A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

afatiàdu , agt Definitzione trebballau, fatu, preparau Sinònimos e contràrios ammanitzadu Frases s'ortu at a èssere totu afatiadu prima de bènnere s'istiu Ètimu srd.

afatiài , vrb Sinònimos e contràrios acisai, afatugiare, afaturai, ammaghiare, ammainai Ètimu srd.

afatigàdu afadicàu

afatigài afadiài

afatigàu afadicàu

afatígu , nm Definitzione immarritzone, múngia manna, trebballu meda Sinònimos e contràrios cansesa, fadiori, istrachidúdine | ctr. pasu Frases sa genti, totu pruini e sudori, andàt e beniat in s'afatigu de s'arregorta Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu épuisement Ingresu overtiting Ispagnolu agobio Italianu sovraffaticaménto Tedescu Überanstrengung.

afatítu , nm Definitzione muga, brutore siat de dossu e siat de su logu inue s'istat; fintzes mandronia Sinònimos e contràrios brutesa, brutore, cadhossímini, cadranza, lorra, muga, musinzu, sudre | ctr. limpidore.

afatorgiàe , vrb Definitzione fàere canistedhos de pértigas Ètimu ltn. *ad factoriare.

afatorgiàu , agt Definitzione chi est prenu de it'e fàere, chi est sèmpere faendho, afainau, afauciau Sinònimos e contràrios afariadu, infendhentzadu.

afàtu , avb, prep: aifatu, ainfatu, avatu Definitzione apustis, cun su significau siat de tempus e siat de logu / torrare aifatu = torrare issegus Sinònimos e contràrios acoa, devatu, ifatu | ctr. innanti Frases dogna tanti su celu dh'assurcant is lampus e avatu avatu s'intendit su carru de nannai…◊ depet sighire avatu sentza faedhare ◊ si coru bat sordau dèu avatu sorigu! ◊ portu is gatus avatu coment'e carancas! 2. àrtziat is peis unu avatu de s'àteru ◊ in tzitadi funt is féminas chi andant avatu de is óminis… 3. curriant avatu cosa sua coment'e dus canis ◊ fiat sempri avatu nostru: innui andiaus nosu beniat issa! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu après, ensuite Ingresu after Ispagnolu después, tras Italianu dópo, diètro Tedescu hinten.

afatugiaméntu , nm Sinònimos e contràrios aciseria, brusceria, afadamentu, afatúgiu, fatura, maina, majalzadoria Frases fintzes s'ogu malu est un'ispécia de afatugiamentu.

afatugiàre , vrb: afatuzare, afatunzare, fatuzare* Definitzione acapiare cun fatúgios, cun bruscerias Sinònimos e contràrios acisai, acogai, afaturai, ammaghiare, ammainai, ammajarzare, apungare | ctr. spindaciai Frases cussa pressona tenet su difetu de afatugiare ◊ ma ite, abberu afatunzadu mi ant?! ◊ s'intendhiat totue de masones afatunzados, de malesas e de maladissiones 2. dhu bies? tue ses afatugiau e meda puru! Tradutziones Frantzesu ensorceler Ingresu to bewitch Ispagnolu embrujar Italianu stregare Tedescu bezaubern.

afatúgiu , nm: fatugiu* Definitzione cosa fata, maia po acapiare a ccn. comente narant is majàrgios; su istare a su faghevaghe, inghiriandho faendho calecuna cosa Sinònimos e contràrios aciseria, brusceria, afadamentu, fatura, fatórgiu, maghia, maina, majalzadoria, malifatu, punga / faghevaghe, trancuinu Frases custus piciochedhus depint portai su dimóniu in cropus… gei mi dh'ant fatu s'afatúgiu!…◊ s'ogu leau puru si podet cunsiderare un'afatúgiu 2. in s'afatúgiu de mamma po mi fai tastai is cosas prus bonas, dh'iat contau su contu (A.Pittau) Tradutziones Frantzesu sorcellerie Ingresu sorcery Ispagnolu brujería Italianu stregonerìa Tedescu Hexerei.

afatunzàre afatugiàre

afaturadòre, afaturadòri , nm Definitzione chi o chie faet faturas, fatúgios Sinònimos e contràrios brúsciu, fatiàrgiu, fatuzadore, fatuzeri Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu sorcier Ingresu sorcerer Ispagnolu brujo Italianu fattucchière Tedescu Zauberer.

afaturài , vrb: afaturare, faturai 1 Definitzione fàere fatúgios, faturas, bruscerias Sinònimos e contràrios acisai, afatugiare, ammaghiare, ammainai, ammajarzare, apungare | ctr. spindaciai Frases ohi, fillu miu, custa callentura… ge no t'at a ai afaturau cussa malarita?! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu ensorceler Ingresu to bewitch Ispagnolu aojar, hechizar Italianu affatturare Tedescu verzaubern.

afaturaméntu , nm Sinònimos e contràrios aciseria, afatúgiu, brusceria, fatura, magina, majalzadoria, punga Ètimu srd.

afaturàre afaturài

afatuzàre afatugiàre

afatzèndha , nf, nm: afatzendhu, facenda Definitzione chistione, cosa chi si faet, o de fàere, chi si portat in chistionu; fintzes ainas, ferramentas Sinònimos e contràrios faina Frases sa note fit a suíghere, sa die a fàghere sas afatzendhas de domo ◊ cussu ponet cabu a sos afatzendhos de domo sua 2. si fist istada manna che a sos boes, tue puru aisti trazadu aradu, carru e àteras afatzendhas Ètimu srd.