afarruncàre afarrancàe
afartàdu afaltàdu
afartài afaltài
afartàu afaltàdu
afartzadòre , agt, nm: afartzatore Definitzione chi o chie narat cosas frassas, fàulas Frases cudhe l’intzugliaiat chi fit unu lotraju afartzatore ◊ afartzadore gai, pagu pagu!… Ètimu srd.
afartzàre afalsàre
afartzatòre afartzadòre
afartzatúra , nf Definitzione su afartzare; cosas frassas nadas coment'e beridades Sinònimos e contràrios falsia, falsidade, faltzidúdine, traitoria, trapaceria | ctr. singillidadi Ètimu srd.
afàru , nm Definitzione cosa chi no dipendhet de sa volontade umana Sinònimos e contràrios fada 2.
afascàre , vrb Definitzione coment'e fàere e pigare a fasche cun is bratzos, acapiare a fasche Sinònimos e contràrios abbaltzare, afasciai Frases a su postu de rosas afascas sorighina e calarighe! ◊ faimos iscomandhe e afascandhe sa linna Ètimu srd.
afaschilàda , nf Sinònimos e contràrios fascadura Ètimu srd.
afaschilàre , vrb Definitzione acapiare o pònnere una fasca in chintzu coment’e chintórgiu Sinònimos e contràrios fascai.
afaschinàre , vrb Definitzione
acapiare linna a fascinas, fàere a fasches mannas
Sinònimos e contràrios
afascinare,
afascinedhare
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
mettre en gerbes
Ingresu
to faggot
Ispagnolu
engavillar
Italianu
affascinare
Tedescu
bündeln.
afaschizonàre , vrb Definitzione fàere a fasche, coment'e ponendho male sa cosa (nau fintzes in su sensu de si pònnere male su bestimentu) Sinònimos e contràrios afaschinare, afascinedhare 2. mancari die de festa, oe est totu male afaschizonadu (Z.Porcu) Ètimu srd.
afasciài, afasciàre , vrb Definitzione
fàere o acapiare a fasches linna o sida; nau de is laores e de is erbas, crèschere bene meda, fàere a fundhu bellu cun cambos medas, agiummai coment’e a fasche
Sinònimos e contràrios
afascare
/
abbudare,
acambare,
aforrotulare,
afundhare 1,
afundharzare
Frases
tziu Pepi trotoxat is duus matzixedhus e afàsciat una maighedha de trigu ◊ fut afascendisí su fascixedhu de sa linna
3.
si iat istudiau unu podhixedhu, cussu, nd'iat a afasciai de dotoris!…(R.Fresia)
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
fagoter
Ingresu
to bundle up
Ispagnolu
hacinar,
crecer lojano
Italianu
affastellare,
cestire
Tedescu
bündeln,
buschig wachsen.
afascinàre , vrb Definitzione fàere linna o sida a fascinas, a fasches Sinònimos e contràrios afaschinare, afascinedhare Ètimu srd.
afascinedhàre , vrb Definitzione fàere a faschigiolas, a fascinas Sinònimos e contràrios afaschinare, afascinare Ètimu srd.
afàsciu , nm Definitzione
genia de suferéntzia, de dispraxere
Sinònimos e contràrios
afannu,
agiu,
anneu,
axiori,
iscancagori,
matana
Tradutziones
Frantzesu
angoisse
Ingresu
anguish
Ispagnolu
angustia
Italianu
ambàscia
Tedescu
Kummer.
afasciugàre , vrb Definitzione prnl., su si pigare fasciugu, pentzamentu, arreolu Frases non ti ndhe afasciughes de us canes apedhandho, funt us canes de su mere.
afasciúgu , agt Definitzione chi est in pentzamentu, oriolau, timendho cosa Sinònimos e contràrios impensamentau, orioladu, preocupau Frases babbai puru mi pariat unu pagu afasciugu e mancari mi naràt de abbarrare trancuilla.