A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

afaíngiu, afaínu , nm: afaghiu Definitzione s'ite de fàghere, su fàere Sinònimos e contràrios afatériu, afraxendu, faina, afracoxu, impreu Frases est ispassentziau, mascimamenti custa borta cun totu cussu afaíngiu ◊ s'afainu fit meda e isse a sa sola no podiat achivire ◊ lezendhe sa lítera apo cumpresu s'afaghiu de su coro tou! ◊ in tempus de istadi s’afainu fut sèmpiri su própiu Ètimu srd.

afaínu 1 , avb: afaiu, faghinu Definitzione su fàere o andhare chentza impedimentu de neune e de nudha, chentza órdine, comente essit essit / a s'afaiu = chentza régula, chentza critériu, comente bolet fàere o andhare Sinònimos e contràrios brétiu Frases nues de onzi manera ti atraessant su camminu currellendhe a s'afainu (A.Casula)◊ candho che lu as batiu a sa manu, su cane, lu podes lassare presu o andhare afainu ◊ sos boes como los tenet a s'afaiu ◊ sos istedhos in s'aera sunt afaiu ◊ candho t'istracas de andhare afainu e cun su tempus mòderas su passu?! (Gn.Piras) Ètimu srd.

afaitài, afaitàre , vrb rfl: afeitare Definitzione fàere o segare sa braba; pònnere cosa mescamente in cara po si fàere prus bellos (cosa prus che àteru de is féminas) e fintzes fàere vida iscandhulosa Sinònimos e contràrios abbarbiai, arrai, arrasai 1, irbarbare Frases apenas intras po ti afaitare, su barvieri l'acatas prontu a t'ispilire e a t'istufare chin sas novas ◊ mi depo túndhere e afaitare Ètimu ctl. afaitar Tradutziones Frantzesu se raser, se maquiller Ingresu to shave, to make up Ispagnolu afeitarse, maquillarse Italianu ràdersi, truccarsi Tedescu sich rasieren, schminken.

afaíu afaínu 1

afaldizàre , vrb Definitzione nau de trastu, de orrobba, fàere a pieghedhas o gajas piticas Sinònimos e contràrios atavellai 2. sa giòvana si seeit in s'otomana illaizendhe sa bunnedha afaldizada.

afallàda , nf Definitzione mescamente in su terrenu, tretu coment'e a fossu pagu pagu, unu paris prus bàsciu de su logu totu a inghíriu coment'e chi si siat abbasciau a incracadura Sinònimos e contràrios afalladura 2. sa praga in sa pedhe comente at sanadu at lassadu un'afallada Tradutziones Frantzesu dépression, affaissement Ingresu hollow Ispagnolu hundimiento, depresión Italianu avvallatura, depressióne Tedescu Senkung.

afalladúra , nf Definitzione su afallare, fintzes tretu de terrenu afalladu (mescamente si est terra betada, móvia, o si at cédiu de asuta faendho unu pagu a fossu inue dhu faet a tretos comente si ndhe biet in is istradas noas) Sinònimos e contràrios affallada, forada / abbasciamentu Tradutziones Frantzesu dépression, affaissement Ingresu hollow Ispagnolu hundimiento, depresión Italianu avvallatura, avvallaménto Tedescu Senkung.

afallàre , vrb Definitzione si narat de sa terra móvia, e de cosas deasi, chi si calant, si abbàsciant comente apomentant Frases comente proet, sa terra arada si afallat ◊ si lu leas a sachedhadura, su sacu, sa cosa afallat e bi ndhe cabet de prus ◊ su rumore at afallau ◊ in su tretu chi est fata cun terra betada (acurtzu a sos pontinos) s'istrada afallat, si che abbàssiat Tradutziones Frantzesu s'affaisser Ingresu to hollow, to cram Ispagnolu hundirse Italianu avvallarsi, costipare Tedescu einsinken.

afalléssiu , agt Definitzione nau de ccn., chi est istasidu, sentza fortzas Sinònimos e contràrios irbalesiadu disartoriadu, ispossibiu Frases issa puru pariat afalléssia, corpia de una maladia de tristura (P.Doneddu).

afallídu , pps, agt: afalliu, avaliu, avalliu, fallidu Definitzione de afallire; nau de laores e frutuàrios, chi funt guastos, chentza lómpios; nau de un'animale, de ccn., chi est làngiu Sinònimos e contràrios bíciu, caliu / afésiu, scalixiu | ctr. líaru Frases su trigu est afallidu ◊ is trigus candu si sicant e no funt cumprius ancora funt avalius Tradutziones Frantzesu desséché, rabougri Ingresu fruit which doesn't come to ripeness for an excess of heat Ispagnolu zocato, zorollo Italianu afato Tedescu verkümmert.

afallíre, afallíri , vrb: fallire Definitzione nau de laore, sicare chentza lómpiu, a ispiga buida, tocau a népide, a sole Sinònimos e contràrios avagliai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu dessécher Ingresu to fog Ispagnolu volverse zocato Italianu divenire afato Tedescu verkümmert werden.

afallíu afallídu

afalótu abbolótu

afalsàre , vrb: afaltzare, afartzare, afrassare, falsare Definitzione fàere a manera chi una cosa, unu foedhu, unu sentidu essat in frassu, bènnere mancu a un'impromissa, a unu giuramentu, a su foedhu chi unu at giau, a unu sentidu bonu chi depet tènnere una torrada / afartzare s'amore, sa fide, s'istima Sinònimos e contràrios infaltzare, ingannai, sbertinai, traíchere Frases su giuramentu chi aiat fatu no si podiat afaltzare ◊ sos princípios de Cristos Nazarenu benint afaltzados ◊ su mi tentare est a afaltzare su proponimentu ◊ cussas sont cosas vonas solu a istraviare e afartzare sa veritate 2. forsis deo su cuntratu ti apo afalsadu in s'amore? (I.Casula)◊ ti podias declarare si deo ti apo traitu, si ti apo afalsadu s'istima! ◊ no si depet afrassare su matrimóniu ◊ compare, cudha fide chi mi giurezis l'azis afaltzada! ◊ est unu logu chi no afaltzat mai: dhue faghet erba sèmpere 3. sa sorte mi at giutu ingannos, mi at afaltzadu ◊ prendha amada, no cretas chi intre pro ti afaltzare! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu falsifier Ingresu to falsify Ispagnolu falsificar, traicionar Italianu falsificare, tradire Tedescu fälschen, verraten.

afaltàdu , pps, agt: afaltatu, afaltau, afartadu, afartau, afratadu, afratau Definitzione de afaltare; unu est afaltau candho, si dh'ant brigau o nau cosa (o ischit de àere fatu cosa chi no andhat bene), cumprendhet e ammitit de tènnere crupa mancai chentza dhu nàrrere, citiu, a ogos a terra, sériu, si sapit in farta; fintzes chi sentit coment'e bregúngia, duritu; a logos, bisongiosu, chi tenet bisóngiu, dhi faet farta calecuna cosa Sinònimos e contràrios afusau, ammurtinau, assudhidu, fartadu, frajau, ilfartadu, mancantzosu / suxetzionosu Frases comenti dh'apu castiau est abarrau afartau, ca gei dhu scit cussu puru chi no andat bèni su chi at fatu! ◊ est afartau che cani in crésia! ◊ si mi agatu afartau mi cunfundu Tradutziones Frantzesu troublé, contrit Ingresu troubled Ispagnolu con mala conciencia, sucia Italianu turbato, che si sa in cólpa, compunto Tedescu betroffen, sich schuldig fühlend.

afaltài, afaltàre , vrb: afartai, faltai Definitzione fàere farta, no fàere sa cosa; su si sapire in crupa, leare s'asséliu a sa cusciéntzia Sinònimos e contràrios ammancai 2. mi afartant is notis abbilladas e po medas poitas no agatu resposta Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se sentir coupable Ingresu to feel guilty about stg Ispagnolu faltar, tener la conciencia sucia Italianu sentirsi in cólpa, in fallo Tedescu sich schuldig fühlen.

afaltàtu, afaltàu afaltàdu

afaltzadúra , nf Definitzione su essire in contràriu a s'àteru, a s'ispensada, essendho chi dhi ant giau su foedhu o fintzes essendho amigos, parentes o àteru, prima in bonas a tales chi s'àteru si podiat ibertare arrespetu, istima e agiudu Sinònimos e contràrios afaltzamentu, traitoria Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu trahison Ingresu treason Ispagnolu traición Italianu tradiménto Tedescu Verrat.

afaltzaméntu , nm Sinònimos e contràrios afaltzadura, traitoria Ètimu srd.

afaltzàre afalsàre