A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

afeitàre afaitàre

afelàdu , agt: afelau Definitzione chi est crepandho de s'arrennegu, de is dispraxeres Sinònimos e contràrios afelonadu, aprummonadu, felenadu, ifeloniu, inchietu Frases est zente afelada, isserrada in muros de disamistades ◊ babbu fit afeladu ca sa gherra fit andhendhe male 2. su mare fut sempre plus afelau, pariat chi si bolliat getare apare cun su celu Ètimu srd.

afelàe, afelàre , vrb Definitzione giare o pigare cadha o múngia de fele, de arrennegu, de tzacu Sinònimos e contràrios afelonare / arrennegai, infelai.

afelàu afelàdu

aféliu , nm Definitzione de totu su giru chi faet sa Terra a inghíriu de su Sole, su puntu ue si agatat prus atesu (ca est unu giru unu pagu illonghiau, a ellisse).

afelonàdu , pps, agt Definitzione de afelonare; chi est crepandho de s'arrennegu, de su tzacu / afelonau niedhu = arrinnegau meda Sinònimos e contràrios acrumonau, afeladu, aprummonadu, ifeloniu, infelionau Tradutziones Frantzesu en colère Ingresu enraged Ispagnolu colérico, furioso Italianu incollerito Tedescu zornig.

afelonàre , vrb: afillonare Definitzione giare o pigare múngia, cadha de fele, tzacu, arrennegu meda Sinònimos e contràrios afelae, aggromare, aggromorare, aprummonare, infelai, renignai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu irriter, agacer Ingresu to irritate Ispagnolu encolerizarse Italianu stizzire Tedescu sich ärgern.

afeminàdu , agt Definitzione nau de ómine, chi dhi praghent is féminas Sinònimos e contràrios bacasseri, bragheteri, ebbaresu, donneri, feminaju, pascidori, saboneri Terminologia iscientìfica ntl Ètimu spn. afeminado Tradutziones Frantzesu coureur (de filles, de jupons) Ingresu philanderer Ispagnolu mujeriego Italianu donnaiòlo Tedescu Schürzenjäger.

afenadólzu , nm: afenadorzu Definitzione tretu o logu inue ant postu o si ponet su fenu a is animales a papare Sinònimos e contràrios apazadorzu, nuera Frases zagarachedhos, sos cadhos, de s'afenadolzu de sas bacas! Ètimu srd.

afenadòre , nm Definitzione chie atendhet a fenu is animales, su bestiàmene Ètimu srd.

afenadórzu afenadólzu

afenàdu , pps, agt: afenau Definitzione de afenare; foedhandho de logu, de pàsculu, chi dhue at fenu meda; foedhandho de bestiàmene, chi dhi ant giau su fenu a papare, o fintzes chi est malàidu, chi portat sos fenos (mld).

afenadúra , nf Definitzione su afenare; genia de maladia de is animales, candho ndhe bodhint is 'fenos', chi pigat a is prumones o a is istentinas Sinònimos e contràrios afenamentu 2. a su bestiàmene chi pigat s'afenadura dhi format in prumones custu berme a meda chi paret una madassa de filu (L.Mameli) Terminologia iscientìfica mld Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu strongylose Ingresu strongylosis Ispagnolu strongilosis Italianu strongilósi Tedescu Strongyloidosis.

afenaméntu , nm Sinònimos e contràrios afenonzu / afenadura Ètimu srd.

afenàre , vrb Definitzione abbrovendhare a fenu; immalaidare, portare sos fenos Sinònimos e contràrios incubae Frases teniat de múrghere bacas e berveghes e de afenare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu affener, contracter la strongylose Ingresu to feed on hay, to catch strongylosis Ispagnolu dar el heno, coger la strongilosis Italianu affienare, contrarre la strongilósi Tedescu mit Heu füttern, sich die Strongyloidosis zuziehen.

afenàu afenàdu

afenàu 1 , agt: avenadu Definitzione chi portat coment’e venas, síngias de àteru colore, nau de materiales (es. linna, màrmuri) chi no funt paríviles de colore Sinònimos e contràrios imbenatu Frases est unu cascionedhu de linna betza afenada Tradutziones Frantzesu veiné Ingresu veined, grained Ispagnolu veteado Italianu venato Tedescu gemasert, geädert.

afendhentzàre afandhentzàre

afendhéntzu , nm Sinònimos e contràrios afaúciu, atrúdhulu, infendhentzu, trancuinu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu affairement Ingresu bustling Ispagnolu ajetreo Italianu affaccendìo Tedescu Überbeschäftigung.

afenenàre abbelenàre