afarradólzu , nm Sinònimos e contràrios afarratóriu, atzufatóriu Ètimu srd.
afarràdu , pps, agt Definitzione de afarrare Sinònimos e contràrios istracu.
afarrànca , nf: farranca Sinònimos e contràrios branca, manu 2. iat inténdiu is afarrancas de su sonnu e si fuat drommiu.
afarrancàe, afarrancài , vrb: afarruncai,
afarruncare Definitzione
betare is manos aferrandho comente faent unos cantu animales cun is farrancas (es. gatos), betare is manos po aferrare (fintzes faendho a furadura), fèrrere, ingòllere cun is farrancas; pigare cosa cun is manos postas impare a bisura de istrégiu cofudu / afarruncaisí = acadharesiche a carchi logu cun sas manos, apilicare
Sinònimos e contràrios
abbrancai,
acafai,
aciapai,
afarcai,
aferrai,
aggafai,
agganciai,
aggarrai,
agguantai,
carrabbusai,
cascarrai
/
furai,
pigai
Frases
s'intruxu portat is ungas mannas fatas po afarruncai
2.
coment'e una casidhada manna, s'ísula nosta dh'ant ispérdia is crobus chi afarruncànt su mebi a fitas
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
saisir
Ingresu
to grip
Ispagnolu
agarrar
Italianu
ghermire,
arraffare
Tedescu
packen.
afarràre , vrb Definitzione trebballare cun sacrifíciu meda Frases ràntzigu sabore essiat a su pane, tesse tesse in sa terra afarradu e piliesse a líscias falaiat su suore (Grolle).
afarratóriu , nm: aferratóriu Definitzione
gherra, aferra aferra a briga
Sinònimos e contràrios
afarradolzu,
atzufatóriu,
atzufu,
bria,
burrumuntone,
certu,
gherra,
iscravatóriu
Frases
agabbadu s'aferratóriu, mastru Antoni si agateit in manu sa piluca de Pepedhu (G.Addis)
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
bagarre
Ingresu
brawl
Ispagnolu
bronca,
altercado
Italianu
baruffa,
tafferùglio
Tedescu
Rauferei.
afarratzài , vrb: farratzai Definitzione falàresi a popoine, nau de sa linna, fàere a farra de comente si dha papat su greme Sinònimos e contràrios infarraciai, irfarinare, pipionire Ètimu srd.
afarratzàu , pps, agt: farratzau Definitzione de afarratzai; chi est totu pipionidu, faendhosi a pruine, a farra Sinònimos e contràrios infarraciau, pipionidu.
afarringiadòri , agt, nm Definitzione chi o chie afarríngiat, faet is cosas a improdhu, cun pagu arte Sinònimos e contràrios abbunzosu, aciorodhosu, ciaputzeri, coredheri, impiasteri, improdheri, indrovigosu Ètimu srd.
afarringiadúra , nf Definitzione su afarringiai / fàghere una cosa a a. = a sa bona, gai chentza critériu, coment'essit essit, a sa biscaina, a ferru fenugu Sinònimos e contràrios afarringiamentu, indróvigu Ètimu srd.
afarringiài , vrb Definitzione fàere is cosas a sa bona, a santarranza, chentza arte, a s'imbistimbistoni, a improdhu Sinònimos e contràrios abbaunzare, aciapuciae, acoredhai, improdhai, indrovigare Ètimu srd.
afarringiaméntu , nm Sinònimos e contràrios afarringiadura, indróvigu Ètimu srd.
afarríngiu , nm Definitzione su afarringiai Sinònimos e contràrios afarringiadura, indróvigu Ètimu srd.
afarrixedhài , vrb Definitzione nau de is linnas, fàere a farra comente dhas istampat su greme Sinònimos e contràrios afarruciare, impupughinare, infarraciai, pipionire, pubujonare Frases sa linna bècia si afarrixedhat 2. is mortus portant is ossus afarrixedhaus Ètimu srd.
afarrocàe , vrb Definitzione fàere coment'e a farra, a renighedhas, apiliscare (dhu narant de s'arrescotu).
afarruciàre , vrb Definitzione fàere a farra, prus che àteru in su sensu de andhare male, guastare, imbeciare Sinònimos e contràrios afarratzai, afarrixedhai, infarraciai, irfarinare, pipionire 2. su munnu meu si est afarruciau, est abbarrada signilla solu sa fide (G.Locci) Ètimu srd.
afarruncàda , nf Definitzione betada de francas, de farruncas; su tanti de cosa chi si podet pigare cun sa manu Sinònimos e contràrios brancada, frascada / farrancada Ètimu srd.
afarruncadúra , nf Definitzione su afarruncai Ètimu srd.
afarruncài afarrancàe
afarruncaméntu , nm Definitzione su afarruncai Ètimu srd.