A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

adhía! , iscl: adhias Definitzione foedhu chi si narat a ispantu, meravíglia, coment'e chentza bòllere crèdere su chi s'intendhet, deasi pagu paret abberu, cosa de no crèdere Frases e adhia chi siedas goi isconnóschidos?!…◊ e adhias, mancu sétzidu si rezet, de sa debbilesa?! ◊ e adhias, gai castigadu ses, chi no ses bonu mancu a ti leare pane?! ◊ e adhias, totu cussu degullu at fatu una coladedha de ràndhine, in binza?! Tradutziones Frantzesu vraiment?, est-il possible?, sérieusement? Ingresu really? Ispagnolu ¿de veras?, ¿en serio? Italianu davvéro?, ma è possibile?! Tedescu Wirklich?

adhiàre , vrb Definitzione istare abbaidandho totu a inghíriu, atesu Sinònimos e contràrios avistare, ciarizare, palmizare Frases non si podiat adhiare chi sa zòvana fit diventada una chimera, un’oriolu chi faghiat bizare (Ptz.Mura) Ètimu srd.

adhicòe , iscl Sinònimos e contràrios allodhu, midhu.

adhídhiu , nm Definitzione genia de idea maca, de meledu Sinònimos e contràrios bibbirriu, bidhídhiri, birbillitzu, crichivellu Frases a bortas li arciaiat s'adhídhiu de ch'essire, faghiat cosa de giros e poi recuiat Ètimu srd.

adhínco , avb Definitzione addaghi, apenas chi, candho Sinònimos e contràrios candho, dàgada Frases sa paura si tramutat in terrore adhinco mi abbitzo chi cussas istranas pessones chircant de m'intunnare.

adhodhoàre , vrb Definitzione fàere a dhodhoi, essire unu dhodhoi, coment'e igragalau Sinònimos e contràrios acallonae, ammannunnare.

àdhu , nm Definitzione sa parte aghedhosa, tostada, de su lardu (ma no corgiolu).

adhullíu , agt Definitzione nau de su laore, chi est guastu de sa népide, de s'umidore, agiummai coment'e fatu a lógiu, malu.

adiaítzi , avb Sinònimos e contràrios aggae, aici, deasi, dedeai | ctr. dedeoi Frases meri adiaitzi no ndi torrat a nassi!

adíle , nm: aili, edile* Definitzione ispétzia de barracu o aprigu a ischinale po is crabitos, po dhos aguantare istagiaos de is mamas Sinònimos e contràrios chiostru, chirra, salconi Frases sos crabitos sunt beulendhe intro de s'eile ◊ in s'aili s'incortint is crabitus candu si afillant is crabas ◊ depio fàchere sos adiles pro che aggorrare sos crapitos ◊ ses un'animali istampa testera fendi sa manera de biri s'aili: ma c'est su fosili prontu carrigau! (F.Pischedda) Terminologia iscientìfica pst.

adimèssi , cng Definitzione it'at a èssere... Frases si bosatrus chi seis malus iscieis donai cosas bonas a is fillus, adimessi su Babbu de bosatrus chi est in is celus!(Ev)◊ si Deus bestit aici is froris de su sartu, chi oi ci funt e sa dia infatu benint abbruxaus, adimessi cantus bestiris at a donai a bosatrus, genti de pagu fidi?! (Ev)

adíos, adióssu, adiósu , iscl: adiu Definitzione foedhu chi narat chie si ndh’est andhandho, saludandho a chie abbarrat: si arrespondhet In bonora!, Bae in bonora!, Bazi in bonora! / fàghere s'a. = fàghere de manu saludendhe pro nàrrere Adiosu! Frases in tristu metru ti naro: Adios, Núgoro amada! ◊ adiosu, bellu, coita a torrai!◊ Adios, Durgali: mi nche andho a s'Argentina a travallare!◊ adiu e bonassera: zente amada, bos lasso su coro meu inoghe! Ètimu spn. adiós Tradutziones Frantzesu au revoir Ingresu goodbye Ispagnolu ¡adiós! Italianu arrivedérci, addìo Tedescu auf Wiedersehen.

adítzi, adítziu, adítzu addízu

adíu adíos

adízu addízu

adóbia addóbiu

adobiàda , nf Definitzione su adobiai, atóbiu Sinònimos e contràrios addóbiu.

adobiài , vrb: atobiae, atobiai, atobiare, atobiari, atoviare Definitzione bènnere apare de personas, animales o cosas chi si movent s'unu a cara a s'àteru, nau fintzes in su sensu de si agiuare apare o de agiudu, de si pònnere ananti coment’e a firmare a ccn. o calecuna cosa; andhare o cúrrere aifatu a ccn. po dhu aciapare / atobiaisí faci po faci cun… = abbojàresi própriu acurtzu, a cara a cara cun… Sinònimos e contràrios abbogiare, abbruncai, addopare, azobiare, coviare, obiai / agiudai / agatare, tènnere Frases est andau a si atobiai cun calincunu ◊ eus a atobiai a chini nau dèu ◊ candho che tocat su mesunote atoviamus a pratza ◊ funt andhaos in medas a dh'atobiae a s'istatzione ◊ a sa essida de bidha fradi miu atóbiat cun cust'ómini e… 2. fendi sa cummédia, unu fuedhat e s'atru dh'atóbiat 3. lassa istai is prantus, ca no atóbiant a nudha! 4. atobiaidedhu, a cussu, ca mi at isdorrobbau! ◊ is bagadias si ammachiànt avatu de cussus bellus piciocus e is mamas no isciant comenti fai a dhas atobiai Tradutziones Frantzesu rencontrer, acheminer Ingresu to meet, to convoy Ispagnolu encontrar, topar Italianu incontrare, convogliare Tedescu begegnen, treffen, leiten.

adóbiu addóbiu

adoraciòne , nf: adorassione Definitzione su adorare Sinònimos e contràrios adoramentu.