A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

aérzu , nm: aexu, agherju, arégiu 1, érgiu, gherju Definitzione est totugantu su chi distinghet, in sa persona, unu de una famíglia de unu de un'àtera: mescamente sa cara, ma fintzes sa carena, sa manera de foedhare, de camminare, o àteru; su chi una cosa, o fintzes unu logu, paret, su chi si paret de su chi est / bogàrendhe a ccn. a s'aerzu = connòsciri a unu a sa bisura assimbillendidhu a is àterus de sa famíglia Sinònimos e contràrios aerada, aeramentu, bisura, chígia, crilta Frases a s'agherju s'assimizabat a unu ◊ su fillu at ghetau un'aexu a su babbu ◊ no lu connoschia ma ndhe l'apo bogadu de s'aerzu ◊ sa fémina fit de agherzu bellu 2. su matessi presorju prendhiat su pastore e su bandhiu a s'agherju de sa campanna ◊ sa zancheta fit de su matessi agherju de su pantalone ◊ dhue fut su Maschinganna cun arégiu de unu becu cun duas concas Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu mine, physionomie Ingresu aspect Ispagnolu parecido, semejanzas entre familiares Italianu aspètto, fisionomìa Tedescu Aussehen, Gesichtzüge.

aèsca , nf, nm: aescu, esca* Definitzione addescu o papare po pigiones, po pische; linnighedha fine po allúere su fogu; una parte de s'istentina de sa brebè Sinònimos e contràrios bromígiu.

aescàdu , pps, agt Definitzione de aescare; chi est fatu a esca, pudrigau Sinònimos e contràrios fràzigu, prudigadu 2. custu chercu de cantu est betzu in mesu zughet sa linna aescada.

aescài , vrb: aiscae, aiscai, aiscari, escai, iscai Definitzione giare a papare ponendho in buca sa cosa a su pipiedhu, a fintzes a unu chi no si dha podet fàere a solu Sinònimos e contràrios addascare Frases si no papat, cuss'animaledhu, tocat a dh'aiscari ◊ dhi tocat a guardai sa mama ca est a camba segada, ma po papai ciai no tocat a dh'aiscai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu nourrir à la petite cuillère Ingresu to feed Ispagnolu dar de comer Italianu imboccare Tedescu in den Mund stecken.

aescaméntu , nm Definitzione su pònnere s'esca Ètimu srd.

aescàre , vrb Definitzione fàghere a esca, linna sica pudrigada, prudedha Ètimu srd.

aèschere abèschere

aéschidu , pps Definitzione de aèschere / disizos aéschidos = andhaos male, aortitzos Sinònimos e contràrios incaussiu.

aeschidúra , nf Definitzione su aèschere Sinònimos e contràrios madéschiu Ètimu srd.

aescósu , agt Definitzione nau de cosa de papare, chi arreschet in su gúturu, mala a ingúrtere Sinònimos e contràrios aoschijolu, arreschijolu, obescosu Frases ca ses frutu selvàticu aescosu a nudha giuas, pirastu predosu! ◊ su pirastru bogat unu frutu chi est aescosu candho est cherfu Ètimu srd.

aéscu aèsca

aescúmine , nm Definitzione cosa chi aeschet, ma nau in cobertantza po cosa chi si narat, isciolórios, bambíghine Sinònimos e contràrios bamberia, bambímine, sciapidóriu Ètimu srd.

aéxu aérzu

afaàre , vrb: afavare Definitzione tzatzare de fae, tènnere male de sa tropu fae papada Sinònimos e contràrios afaighedhare Ètimu srd.

afàbbia, afàbbica , nf: afràbbica, atàbbia, bràbbica, fàbbica, ufràbbica Definitzione erba a fògia lada, fragosa meda, prantada in tempus caente po cundhimentu / calidades de a.: a folla de cixi (sa prus pitica), a folla de làtia (sa prus manna) Sinònimos e contràrios basile Frases su testu de s'afàbbica dh'apu postu in unu bòtu de liàuna ◊ fatzu sa bagna de tomata frisca cun duas follas de afàbbica Terminologia iscientìfica cndh, rbzc, Ocimum basilicum Ètimu ctl., spn. alfábega Tradutziones Frantzesu basilic Ingresu basil Ispagnolu albahaca Italianu basìlico Tedescu Basilikum.

afàbbile, afàbbili , agt Definitzione nau de ccn., chi si faet bòllere bene, chi praghet po sa manera chi tenet de foedhare e de fàere cun s'àteru, chi si lassat foedhare fintzes si est persona de importu mannu Sinònimos e contràrios amanscívile, amistantziosu, amorosu Terminologia iscientìfica ntl Tradutziones Frantzesu affable Ingresu friendly Ispagnolu afable Italianu affàbile Tedescu freundlich.

afabbilidàde, afabbilidàdi , nf Definitzione su èssere afàbbile Sinònimos e contràrios amistàntzia, blandhura Tradutziones Frantzesu affabilité Ingresu friendliness Ispagnolu afabilidad Italianu affabilità Tedescu Freundlichkeit.

afàca , avb, prep: afache, afaci, afacu Definitzione si narat de logu e de tempus puru candho est ananti de si bíere o acanta Sinònimos e contràrios acanta, acultu, aproba Maneras de nàrrere csn: afaca mia, tua, sua (o fintzas afaca a mie)= in dainanti meu, tou, sou; afaca apare = acanta s'unu a s'àteru Frases istaiant in sas domos de afacu ◊ in trenu at viagiadu cun unu satzeldote afacu ◊ si cramaiat sa cane afaca arrejonèndhela che unu cristianu ◊ custa genti de afaci dèu dha timu, ca funt brúscius ◊ fiat caentandhosi afaca de sa geminera ◊ candho biet arribbandhe su tzeracu dhu tzírriat afaca sua 2. sa Pasca est afaca ◊ candho ant a comintzare a sutzèdere custas cosas sa libberascione bostra est afaca ◊ si li sunt acurtziados afaca Ètimu ltn. ad facies Tradutziones Frantzesu tout près, près de Ingresu near Ispagnolu cerca Italianu vicino Tedescu nah.

afacài , vrb: afacare 1 Definitzione serrare un'apertura unu pagu, lassandhodha pagu pagu aperta: nau de un'istrégiu, covecare, pònnere covecau, fundhu a susu / andai a manu afacada = a manu tenta, a manu pigada Sinònimos e contràrios assibbiare, imbarare, suzire, tambai Frases ant afacau sa porta ◊ sa domu est isbuira, sa porta est afacara 2. afaca sa pingiada isciacuada! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu entrouvrir Ingresu to half-close Ispagnolu entornar, entrecerrar Italianu socchiùdere Tedescu halb schließen.

afacài 1 , vrb Definitzione its, pònneresi a chistionare? afracai (a fuedhus)? Frases gei dh'apu a bolli intendi cun su vicàriu candu s'ant a afacai de latinu e de atras cosas!