A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

aeràtza , nf Definitzione aera mala, malesana.

aerbàdu , agt Definitzione nau de terrenu, chi dhue at erba meda, chi est prenu de erba Sinònimos e contràrios erbidu, ervanosu, imbrebiu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu herbeux Ingresu herby Ispagnolu herboso Italianu erbóso Tedescu grasig, Gras…

àere , vrb: ai, àiri 1, ari 1 Definitzione vrb. chi inditat possessu (po àere acanta/acurtzu o in dossu si narat gíghere/zúghere o portai/ portare e var.: dhu portu in buciaca, lu zuto inoghe); s'impreat coment'e vrb. aus. po fàere su tempus cumpostu de is vrb. ativos transitivos, ma fintzes de vrb. intransitivos, mescamente de totu cudhos chi inditant tempus (es. at imbatiadu, at próidu, at iscurigadu, at niadu); impreu distintu est su de serbire po fàere is bvrb. de tempus bnd. de totu is vrb. (apo a èssere, apu a fai, apo a bíere, apo a nàrrere); si ponet a su postu de èssere candho su sugetu est unu partitivu (e deosi sèmpere nm. chentza art.) o est unu calesisiat, indeterminau (es. b'at pane, b'at zente, b'at logu, b'at linna, cosa b'at?, chie b'at?, dhoi at un'ómini, dhue at calecunu chi no connòsciu, dhue at cosa de fàere; sinono: bi est su pane, bi est sa zente, bi est su logu, bi est sa linna, sa cosa b'est, bi est babbu, dhoi est Efisinu, dhu’est custa cosa de fàere); a/c.: in is domandhas chi bolent s’arresposta Emmo/eja o Nono, impreau coment'e ausíliu de àteru vrb. si ponet apustis de custu: fatu azis?, acabbau eus?, bidu as?, próidu at?, coitadu ant? / ind. pres. 1ˆ p. pl. aus, amus; ind. imp. 1ˆ p. sing. avio, 1ˆ p. pl. aviamus, abamus, aemus, 2ˆ p. pl. abazes, 1ˆ p. sing. dèu ei, emu; passau: 1ˆ p. sing. apei, apesi, 2ˆ p. sing. aisti, apesti, 3ˆ p. sing. apeit, apesit, 1ˆ p. pl. apemus, apéimus, apésimus, 2ˆ p. pl. apezis, 3ˆ p. pl. apeint, apesint; cong. pres. 1ˆ p. sing. epa, 1ˆ p. pl. epemus, 2ˆ p. pl. apetas, epedas; ger. aendhe, aindhe, apendhe, apenne, apenno (ma si narat meda in parte sua su ger. de tènnere: tenzendhe, tenindhe); pps. àpidu (fintzes po agatadu), tentu (de tènnere) Sinònimos e contràrios tènnere / gíghere, poltare Maneras de nàrrere csn: b'àere, no b'àere meda a fàghere carchi cosa = chèrrere, no chèrrere tempus meda; aeresila = irfrancaresila, colaresichela gai chentza dannu, chentza deper fàghere nudha, sarbaresila (si narat mescas a su passadu: si l'at àpida); si as de fàghere (nadu a mineta, avertimentu) = si própiu ti la cheres buscare… Frases ite as, oe, chi ses primmadu? ◊ cantas berbeghes azis? ◊ dinari meda no ndh'apo ◊ cantos annos as? ◊ at cumintzau a zubilare chene chi deo aèrepo cumpresu sa resone ◊ no bi cheriat a neunu pro timoria de l'istrobbare ◊ sos teracos, puru apenne unu pagu de paura, no si permitiant de la tocare 2. custu l'at mortu, custu l'at uscradu ◊ intradu che l'at e dadu l'at a chenare ◊ a pagu a pagu aus torrau a camminai ◊ giogadu at e példidu at! ◊ at bófiu de aici e aici eus fatu ◊ eus acabbau ◊ dhi pariat de ari bíviu sèmpiri gosi ◊ si ti ndhe fisti abbizadu ndhe aisti leadu sa sua! 3. èssere: - chie b'aiat? ◊ in custa piatza nche at unu putu ◊ in sa festa dhue aiat zente meda ◊ ndi pigas istrepus cantus dhui at ◊ in su monte de Gonare bi at una sirena…◊ àsiu aia, dego, de zubilare: tziu Luisi no s'aiat in locu (G.Piga)◊ nos tocat de andhare mesu nudos: cosa chi no si aviat bidu mai! (T.Ziranu)◊ innui at arralla at genti ◊ dhoi at unu niu de espis rabiosas ◊ bi at unu in mesus vostru chi non connoschites 4. ajó, meda b'as?! ◊ ispetade za b'apo pagu: apo bell'e fatu! 5. pro como si l'at àpita! ◊ est unu de sos pacos tirrinos chi si l'ant àpita dae sa "Letze de sas crujuras" 6. si as de fàghere lassa sa zanna abberta, si bi podet intrare animale a sa domo!… Sambenados e Provèrbios prb: chie no at no est Ètimu ltn. habere Tradutziones Frantzesu avoir, y avoir Ingresu to have Ispagnolu haber Italianu avére Tedescu haben.

aerèdha , nf Definitzione bentighedhu lébiu Sinònimos e contràrios aeresita, aerita, sisia 2 Tradutziones Frantzesu brise Ingresu gentle wind Ispagnolu airecillo Italianu venticèllo Tedescu leichter Wind.

aèrepo , bvrb Definitzione boghe de 1ˆ p. sing. chi iat a pàrrere unu imp. cong. de àere (dhu narant a logos e podet èssere prus un'inf. personale chi no congiuntivu; est pagu impreau e solu po 1ˆ p. sing., ca s'impreat s'ind., naendho sa cosa de àtera manera: "si aèrepo nau" = méngius (e in totu su sardu), si aio nau, si ia nau.

aeresíta , nf Definitzione frinighedha lébia lébia Sinònimos e contràrios aeredha, aerita, frinaredha, sisia 2 Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu zéphyr Ingresu zephyr Ispagnolu brisa, airecillo Italianu zéfiro Tedescu Zephir.

aéreu , nm: aériu Sinònimos e contràrios aeroplanu, aparéchiu.

aergiài, aergiàri , vrb: aerzare, agherzare, ergiai Definitzione connòschere o bogare a unu a s'aerzu, assimbigiare a is de s'aréntzia, betare s'ària a unu, assimbigiare Sinònimos e contràrios ammelmare, atipizare Frases e ite agherzas?! pro comente si vestint e si che secant sos pilos, sos pitzinnos, no ndhe connosches unu! Ètimu srd.

àeri aèra

aeríta , nf Definitzione frinighedha, bentighedhu lébiu lébiu, brandhu Sinònimos e contràrios aeredha, aeresita Frases un'aerita lena de ispreu mi artudhat sa carena ◊ oe no sento piús cudh'aerita mustrendhe de mi chèrrere carignare Ètimu srd.

aériu aéreu

aeróbbicu , agt Definitzione nau de unos cantu microrganísimos, chi campat solu si dhue at ària (sinono morit).

aeronàutica , nf Definitzione totugantu su chi pertocat su andhare peri is aeras in aeroplanu: de is istúdios a su fàere is màchinas indústria), a su corpus civile e militare chi trebballat in custa atividade Tradutziones Frantzesu aéronautique Ingresu aeronautics Ispagnolu aeronáutica Italianu aeronàutica Tedescu Luftfahrt.

aeroplànu , nm: ariopranu Definitzione genia de màchina fata po andhare in is àrias a bolu cun s’ispinta de is motores Sinònimos e contràrios aéreu, aparéchiu Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu avion Ingresu aeroplane Ispagnolu avión Italianu aeroplano Tedescu Flugzeug.

aeropórtu , nm Definitzione campu de aviatzione apostadamente fatu po fàere tzucare e lòmpere is aeroplanos.

aerósu , agt: agherosu, airosu 1, ariosu Definitzione chi tenet o leat ària o lughe meda; nau de malàidu, chi paret de s'intèndhere méngius, prus in cara bona / domu ariosa, dí ariosa Sinònimos e contràrios scampagnosu Frases at apertu portas e ventanas ca, mancari sa domo siat manna e agherosa, bi at fracu de inserru Tradutziones Frantzesu bien aéré, hautain Ingresu airy Ispagnolu claro y aireado Italianu arióso Tedescu luftig.

aerràre , vrb: arrare 1, errai Definitzione fartare in sensu morale; ibballiare, fàere fadhina Sinònimos e contràrios mancai / fadhie, irballare Frases mi ndhe meravizo chi apat aerradu un'ómine che a isse, chi pariat bonu meda! ◊ su préide s'est aerradu de no si pònnede sa capa 2. cantu oretada, sa fera, l'aiant aposta e si l'arrant de sa bramosia ◊ tiradu rutu faghet a seguru mancari siet a colpu de iscuru. No manchet, puru!… chi mi l'ap'arrada? [sa fera] Ètimu ltn. errare Tradutziones Frantzesu errer Ingresu to make mistakes Ispagnolu errar Italianu errare Tedescu sich irren.

aérru , nm: arru 1, erru Sinònimos e contràrios arràntzia, irballu Frases no apas pensamentu cambiadu, ca est in pagu su fàere un'aerru! ◊ catzadore bonu chen'aerru sos puzones ndhe los betat s'unu fatu de s'àteru! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu erreur Ingresu mistake Ispagnolu error Italianu erróre Tedescu Irrtum.

aéru, àeru , nm Definitzione su chi paret unu castiandhodhu a cara po èssere chi assimbígiat o podet assimbigiare a un’àteru Sinònimos e contràrios abbrembu, aerada, aeramentu, aerzu, assemizu, bisura Frases dhi at un'àeru a su babbu ◊ su fizu at un'aeru a su babbu ◊ cussu portat aeru de animale areste Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu physionomie, mine Ingresu coutenance, appearance Ispagnolu aire Italianu fisionomìa, aspètto Tedescu Gesichtsausdruck, Aussehen.

aerzàre aergiài