Frasi mi seo illimpiau po erricire a Deus.
erriciólu , nm: arrentzolu*, errissolu, erritzolu Definizione erriu minore, de pagu contu Sinonimi e contrari arriixedhu, ribitolu, tàcinu Frasi fiaus zumpandhe un'erritzolu ◊ nosi seus pérdios in milli erriciolos!