errespústa , nf: arraspusta, resposta* Sinònimos e contràrios sceda, segurtade | ctr. dimandha.
errèssa , nf: arretza, rece* Definitzione prus che àteru, aina de piscadore (ma no solu) po cassare animales.
erresultàre ,vrb: arresurtai*, resultai Definitzione àere un’arresurtau, su chi ndh’essit, su chi si ndhe bogat de calecuna cosa chi si faet o chi acontesset, de su chi si cricat de ischire.
erresultàu , pps, nm: arrasurtau, resultau Definitzione de erresultare; sa cosa chi arresurtat, arresurtada.
èrri , nm: berre, verre Definitzione procu cogiudu po improssimare is màdrias, po parare arratza Sambenados e Provèrbios smb: Erre.
érria érnia
erriàli , nm Definitzione
sa ‘ànima’ de s’ou, sa parte bianca in s’orrubiou, parte de mesu necessària po ingendrare e de ue s'isvilupat su fedu nou
Terminologia iscientìfica
crn
Tradutziones
Frantzesu
germe de l’embryon
Ingresu
germinative macula
Ispagnolu
disco germinativo
Italianu
màcula germinativa
Tedescu
Keimfleck.
erriàrgiu , nm Definitzione logu de isca, de terra grussa ororu de is errios Sinònimos e contràrios arriaxu* Frases tenit unu dominàriu, bíngias, erriàrgiu, tanca e bestiàmini ◊ su nènnere ci ndhi torrànt de crésia dhu poniant peri in s'erriàrgiu ◊ cudh'annu no dhue teniat abba po abbai s'erriàrgiu.
erribbàda , nf: arribbada* Sinònimos e contràrios acostada, benia, lómpia | ctr. andada, tucada Frases po fai bella figura a s'erribbada de su meri fut decídiu a ingúrtiri e suportai totu.
erribbài, erribbàre, erribbàri , vrb: arribbai* Sinònimos e contràrios arrivire, assuprire, ciòmpere, lòmpere, lompi | ctr. andai, tocai 1 / leai Frases candu movit a sartu, carriau, comenti erribbat s'istrumpat ◊ issu ist erribbau in màchina ◊ giogandu a atacataca, is piciochedhos circant de erribbari currendho censa si fàiri biri.
erribíu errebíu
erricàe, erricài , vrb: arricai, erricare Definitzione acumossare o fàere siendha, aciúnghere bene a bene; essire erricu Sinònimos e contràrios errichire, inrichire | ctr. impoberai, impoberire Frases candho su pòberu erricat su babbu impicat ◊ imprestanno custos foedhos a is àteros podeus erricare sa limma.
erricamàre , vrb: recamai arrecramare Sinònimos e contràrios abbordai, alamarare, obrare, orizare 2. tenet us lensolos totu erricamaus.
erricàre erricàe
errichèsa , nf: arrichesa, irrichesa, richesa* Definitzione benes chi si tenent in propriedade, a meda, prus che àteru capitales, dinare, impresas, dominàriu, terras, ma si narat fintzes de is capacidades, de sa cultura Sinònimos e contràrios asiendha, interessu, propiedade | ctr. bisóngiu, poberesa Frases sa divertzidadi est sa mellus errichesa de sa pertzoni ◊ chi si perdet sa limba de unu logu si perdet un'errichesa manna (M.Secci).
errichína erichína
errichíre , vrb: arrichire* Sinònimos e contràrios arricai, inrichire | ctr. impoberai, impoberire Frases un’istràngia si fut errichia cun is trassas malas.
erricía, erricída , nf: arrecia, recida* Definitzione paperi chi narat de àere arreciu o pagau una cosa; su arregòllere o acasagiare a ccn. (istràngiu, amigu) Sinònimos e contràrios acasàgiu, acogliéntzia Frases pighit s'erricia de sa bulleta de sa luxi.
erricíe, erricíre, erricíri , vrb: arrecire, erritzire, recire* Definitzione pigare calecuna cosa chi benit de un’àteru, acasagiare a ccn. Sinònimos e contràrios acasagiai, acollire / acetai Frases mi seo illimpiau po erricire a Deus.
erriciólu , nm: arrentzolu*, errissolu, erritzolu Definitzione erriu minore, de pagu contu Sinònimos e contràrios arriixedhu, ribitolu, tàcinu Frases fiaus zumpandhe un'erritzolu ◊ nosi seus pérdios in milli erriciolos!