A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

afangàre , vrb Definitzione calare a fundu in su ludu Sinònimos e contràrios aciufae, afundae, afungai 1 Frases in cussu terrinu no timo de che afangare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu enfoncer Ingresu to sink Ispagnolu hundirse en el lodo Italianu affondare nel fango Tedescu in den Schlamm einsinken.

afangàu , pps Definitzione de afangare Sinònimos e contràrios afundhadu.

afangotài afagotài

afangotài 1 , vrb: fangotare Definitzione istare faendho, tocandho.

afaniàrzu , agt, nm Definitzione chi o chie istat sèmpere cuncordandho afàrios, no sèmpere in manera límpia Sinònimos e contràrios fatzendheri, impedhuleri, intrufuleri Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu intrigant Ingresu meddler Ispagnolu muñidor Italianu faccendière Tedescu Ränkeschmied.

afànna afàndha

afannadòri , agt Definitzione chi si afannat, chi si leat matana, múngia Ètimu srd.

afannàdu , pps, agt Definitzione de afannare; chi portat s’afanna, s’assúpidu, chi est arrespirandho a pelea Sinònimos e contràrios aganau, assupau, batimosu, ghemidosu Tradutziones Frantzesu haletant Ingresu panting Ispagnolu jadeante Italianu ansimante Tedescu keuchend.

afannadúra , nf Definitzione su si afannai Ètimu srd.

afannàe, afannài, afannàre afandhàre

afannàu afannàdu

afannía , nf Sinònimos e contràrios afannu, agiu, apensamentu, axiori, dispraxeri, faltizu | ctr. assébiu, assussegu, cuntentesa Frases margura e afannia sunt incubendhe Ètimu srd.

afànnidu afàndha

afannitòrgia , nf Definitzione respiru grae, peleosu Sinònimos e contràrios afandha, bémida, sàgada, sufrata Frases su pegus fertu a punta de sàmmene si connoschiat ca dhi cumentzaiat un'afannitòrgia e si ufraiat (L.Mameli).

afannósu , agt Definitzione chi giaet afannos, chi faet penoriare, sufrire Sinònimos e contràrios fastizosu Frases pro benes e momentos afannosos chi preparat su tempus benidore pone mente e isculta sos consizos! ◊ su pensamentu afannosu de sa morte lu poniat in oriolu.

afànnu afàndha

afantàdu , pps, agt: afantatu Definitzione de afantare; chi tenet sa fancedha, àtera fémina o fémina angena Sinònimos e contràrios afancedhau, amicatu.

afantalladòri , nm Definitzione genia de aina, lada, o chi si aperit larga, o fintzes a élica, po fàere bentighedhu a s'ifriscare o po fàere allúere su fogu Sinònimos e contràrios afantallu, bentallu Frases fadiat andai s'afantalladori pariat chi portàt is tentatzionis po su bentu chi faiat alluendi su craboni Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu ventilateur Ingresu fan, ventilator Ispagnolu ventilador Italianu ventilatóre Tedescu Ventilator.

afantallài, afantalliài , vrb rfl: afantillai, afentagliai Definitzione mòvere s'ària a ventàgliu po si fàere friscura; fàere bentu a su fogu po dhu fàere allúere Sinònimos e contràrios arrostai, bentallare, ibentulai Frases abarra firma ca mi afentàglias! ◊ su cani fiat currendi cun is origas chi afantillànt ◊ su sagrestanu pigat s'incenseri, dhu prenit de braxa e incensu e cumintzat a afantillai fadendidhu santzinai Tradutziones Frantzesu s'éventer Ingresu to fan oneself Ispagnolu abanicar, afollar Italianu ventagliarsi Tedescu sich fächeln.

afantallicài , vrb Definitzione irbentualiare, mòvere s'ària a fantallicu Sinònimos e contràrios afantallai Frases cun custa basca seu arróscida de mi afantallicai e circai friscura!