avrinchiài , vrb Definitzione
camminare a tzopu, àere pecu a s'andhata
Sinònimos e contràrios
assopiai
Tradutziones
Frantzesu
clocher
Ingresu
to limp
Ispagnolu
cojear
Italianu
claudicare
Tedescu
hinken.
avrincósu , agt Definitzione chi faet avrincai, chi ponet avrincu in is chistiones Frases fuedhit craru, gopai, ca cussus nòminis avrincosus mi praxint pagu! ◊ is fuedhus avrincosus ferint e pítziant, ma a bortas faint prangi a chini dhus ghetat! ◊ ita bollint nai cussus fuedhus avrincosus? Ètimu srd.
avríncu , nm: avrínculu Definitzione cosa chi si narat coment'e betandhodha a curpa de s’àteru, coment’e criticandho, ponendho ancu, dúbbiu / avrincus de… = a bortas chi…, po ndi bogai sa scusi Sinònimos e contràrios abbertimentu / abbogu, arrevincu Frases cabbali ndi tengat o no, dèu a génuru no dh'ollu e s'avrincu no dhu sciollu sentza de perunu arreselu! ◊ no nci pongat malu avrincu che unu disonori mannu! ◊ biu ca fais avrincu, ca su sensu de su chi naras no est su prus oportunu! ◊ iant postu calincunu avrincu, is duus gigantis, est sa beridadi: ma tui as cantau serenu! (Lai) 2. avrincus de ignoràntzia dhu torraus a manastai, sagundu sa costumàntzia, po ódrini de muntzannori (Scomúniga).
avrinculàu , agt Definitzione chi est nau in cobertantza: es. nàrrere su númene a un'animale po dhu nàrrere a una persona.
avrínculu avríncu
avrinósu , agt Definitzione chi faet avrina, faet a tímere Sinònimos e contràrios arrorosu, iscaramentosu, istremorosu Frases sa gherra est una cosa avrinosa Ètimu srd.
àvrinu àbrinu
avrinzàda , nf Definitzione
genia de idea, de cosa chi si arregodat cun dificurtade, pagu / bènnere s'a. = fai un'acucada, bènnere carchi idea macota
Sinònimos e contràrios
bijione
Frases
no mi l'ammento bene: ndhe apo coment'e un'avrinzada
2.
li est bénnida s'avrinzada
Tradutziones
Frantzesu
souvenir fugace
Ingresu
fleeting memory
Ispagnolu
recuerdo lejano
Italianu
pàllida idèa,
ricòrdo sfuggévole
Tedescu
blasse Ahnung,
flüchtige Erinnerung.
avrínzu avrígnu
avriòni , nm Definitzione porcu fígiu de sirbone mascu ma de màdria maseda Ètimu srd.
avriòre abriòre
avríu , nm Definitzione cosa chi atrogat o chi si faet atrogare; fintzes timoria manna / míntere a. a ccn. = fai nàrriri sa beridadi Sinònimos e contràrios acusa 2. mi costat dies de astrau e lentore e notes de insónnia e de avriu (G.Ruju)◊ in s'avriu de sa traschia (G.Orgolesu) Ètimu srd.
avròre abriòre
avròre 1 albòre
avrósu abrósu
àvru , nm Definitzione terrenu, terra, campu Sinònimos e contràrios avrile.
avrúra abrúra
àvu àbu
avulàre , vrb Definitzione fàere in favule, sedatzare sa cosa in su favule Frases avulare su lavore Ètimu srd.
àvure àlbere